Fa temps que la idea corre a l'aire: mai, en la història d'aquest país, s'havia parlat de la independència o, com li diuen alguns, de la sobirania. Mai els partidaris de la unitat d'Espanya havien hagut de gastar tant de temps justificant el seu posicionament, i mai els independentistes havien tingut tants arguments sobre la taula: des de l'espoli fiscal fins a la falta contínua de respecte vers el dret de decidir del poble català amb el Tribunal Constitucional com a últim actor.

Així les coses, tard o d'hora tot plegat s'havia de traduir en números. Fa uns mesos, el professor Miquel Strubell, col·laborador habitual d'aquest diari, va publicar un estudi sobre llengua i identitat on demostrava, sobre la base d'una mostra representativa de catalans i catalanes, que en un referèndum d'independència el "sí" esdevindria majoritari. No massa lluny d'aquelles dates el Cercle d'Estudis Sobiranistes va fer pública una metarecerca sobre enquestes a propòsit del suport social a la independència que també apuntaven en una línia similar. Ara se suma a aquesta desfilada de xifres el Centre d'Estudis d'Opinió.

El CEO, en efecte, va publicar la setmana passada una enquesta d'opinió pública on es revelava que el suport social a la independència havia crescut més de 3 punts respecte l'any passat: d'un 17'6% d'enquestes que creien que Catalunya havia de tenir un Estat propi s'ha passat, un any després, a prop d'un 21%. I mentre per una bona part dels espanyols l'Estatut és el preludi de la independència, el 68,1% de la mostra estudiada pel CEO creu que Catalunya té un nivell insuficient d'autonomia, gairebé set punts més que en el baròmetre de fa tot just un any. El divorci entre l'opinió pública catalana i l'espanyola és, doncs, notori. Cal preguntar-se si això no serà, ara sí, el preludi al divorci entre Espanya i Catalunya.