A conseqüència d'anys i panys d'hegemonia quasi-absoluta del PP valencià, no són poques les veus que anuncien que si la Batalla de València es va perdre, la Guerra està a punt de cloure amb la victòria definitiva dels guanyadors de la Batalla. El pessimisme general, l'adversari més poderós de qualsevol moviment polític, sembla haver-se instal·lat a les ments que, des del Principat, segueixen mirant cap a València en busca d'una part de la nació.

A València, en canvi, i malgrat els cops, sembla haver energies de sobres per continuar endavant amb el conflicte democràtic en defensa d'un projecte nacional propi, allunyat de la folklorització regionalista. En són una bona prova el gairebé centenar de miler de persones que van manifestar-se dissabte als carrers de València sota el lema Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència.

Lluny d'estar tot perdut, al País Valencià s'està generant un brou de cultiu del que amb tota probabilitat serà una de les generacions nacionalment més combatives de la història valenciana. La política de piconadora del PP valencià, lluny d'anorrear el valencianisme, està aconseguint esperonar-lo i fer-lo treure pit. Sigui com sigui, dissabte va quedar clar que, a València, ningú no ha dit encara l'última paraula.