27.11.2008 El líder republicà Joan Puigcercós ha afirmat que el president José Montilla és més conscient que mai de que existeix un conflicte entre Catalunya i Madrid. De fet, portem mesos veient Montilla i els seus homes a Madrid immersos en un estira i arronsa amb el seu partit germà a nivell espanyol, el PSOE, a propòsit de la qüestió del finançament. Es respira, sens dubte, una tensió sense precedents entre aquest partit i el PSC dirigit pel propi Montilla.

En el seu discurs de balanç de dos anys de Govern, Montilla va tornar a parlar del finançament, així com a una possible sentència del Tribunal Constitucional (TC) desfavorable per Catalunya. El President s'ha mostrat clar en el seu diagnòstic: si en aquestes matèries Espanya insisteix en ignorar les aspiracions dels catalans, s'estarà duent a terme un exercici de poca intel·ligència política. El President ha declarat, en aquest sentit, que no hi ha cap "càlcul polític amb futur, ni cap estratègia guanyadora a Espanya, a costa de Catalunya, en contra de Catalunya o sense Catalunya".

El President Montilla té, doncs, un diagnòstic clar de quines són les actuals relacions Catalunya - Madrid, així com dels efectes que tindria sobre l'opinió pública catalana un nou fracàs polític, en aquest cas pel que fa a l'Estatut i al TC. Montilla insisteix en la tesi, expressada des de fa mesos, de que està augmentant la "desafecció" a Catalunya envers Espanya.

El que no queda clar, en canvi, és quina és la recepta que Montilla proposa per enfrontar una situació en què l'autonomia catalana pot quedar tocada. Al seu discurs de dilluns va parlar, per descomptat, de que la resposta haurà de ser "unitària". Bona part de la societat catalana té clar que la resposta ha de ser unitària, però cal que es dirigeixi cap al dret de decidir, és a dir, cap a l'Estat propi. L'oportunitat per marcar la centralitat política és, en aquest cas, de CiU, Esquerra i ICV, partits que en menor o major grau, s'han posicionat a favor precisament del dret de decidir. I és que el dret a l'autodeterminació es perfila com el futur de cada cop més nacions sense Estat d'Europa: fins fa poc s'ha parlat del precedent que pot arribar a representar Escòcia, però des d'ara podem parlar també del precedent que sens dubte representarà en el futur: Groenlàndia, illa dependent de Dinamarca des de fa tres segles i a la qual els seus propis ciutadans acaben de dotar, en referèndum, del dret a l'autodeterminació.