25.11.2008 En essència, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) no surt substancialment transformada de la que ha sigut la seva novena Assemblea Nacional. L'ideari de la formació, la síntesi entre l'ecologisme i el socialisme, segueix sent el mateix; el seu projecte de país continua sent una aposta per remodelar Espanya en clau federal, i el seu màxim dirigent continua sent Joan Saura. Segueixen al capdavant del partit vells pesos pesants com Jaume Bosch o Joan Boada. En aparença, doncs, res substancial ha canviat.

Malgrat tot, a aquesta primera conclusió s'hi podria afegir que, conjuntament amb Joan Saura, que segueix essent el líder del partit, hi ha Joan Herrera, proclamat número dos, representant d'una nova generació de líders ecosocialistes menys lligats a l'herència orgànica del PSUC i, per tant, menys propensos a posar tots els ous de la política d'aliances al cistell del PSC, i, de retruc, més sensibles a la qüestió nacional. I sí, Iniciativa segueix sent federalista, però ara ja s'atreveix amb el terme "Estat propi". Federat, però propi. Un canvi de vocabulari sens dubte significatiu.

Això no significa que a ICV s'hagi esdevingut la revolució. Com dèiem, el partit que ha sortit de la novena Assemblea Nacional ecosocialista és essencialment el mateix que va entrar-hi. Però si que s'han pogut veure alguns símptomes de que, parafrasejant Bob Dylan, els temps estan canviant. No serà avui ni segurament demà passat, però l'ascens de les noves generacions de militants i el desplaçament de la centralitat política cap el sobiranisme forçaran Iniciativa, inevitablement, a plantejar el seu discurs nacional no com un afegit, sinó com un element central del seu projecte polític. I, naturalment, amb les inquietuds arribaran les preguntes, els debats i, potser aleshores, sí, els canvis en profunditat.