No queda, doncs, molt de marge per Joan Carretero. El seu article, d'una ambigüitat calculada, ha sigut contestat d'una manera que potser el de Puigcerdà no esperava: amb accions disciplinàries, suspensió temporal de la militància i una velada amenaça d'expulsió. Ateses les circumstàncies, Carretero ha preferit fugir endavant. Una decisió individual de la que sembla que no ha participat ni la cupula ni la base del corrent intern que lidera, Reagrupament.cat, que ara està debatent-se entre la lleialtat al líder i la fidelitat al partit.

Però aquesta fugida endavant, ja s'ha dit, no té un previsible recorregut gaire llarg. En cas que realment vulgui iniciar una aventura en solitari, Joan Carretero només té un any per construir el seu partit i aconseguir els recursos i l'estructura necessària per poder desenvolupar una campanya electoral a l'alçada de les dels seus competidors. I sense comptar amb poderosos lobbys econòmics i mediàtics al darrere, al contrari del que va passar amb l'operació Ciutadans.

En definitiva, més pròspera o més de capa caiguda, la Casa Gran de l'Independentisme segueix a ERC. El que cal preguntar-se és si després d'aquest PI Segona Part els militants republicans aprendran definitivament la lliçó de que la divisió i el trosseig del partit només porta al desert.