Quan hi ha voluntat, no costa res fer les coses ben fetes. Quinze anys després de l'inici de la devolution, per exemple, els britànics encara no han tingut necessitat de crear cap Tribunal Constitucional per resoldre a favor seu els conflictes competencials entre el parlament de Londres i el d'Edimburg, bàsicament perquè aquests amb prou feines existeixen: el respecte institucional entre ambdós parlaments és massa gran, massa arrelat a la tradició política britànica, com per precisar d'un instrument equivalent al TC espanyol.

L'Estat espanyol és la prova viva de que, per contra, sense voluntat no hi ha manera de fer les coses bé, ni tan sols quan les decisions són les encertades. És el cas de la flamant T1 de l'Aeroport del Prat: efectivament, s'hi han invertit 1.258 milions d'euros. Efectivament: comportarà un augment de 30 milions de passatgers en el tràfic anual a l'Aeroport del Prat. I efectivament, hi operaran una vintena de companyies.

Però mirat més de prop, fins i tot un èxit com aquest resulta agredolç. Per començar, cal recordar que la inversió a la faraònica T4 de Barajas va costar més de 6.000 milions d'euros. Per seguir, es pot fer esment al detall no menor que a Barajas hi arriba el metro i al Prat no pas. I caldria preguntar-se si aquesta aparent voluntat de potenciar el Prat anirà acompanyada d'una major descentralització i d'una major dotació de recursos. Per no parlar de la justa revisió de les desenes d'acords en matèria de navegació aèria que l'Estat espanyol ha signat amb aerolínies d'arreu del globus i que obliguen aquestes a fer escala a Madrid en els vols intercontinentals.

Com que ja devia saber-se la rèplica, Zapatero ha respost abans de rebre cap crítica. I ho ha fet amb un recurs que ja forma part del repertori clàssic del president espanyol: les promeses. Promeses, justament, de descentralització. El problema, per descomptat, és que el president Zapatero no s'ha prodigat complint les seves promeses amb els catalans. I la qüestió és que ni el Prat ni el país poden esperar a que a La Moncloa comenci a imperar el respecte a la paraula donada.