José Montilla ha afirmat, durant el Debat de Política General, que no tolerarà "aventures independentistes". ERC, com a bon soci de govern, no ha volgut entrar en conflictes, tot afirmant que l'andanada del president anava per CiU. Però tothom ha fet una lectura clara de l'amenaça: el president de la Generalitat comença a a estar fart de tanta consulta i de tanta estelada. I vol pressionar els seus socis republicans per a que no es moguin de la foto.

Per això, i malgrat la voluntat d'ERC de no buscar conflictes públics amb Montilla, Joan Puigcercós no s'ha pogut estar de recordar-li al president Montilla que si és això, president, és gràcies a ERC. És a dir, gràcies als "aventurers" independentistes. I no només això, sinó que durant "l'aventura" del finançament, Montilla va poder aguantar la pressió del "govern amic" de Zapatero gràcies a la fermesa dels republicans. Sense aquests, l'acord de finançament hagués arribat molt abans i, per tant, en termes molt més desfavorables per Catalunya.

Però no només s'equivoca Montilla a l'hora de menysprear els responsables de que ell estigui al poder. No: l'error més greu que comet Montilla és recórrer al vell tòpic de titllar els independentistes d'il·luminats o utòpics, que és el que el president ha volgut dir amb l'eufemisme "aventurers". Caldria preguntar-li: "aventurers" com Joan Laporta, president del Barça? Com Miquel Calçada, empresari d'èxit i periodista de renom? Com Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Econòmiques de la UB? Com Alfons López Tena, ex-membre del Consell General del Poder Judicial?

La independència ja ha deixat de ser cosa de joves radicals, li agradi o no a Montilla. La independència la promouen dia rere dia milers de professionals, empresaris, artistes, intel·lectuals i polítics cansats de veure com les crides a fer una Espanya diferent sempre es topen amb un mur d'intolerància. I el que és més important: la independència és defensada per com més va més ciutadans humils i treballadors, que treballen dur per sortir endavant, paguen els seus impostos, compleixen amb els seus deures com a pares i mares de família i són de tot menys "aventurers". Per més que estiguin disposats a entrar en la meravellosa aventura, sense cometes, de construir un Estat propi.