La trajectòria del Partit Socialista, en totes les seves versions i franquícies, el mostra com un partit còmodament instal·lat en l'ambigüitat. Ni nacionalista perifèric ni nacionalista espanyol, ni liberal ni socialista, ni monàrquic ni republicà. Si Pablo Iglesias ressuscités, li costaria reconèixer en que s'ha convertit el partit que va fundar, i que ara té més a veure amb un catch all party, un partit ideat per caure-li bé a tothom, que no pas amb un partit de classe treballadora.

Tanmateix, quan arriba l'hora de la veritat, quan es tracta d'il·legalitzar partits, de retallar estatuts o de desallotjar nacionalistes perifèrics de les institucions, el Partit Socialista deixa la seva amable ambigüitat per exhibir un posicionament clar, quasi es podria dir que ferotge, i que deixa al descobert les seves autèntiques conviccions.

Més o menys això és el que està passant amb el PSC a Catalunya pel que fa a la ILP anti-taurina. Mentre no quedava clar si la iniciativa tiraria o no endavant, els socialistes sempre van navegar en l'acostumada ambigüitat, ni donant suport a la mesura ni rebutjant-la. Ara, però, el temps s'acaba: s'apropa l'hora en que la tauromàquia serà història a Catalunya. I davant això, el PSC ja ha anunciat que s'acaba la llibertat de vot dels seus parlamentaris: cal, diuen els seus líders, que el partit tingui un posicionament comú en aquesta matèria.

Quin serà aquest posicionament? Només el temps ho dirà. De moment, un indici: el final de la llibertat de vot en aquesta matèria s'ha anunciat en resposta a un manifest de militants del PSC favorables a la prohibició del toreig. Senyal que, segurament, els seus dirigents no pensen com ells.