Els polítics, que pel seu ofici han d'estar més al dia que ningú, no sempre ho tenen fàcil per estar a la última en el que respecta als avenços tecnològics. En un món com el de la política, on existeixen milers de decisions importants a prendre diàriament, sovint pot semblar una pèrdua de temps parar atenció a les novetats que la tecnologia moderna va oferint periòdicament. Tots els partits polítics tenen web a dia d'avui, però no tots van veure la importància que Internet acabaria tenint quan la xarxa tot just s'estava implantant al nostre país, a començaments dels 90.

Malgrat tot, el fet és que quan un polític té prou visió com per entendre per on va la cosa en el món de les noves tecnologies, el resultat sol ser extraordinàriament profitós. Ernest Benach és un d'aquests estranys casos en que un governant sap aprofitar una oportunitat tecnològica quan la veu. La revolució més important a Internet des de la seva pròpia aparició, és a dir, la revolució del web 2.0, ha estat aprofitada pel president del Parlament de Catalunya per assajar un tipus de política diferent: més propera, més atenta al que diu la ciutadania, menys discursiva i més dialogant.

Dimarts, Ernest Benach va presentar en societat el fruit de les seves vivències i reflexions com a primer polític 2.0 del nostre país: #Política 2.0. Un llibre que ha estat elogiat fins i tot per Manuel Castells, un dels màxims estudiosos de la Societat de la Informació. Justament la Societat que reclama a crits que els seus dirigents tinguin en compte les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen de cara a millorar la qualitat de la democràcia. Així, i no d'una altra manera, es combat la famosa desafecció.