Han volgut fer una campanya clarament en positiu. És ara, en moments de crisi econòmica en que les coses no sempre són fàcils per tothom el moment de parlar en positiu?

Nosaltres el missatge que estem intentant donar, i és el to de la campanya, de fet això encara no ho és, la precampanya, és dir que hi ha molta gent que ho passa malament, molta gent que no hi veu futur, però aquest país no està condemnat. Ens en podem sortir. Si fem les bones eleccions i prenem les decisions en la direcció correcta ens en sortirem segur. Aquest és un país que té capacitat de sortir-se'n. Ara, això sí, hem de canviar les polítiques que ens han portat a aquesta situació.

Han apostat fort per la web 2.0 en la seva campanya. Creu que és el futur de la comunicació política?

Fem una aposta molt determinant, ja fa temps que l'anem fent i la farem encara més forta i a l'estratègia 2.0 li atorguem una gran importància. Els experts ja assenyalen que, per exemple, en aquestes eleccions dels 5 milions i mig electors que hi ha es, calcula que pràcticament un milió tenen com a principal canal d'informació a través del qual es configuraran la seva opinió democràtica i el seu vot la xarxa. Això és imparable i per tant la política no hi pot ser aliena. Jo crec que nosaltres fem una estratègia molt decidida en aquest terreny i apostem pel canvi.

De moment, tant els espots com els discursos de Mas en que parla d'anhels, de somnis. Aquests són conceptes innovadors que fins ara quedaven lluny de la política, almenys al nostre país. És una manera d'apropar-se a la gent cada cop més desafecta a la política?

No sé si són nous o no, el que sí que sé és que hi ha una demanda molt forta de lideratge, al país, de superar una etapa, hi ha ganes de canvi, i jo crec que Mas ho encarna molt bé, i tot just estem als prolegòmens del que serà, però jo crec que seran els prolegòmens del canvi. Una Catalunya que deixarà enrere aquesta etapa i obrirà una nova etapa que estem convençuts que donarà la volta com un mitjó a la situació.

En el seu nou eslògan diuen que començar il·lusiona. Quin és aquest nou projecte que comencen?

Comença el canvi, comença un nou president, comença una nova generació de nacionalistes, de sobiranistes que arribaran al govern i comença un estil diferent. I a més a més acompanyats d'una solvència que és marca de la casa de Convergència i Unió. En aquests moments sabem que tenim un gran repte, sabem que les coses no són gens fàcils, ens acompanya un gran sentiment de modèstia en aquesta campanya i tot i això el sentiment que nosaltres tenim és d'il·lusió. No pot ser d'una altra manera perquè per un sobiranista, un nacionalista, tenir l'oportunitat d'assumir la màxima responsabilitat al seu país i poder implementar les polítiques que considera que són les correctes t'omple d'il·lusió i jo crec que en aquests moments sí que estem en aquesta situació. Però, a més a més de nosaltres, crec que hi ha molta gent en aquest país que està en aquesta situació, molta gent nova que sap, que té la percepció, que les coses no van, que les coses no s'han fet bé i que en aquesta ocasió està disposada a donar la confiança i fer un pas que potser en un altre moment no hi estava disposada.

Tornant al tema de la campanya a internet, hem vist un espot en el que hi havia un paral·lelisme amb Braveheart amb gent amb estelades independentistes per una banda i senyeres per una altra que s'abracen. Ens pot explicar quina és la intenció?

Sempre, vaja, com a mínim des de que jo he estat director de campanya i des que sóc dirigent d'aquest partit, l'estelada sempre ha estat present en la nostra iconografia. Si hi ha un gran partit sobiranista en aquest país és Convergència, en termes de major nombre de militants i d'electors i això és una realitat estadística. Aquest espot ens agrada especialment perquè és un exemple de la unitat tal i com nosaltres l'entenem. Al final, l'accent de si ets una mica més independentista o no tant no és essencial, l'essencial és que la gent que s'estima el país, aquella gent que vol més llibertat per Catalunya es doni la mà, perquè donant-nos la mà segur que fem una suma que ens permet anar més lluny. I aquesta és una idea central nostra, la idea de la gran majoria, d'un país que se'n surt que jo crec que és el que simbolitza aquest espot del qual estem particularment satisfets. Ara, és veritat que se li diu Braveheart, quan el fèiem jo pensava més en Kurosawa, no en Braveheart, però ja se sap que els productes un cop ham sortit ja no són teus si no de la gent.

Sigui Braveheart o Kurosawa és un espot molt èpic. És una aposta per grans projectes?

Sí. Estem on estem i estem en aquesta primera fase, es tracta d'una carta de presentació, però sí. És un pensar en gran, en un país gran, en una gran majoria, és pensar en guanyar el futur, en portar el país amb determinació cap a una direcció positiva i clara.

La campanya del PSC està feta des de la consciència que són segons però que amb esforç es pot guanyar. Com veu aquest missatge?

Jo a la campanya dels altres crec que tot és legítim i que tothom es presenta davant de la societat com veu millor. Són audaços, té una certa audàcia utilitzar el símil esportiu per part del partit socilaista per dos fets. Perquè, al final, el que et queda d'aquest missatge és un que va corrent i ensopega, al de la bicicleta se li punxa la roda, li van passant desgràcies als que van al davant. El missatge és més o menys, esperem que us trenqueu les cames. Això no lliga massa amb un concepte esportiu. I després una gent que no ha passat mai primer la meta, que no ha guanyat mai les eleccions tot i presidir després, jo crec que és una mica audaç el que diuen. Els és irrellevant qui passa primer la meta, qui guanya, diuen que es poden sumar els tres que perden la carrera i prendre-li el podi a qui la guanya. Crec que és molt audaç per part seva.

A què creu que és deguda l'aparició de noves formacions polítiques com les de Laporta, Nebrera, Reagrupament?

Això forma part del descrèdit de la política, crec que és veritat i no cal tapar-ho. Segurament la política està molt desacreditada en aquests moments, segurament està en el moment més baix des del restabliment de la democràcia i, a partir d'aquí, sorgeixen una serie d'expectatives que intenten, amb estratègies més o menys legitimes, fer-se un lloc al sol. Al final això no és el que importa en aquestes eleccions, el que és transcendent en aquestes eleccions és que hi hagi un govern fort, un govern sòlid, que hi hagi un president que sigui capaç d'encarnar els valors i la representativitat del país i que tiri endavant els reptes immensos del partit. Això és el que és transcendent en aquestes eleccions, la resta forma part del folklore democràtic que sempre està bé d'alta banda.

Creu que la política catalana corre el risc d'italianitzanr-se?

Jo sóc molt respectuós en termes democràtics. Fins i tot els que a vegades defensem amb un grau de passió les idees, i per tant i ha contrast i a vegades fricció, crec que això és bo en la democràcia i per tant tot aquell que vulgui contribuir-hi i participar-hi, benvingut. Una altra cosa és si comparteixo el seu projectes o no el comparteixo, però pel fet de voler participar en la democràcia res a dir, em sembla bé.

Aquestes últimes setmanes el sector catalanista del PSC ha tret el cap. Han pensat en obrir-los les portes a la Casa Gran?

La Casa Gran del Catalanisme té les portes obertes a tothom, o a gairebé tothom, però jo crec que els moviments en el partit socialista no tenen a veure amb la casa gran, sinó que són un crit de desesperació per part d'aquest sector, cada vegada més prescindible dins del PSC-PSOE, que clama al cel davant de la situació. No els falta raó quan el senyor Maragall, o el senyor Castells, o els anomenats consellers rebels diuen que aquest és un govern que no té cap concepte de país i que el problema del PSC històric és que no ha tingut veu pròpia a Madrid i que està subordinat al PSOE i això els sembla malament. És un debat que tenen a dins i que mai resolen, jo crec que tenen raó, que és exactament així, nosaltres ho hem dit tantes i tantes vegades i ho pensem. Aquest govern no té un projecte de país i el partit socialista està subordinat permanent, a l'hora de la veritat, al govern del PSOE. Una confiança de que això sigui un moviment que faci evolucionar cap a un partit d'obediència catalana tinc molts dubtes, perquè aquesta gent ja es van enfrontar en el seu moment i van perdre al famós congrés de Sitges, és una ferida històrica que té el partit socialista.

Quines són les mesures que impulsarà CiU en la crisi econòmica, un de la crisis econòmiques més greus dels últims anys, en que molts catalans, molts d'ells joves, estan sense feina?

La setmana passada vam tenir el debat de política general i vam tenir ocasió de parlar-ne molt. Nosaltres vam plantejar el que ja hem plantejat altres vegades, una recepta que mereix la unitat i que mereix ser tinguda en compte per sortit de la crisi. Pel que fa a l'augment de la liquiditat del sistema financer a través de l'augment del crèdit públic, pel que fa a la moderació fiscal i l'oposició frontal a que s'hagin de pujar els impostos, especialment l'IVA, que ens sembla que és una barbaritat, una necessitat d'impulsar reformes que estan ofegant l'economia catalana, particularment la reforma laboral. Tot això és un paquet econòmic que nosaltres hem posat sobre la taula diverses vegades, creiem que és el que s'ha de fer, tothom sap la solvència de les polítiques econòmiques que som capaços de fer els nacionalistes, històricament ho hem demostrat i en aquests moments el govern tripartit a les escorrialles de la legislatura creu que en pot prescindir. És la seva elecció, nosaltres amb això fem un exercici de generositat que, potser, mirat fredament, no tocaria perquè estem a les escorrialles d'una legislatura. I estem disposats, però, perquè el país no pot esperar més a fer un canvi de política econòmica. Ara, aquest canvi s'ha de fer perquè per fer el mateix que estan fent no té massa sentit.

Pensa que després d'aquestes eleccions es produeixi l'escenari del que alguns anomenen com a pacte nacional?

No ho sé, no ens preocupa gens ni mica. El que ens preocupa és que hi hagi una gran majoria, que hi hagi un govern sòlid, un govern fort. Una de les grans coses que ha de canviar és que hi hagi un govern fort que pugui prendre decisions amb determinació i no un govern feble, sense projecte, que l'únic projecte que pot arribar a tenir és el repartiment del poder. Per tant, nosaltres no estem pensant en termes de pactes si no que estem pensant en termes d'una gran majoria. Ara, estic convençut que dins del món nacionalista hi està havent una onada de reconciliació. A vegades he parlat de la guerra civil dins del nacionalisme català, dins del sobiranisme, que hi va haver a partir del 2003 per la decisió d'ERC de formar govern amb els socialistes. Això és evident que ha desembocat en una sèrie d'anys que, des de l'òptica històrica, acabarem veient que ha estat un error. Més enllà del que les cúpules de dirigents puguin fer noto aquesta onada de reconciliació, de ganes que això funcioni. I aquest reconciliació la notarem a les urnes, que és sobretot on s'ha de notar.

S'ha plasmat en aquestes consultes sobiranistes en les que els dos principals partits que hi han donat suport han estat CiU i ERC?

Sí, allà hem col·laborat decididament sense cap mena de problema. El problema nostre no és ideològic, és un problema amb una decisió que ERC va prendre en el seu moment i que crec que a dia d'avui s'han de qüestionar si no es van equivocar, i molt. Això, més enllà del que diguem els dirigents, ho dirà la gent a les urnes.

El projecte de CDC ha apostat fort, amb el lideratge d'Àngel Colom en el projecte Nous Catalans, per la immigració. Ha fet créixer la casa gran?

I tant, Àngel Colom ha fet una feina extraordinària en el camp de la immigració. Aquí, a la seu nacional, els dies que hi ha secretariat d'immigració es pot comprovar que la seu de CDC, epicentre del nacionalisme a casa nostra, és quasi la ONU. La gran feina que s'ha fet és molt important i crec que això no és d'estranyar perquè precisament nosaltres hem defensat i defensem clarament la identitat d'aquest país, defensem que estimem aquest país, la seva manera de fer, la seva cultura i la projectem amb força cap al futur. Sabem que el futur no és aliè a aquest nou fenomen i que el futur no és aliè a la integració i estem fent un esforç molt important.

Aquest és un dels grans reptes?

Aquí ens hi va el país. Depèn de com gestionem això en els propers anys i he de dir que crec que s'ha gestionat molt malament, no només en l'època tripartit si no també durant un període més gran de tems. Aquí ens hi va el país i es un dels grans temes en els que s'han de prendre decisions importants.