No ha escollit una campanya fàcil per presentar-se com a número 2. Les enquestes no són gaire favorables al PSC. Com ho veu?

L’optimisme és la principal eina dels que volem canviar el món. Hem de combatre aquest sentiment de no sortir guanyadors. Valoro molt positivament els set anys que el PSC ha estat al capdavant de la presidència de la Generalitat i, tot i que efectivament les enquestes no ens donen gaires bones expectatives de vot, el PSC és un partit amb capacitat de governar i no vull deixar de ser útil en aquest moment de dificultats, el d’ara és també un moment apassionant i no ens podem permetre el luxe de ser pessimistes.

Li agraden els reptes? Què és el que l'ha motivat a anar a les llistes?

La meva motivació en la política ha estat sempre treballar per aconseguir un món millor, més just i amb igualtat d’oportunitats

Què creu que ha fallat perquè les enquestes indiquin aquests resultats?

Patim dos problemes greus. Una crisi internacional terrible que és evident que repercuteix en l’economia catalana. Les darreres dècades hem viscut canvis i demandes socials que mai havíem viscut, un increment demogràfic molt important, demandes socials més acurades. Des del govern hem fet una inversió molt important en la creació i en la millora de serveis públics i aquest esforç ha permès crear un coixí de solidaritat social perquè les repercussions de la crisis en la societat catalana no siguin encara més greus del que ho són. I el segon problema ens l’han creat el PP i el Tribunal Constitucional.

Com el PSC pretén canalitzar el descontentament respecte Espanya, després de la sentència de l'Estatut? A hores d'ara, amb recuperar l'Estatut n'hi ha suficient?

Amb l’Estatut no farem ni un pas enrere. Farà falta que el Govern central aprovi lleis orgàniques que permetin la descentralització de l’Estat i és necessari avançar des de Catalunya. És necessari parlar clar, no tenir por de dir les coses pel seu nom. Només hi ha dues possibilitats: continuar units a l’Estat espanyol o ser independents. El moviment polític que defensa la independència té el problema que no ens diu com l’aconseguirà, ni quin és el camí per arribar-hi. Però seguir vinculats als altres pobles d’Espanya només serà possible si perdem la por de parlar de Federalisme i d’estat federal. Espanya serà federal o no serà.

Se sent satisfeta amb el Govern del PSOE presidit per José Luis Rodríguez Zapatero?

Ens agradaria un PSOE amb una aposta federal més nítida, però tenen més aviat una visió autonomista i uniformadora. Per a mi, les visions progressistes d’Espanya han d’entendre aquesta pluralitat i diversitat que configura les nacions històriques i el sentiment nacional que hi ha Catalunya. Se’ns ha de reconèixer amb normalitat, sense haver d’estar recordant constantment que som una nació, amb drets històrics com si partíssim de zero. Ara, prefereixo la posició del PSOE que la del PP que diu que les autonomies són molt cares i que el millor seria prescindir-ne. Això ho dic per aquelles persones que diuen que el PSOE i el PP són el mateix, quan no ho són.

Creu que la marca Zapatero resta votants al PSC?

Zapatero és un president d’Espanya que en polítiques socials ha fet avenços, però com a PSC i jo personalment ens hem mostrat menys satisfets amb ell pel que fa a la comprensió de l’Estat federal que sempre havia estat vinculat a la defensa del socialisme democràtic i a la visió progressista d’Espanya.

Vostè ha defensat més d'una vegada que el PSC ha de tenir grup parlamentari propi a Madrid. Més enllà de la seva voluntat, ho veu possible?

He dit moltes vegades que jo sóc partidària d’un grup propi del PSC a Madrid, però aquest és un debat de cara a les eleccions generals. El grup del PSC podria tornar a existir, però mai per donar suport al PP com sí que fa el grup de CiU.

El grup propi és la solució als problemes del PSC?

El PSC i els seus militants han d’actuar sempre com diuen els nostres estatuts, com un partit sobirà amb òrgans de direcció únics, i la nostra relació amb el PSOE ha de ser fraternal i de coincidència amb el projecte social, però en cap cas de submissió. El grup propi no és la recepta màgica que tot ho solucionarà, però sí que ens permetria exposar la nostra posició en els temes a debat.

El PSC representa a la Catalunya plural i diversa que composa un ric mosaic de realitats diferents i que en el seu conjunt constitueix una nació. S’han d’entendre les paraules del president Montilla i no Avui dia no n'hi ha prou de defensar que es vol la independència si no s'explica la proposta per aconseguir-la. interpretar-les com una visió pejorativa de les formacions que defensen l’opció de la independència, sinó com una petició perquè expliquin el procés que seguiran per separar-se d'Espanya.

A vostè se la situa en el sector catalanista del PSC. Creu suficient el projecte nacional del PSC?

El projecte nacional del PSC és suficient i a més és prou explícit. Espanya ha de canviar i avançar cap a un camí federal. Si no o ho fa, continuarem amb els problemes d'encaix de Catalunya dins d'Espanya. És necessari reclamar i proclamar que l’Estat plurinacional, pluricultural, plurilingüístic i plurilegislatiu només pot existir si les forces del progrés abracen amb més força que mai l’objectiu del Federalisme. El primer pas ha de ser el compromís del Govern central de fer possible la meta que marcava l’Estatut del 2006 i no donar per tancat cap procés de descentralització. El segon pas és l’acceptació explícita de nacions en el sí de l’Estat, i el següent és l’establiment de mecanismes de connexió real entre aquestes realitats nacionals i les institucions dependents del Govern central.

Si defenso el federalisme, és perquè considero que és el més factible. Volem arribar a un estat federal el més ràpidament possible i fer realitat allò que diu la Constitució, que Espanya està constituïda per regions i nacionalitats i dic nacionalitats perquè la Constitució reconeix que hi ha territoris amb una història, amb una llengua pròpia, alguns amb drets forals reconeguts, d’altres amb una tradició jurídica pròpia com seria Catalunya.

Què creu que és més assolible, convertir l'Espanya actual en un estat federal o Catalunya en un estat independent?

Els que propugnen la independència no ens expliquen com la pretenen aconseguir i ja veurem quin resultat té a les eleccions la independència. Les darreres consultes populars no han obtingut bons resultats. Jo crec que podem estar indignats per com ens ha tractat el TC, per la sentència redactada amb frases realment indignants i horribles, però vivim en un estat democràtic, amb una Constitució i crec que si volem canviar aquest Estat ho hem de fer a través de les majories que facin possible el canvi. Jo defenso el federalisme, perquè si es produeix un estat realment federal a Catalunya se la deixarà ser tal com és sense necessitat d’haver-se d’anar explicant cada dia i sense necessitat de recordar la història i els drets històrics constantment. Estic en contra de la recentralització, de l’autonomisme uniformador, de l’independentisme que no explica com s’arriba a la independència i l’ambigüitat del nacionalisme que es mou des de fa anys amb l’etiqueta del ‘sobiranisme’ que no vol dir res, que només busca vots.