Menu

L’Espanya actual neix de la dominació d’una part sobre l’altra’

22 maig, 2016 - Països Catalans
L’Espanya actual neix de la dominació d’una part sobre l’altra’

Per quin motiu no és viable un model federal a l’Estat espanyol?

L’origen i les circumnstàncies de les diverses nacions del món tenen un gran impacte en la seva evolució institucional posterior. Així doncs, resulta fonamental situar cada nació dins del seu context històric formatiu per tal d’entendre el seu desenvolupament posterior. Espanya no té tradició federal. La seva història està plena d’exemples d’unitarisme i de centralisme. A més, actualment, la recentralització de l’Estat espanyol es present en tots els “fulls de ruta” dels partits polítics d’àmbit estatal.

Vostè sosté aquesta hipòtesi basant-se en el seu coneixement de la història dels Estats Units. No és possible un federalisme a l’espanyola?

Federació ve del llatí “foedus”, és a dir, pacte. Una federació, doncs, és una unió pactada d’un nombre específic d’Estats o de regions, parcialment autònomes, unides per un govern federal. L’Espanya actual no neix de la llibertat de les parts, sinó de la dominació d’una part sobre l’altra. Així no es pot parlar de federalisme sinó de subordinació i dependència.

És bo emmirallar-se en altres sistema polítics, com pot ser el nord-americà?

Pert trobar solucions als nostres problemes actuals sempre és recomanable d’observar què passa a la resta del món. Ni bó ni dolent, és recomanable! A aquesta alçada de la història de la civilització occidental, gairebé tot ja està inventat. Per aquest motiu és important d’analitzar aquells models de referència dels quals podem aprendre. Tothom parla dels Estats Units però no tots coneixen, en profunditat. Des de l’arribada dels pares fundadors fins a l’actualitat, la llibertat i la democràcia han estat el seu motor. El federalisme nord-americà és referència mundial. El model de Washington i el seu federalisme honest, valent i decidit és un miratge per a Catalunya.

Considera, malgrat tot, que hem avançat en la descentralització de l’Estat des de la Transició. L’estat de les autonomies no és de facto una concepció federalitzant de l’estructura de l’Estat espanyol?

El repte fonamental de la Constitució de 1978 era transformar els vicis endèmics espanyols. Però la realitat és que avui en dia persistim en un sistema –diguem-ne autonòmic o centralista- excloent i uniformador que no es capaç d’aconseguir la integració de les diverses nacions que en formen part. El “café para todos” es basa justament en l’oposat a un model federalitzant que es basi en un doble divisió de poders (executiu-legislatiu-judicial i poder Estats membres-poder de la Federació). L’Estat autonòmic, amb un nom diferent, segueix sent un model centralista, i a més provadament ineficient que no té cap futur. A Espanya s’ha produit una descentralització de despesa (tothom ha gastat massa) però en cap cas d’ingressos. La situació d’ofec de Catalunya n’és una bona mostra d’aquest contramodel federal espanyol.

Els beneficis del federalisme espanyol com a solució als nostres problemes, que alguns plantejan a casa nostra, és un discurs caduc i irrealitzable. L’Espanya plural si mai ha començat, ja s’ha acabat. Estem davant d’un nou engany, per allargar la nostra dependència.

El llibre fa una crítica al discurs que adopta l’esquerra catalana, entenent el federalisme com la solució als problemes que pateix Catalunya. No obstant, darrerament hem observat avenços ideològics en formacions com Iniciativa, que contemplen plenament la independència com un horitzó nacional possible. Com afectarà a la salut del sobiranisme català la virtual victòria del PP a les eleccions espanyoles?

Independentment del resultat electoral del proper dia 20 de novembre, Catalunya ja ha iniciat una nova etapa fonamentada en el nostre dret a decidir (per cert, un concepte fonamental en la formació dels EEUU) i la nostra transició nacional. És una etapa que no té marxa enrera. Quan més catalans s’incorporin decididament a aquesta transició millor.

El pacte fiscal és un pas previ cap a la independència de Catalunya?

El pacte fiscal és una necessitat històrica de Catalunya. És un dret del nostre poble que cal defensar fins el final. A tot el món, i per descomptat a Europa, no hi ha cap situació d’espoli fiscal com el que estem patint els catalans. És una situació totalment insostenible. El pacte fiscal és un pas important cap a una menor dependència d’Espanya, però no pot ser la darrera estació.

La darrera enquesta del CEO, que xifrava en un 45% els catalans partidaris de la independència, no indica que ja estem prou madurs per convocar un referèndum?

Em sembla racional plantejar un referèndum d’aquestes característiques quan hom estigui segur del resultat del mateix. Actualment la població catalana presenta una divisió al respecte. Per aquest motiu considero més intel·ligent tractar de trobar els elements que ens uneixen com a societat, que generen un major consens, i que ens porten a un major autogovern. Sens dubte el pacte fiscal uneix a la majoria dels catalans. Ara és doncs el moment de solventar aquest greuge i després ja afrontarem d’altres qüestions rellevants en el nostre camí a la recerca de la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *