El Pati Descobert, integrat pels politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon, Sílvia Claveria, Marc Sanjaume i Marc Guinjoan ofereixen aquest anàlisi. Més informació al bloc 'El Pati Descobert'.    

La manca de suport mediàtic que tenen les crítiques de CiU al pacte del finançament no està ajudant a tenir en compte la gravetat d’haver incomplert l’Estatut. Aquest fet es manifesta en diversos aspectes però, sense cap mena de dubte, la qüestió de la bilateralitat és cabdal. La mostra de la gravetat d’aquest incompliment és la manca de resposta que ha trobat per part del Govern, que ha rebatut les crítiques de CiU en gairebé tots els aspectes excepte en aquest.

La bilateralitat és un element clau que es contemplava a l’Estatut de manera clara: (Article 210. 1.) La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. (...). Malgrat aquesta claredat l’acord entre el Govern i el PSOE no contempla aquest precepte i considera explícitament que de fet no cal que es reuneixi la Comissió Mixta abans d’arribar a cap acord. Això és el que va succeir dimecres passat amb l’acord del Consell de Política Fiscal ja que la Comissió no s’havia reunit prèviament.

Aquest incompliment planteja dues qüestions preocupants. En primer lloc, és un incompliment d’un text legal que, per tant, queda en paper mullat abans de fer-se pública la sentència del Tribunal Constitucional en un títol tan delicat com el finançament. En segon lloc, la bilateralitat té un element de fons que tampoc pot ser menystingut. Aquest principi significa que les negociacions s’han de dur a terme de manera directa entre els dos governs i no pas de manera multilateral. Saltar-se aquesta forma de negociació certifica acceptar la impossibilitat de negociar un sistema propi de finançament.

Per tot això, la vulneració de l’Estatut pot resultar ser un error estratègic que no s’hagi calculat prou bé. Malgrat que el pacte del finançament podia convenir al Govern català i a la Generalitat per la situació límit a que s’havia arribat cal fer-ne un anàlisi realista. Amb un pacte que no se’n han assegurat les xifres concretes i que contempla uns terminis incerts (que també vulneren l’Estatut) no sembla que es pugui albirar un horitzó gaire prometedor. Malgrat l’alça de diners en termes quantitatius que es dedicaran a les Comunitats Autònomes; per Catalunya qualitativament és un mal pacte ja que queda subjecte a futures negociacions i no concreta les xifres.

Ara, d’una banda, caldrà veure si ERC continua defensant la solidesa d’aquest acord de cara a les properes eleccions; de l’altra, determinar si CiU seguirà apostant fort amb la crítica al finançament i farà propostes sobiranistes com ara la defensa del concert econòmic.