Article d'Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya: 'Immigració, afrontar les realitats' - Crònica

Butlletí de titulars per correu electrònic Enviar

Divendres 12.03.2010 | 04:08

Article d'Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya: 'Immigració, afrontar les realitats'

Ernest Benach reflexiona sobre el debat de la immigració arran de la polèmica de l'Ajuntament de Vic sobre la qüestió de l'empadronament a sense papers.

Corregir

Enviar

Imprimir

28.01.2010 - 04:03 - Països Catalans

Immigració: afrontar les realitats

Al CEIP Perú de Barcelona hi ha un 93% d’alumnes que prové d’altres parts del món. Fa uns dies hi vaig ser, en el marc del programa «El Parlament a les aules». Em va agradar l’escola i la feina que s’hi fa, i em va confirmar que gràcies als mestres d’aquest país la convivència és possible i la cohesió, una realitat. En el torn de preguntes un alumne de sisè de primària nascut a Bolívia em va preguntar pel tema de l’habitatge i els lloguers.

Expressava una problemàtica particular però, alhora, molt pròpia dels col·lectius d’immigrants (d’«estrangers», en deia ell): els excessos en els lloguers i el fet que molta gent hagi de compartir espais reduïts. Li vaig preguntar si se sentia estranger. Em va respondre que sí. Li vaig fer notar que el seu català era perfecte i li vaig demanar si volia viure aquí a Catalunya. Em va dir que sí. «Doncs ets tan català com ho pugui ser jo, si ho vols ser. I per a ser-ho, no cal que renunciïs a ser bolivià; no és incompatible. El que tenim en comú tots plegats, tots els que som en aquesta aula, és el nostre futur.»

Fa dies que dono voltes a la necessitat d’expressar el meu punt de vista sobre el debat generat per l’intent de l’Ajuntament de Vic de posar traves a l’empadronament a la seva ciutat i fer-lo servir d’instrument contra la immigració irregular. Per sobre de la demagògia i el populisme, tan fàcils en aquesta qüestió, vull posar damunt la taula dues reflexions. La primera, que el que proposava fer el consistori vigatà, més enllà de la seva il·legalitat, entra en contradicció amb els principis d’actuació del Pacte Nacional per la Immigració, signat el 19 de desembre de 2008. Cal perspectiva de país en la gestió de la immigració. La segona, que no és suficient dir a l’Ajuntament de Vic que així no es poden fer les coses, quan precisament els darrers anys Vic ha estat un exemple positiu i remarcable de l’esforç dels ajuntaments per a acollir i integrar les onades migratòries. El cas de Vic és un símptoma que, tot i la molt bona feina de les administracions (amb la Secretaria d’Immigració de la Generalitat i els mateixos ajuntaments al capdavant), en la gestió de la immigració encara hi ha moltes contradiccions i mancances.

Cal, doncs, alguna cosa més que renyar els ajuntaments des de la llunyania i el desconeixement de les seves realitats: cal donar respostes a les demandes que fan. Ells són els que gestionen els serveis d’atenció bàsics i els que reben de primera mà les inquietuds de la ciutadania, i ho fan en un marc polític, jurídic i financer definit per les administracions superiors.En aquest sentit, totes les administracions tenen responsabilitats i deures sobre la taula. El Govern de l’Estat, en especial i en primer lloc: és el que té les competències sobre el control de la immigració irregular i sobre el finançament local.

I cal remarcar que, a més de les greus contradiccions que presenta l’ordenament jurídic amb relació als permisos de treball i residència, ha retallat partides dels darrers pressupostos i es va negar al fet que la immigració fos una de les variables a l’hora de determinar les necessitats de despesa de les comunitats autònomes en el nou sistema de finançament. Per la seva banda, el Govern de la Generalitat, arran del major autogovern derivat de l’Estatut, haurà de donar exemple amb una gestió impecable de les competències que li han estat transferides recentment i vetllar pel bon desenvolupament del Pacte Nacional per la Immigració.

I el Parlament ha d’aportar solucions amb la tramitació del Projecte de llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya. Aquesta llei ha de reforçar el model català de gestió de la immigració i pot donar resposta a moltes de les inquietuds de la ciutadania i dels consistoris catalans amb relació a aquesta qüestió.

El tema és complex, ple de contradiccions, i hi ha una preocupació social agreujada per la crisi. Però, si assumim i afrontem la realitat i fem veritable política amb sentit de país, podrem garantir els drets de totes les persones i mantenir la cohesió social del projecte comú que és Catalunya. Les generacions que pugen, la Catalunya del futur, ens ho agrairan.

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya

Compartir:

Comenten

D. Palma (Tarragona) - 28/01/2010 - 21:47 h

(4)

És lamentable la utilització que alguns fan amb les paraules, que més que utilitzar-les semblen que les escupin. Senyor Guillem, la mediocritat no desapareix amb un discurs estrident, ni amb un redactat rebuscat. La mediocritat queda igualment manifesta quan un intenta donar lliçons als altres i els intenta desqualificar públicament. Aquesta actitud només demostra que els arguments que sostenen el discurs deuen ser insuficients i que, a més, un no té prou categoria personal per defensar-los sense faltar el respecte. Malauradament el desconeixement de la complexitat del problema de la immigració a Catalunya i al món, el té tothom. I a no ser que vostè sigui la excepció faria bé en opinar sense desmerèixer l?opinió dels altres.

Observador (Barcelona) - 27/01/2010 - 00:11 h

(3)

A Xesco Guillem: Si amb el vostre comentari preteníeu posar en evidència alguna mancança ortogràfica o sintàctica a l'article del senyor Benach, havíeu de fer-lo amb el mínim de correcció que s'escauria a algú que posseeix, com a mínim el nivell C. Per altra banda, un comentari de desqualificacions basat només en afirmacions sense argumentació, no s'aguanta per enlloc.

J. Roca (Barcelona) - 26/01/2010 - 23:51 h

(2)

El M. H. President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach, argumenta bé i fa reflexionar el que que expressa en aquest escrit. És una sort que aquesta institució nostre, des de la seva reinstauració, sempre ha tingut persones al capdavant que han promogut la reflexió i la convivència. Gràcies per les seves argumentacions en aquest cas, i una vegada més. (En altre ordre de coses, afegiré que el ciutadà Xesco Guillem considero que desbarra en el seu escrit precedent. Hauria de ser explícit respecte al seu problema, si és que el té. S'angoixa pel procés polític? Reconstruir és més difícil del que es pot imaginar).

Xesco Guillem (Lleida) - 26/01/2010 - 20:05 h

(1)

El primer i més evident, és la manca de capacitat de redacció del Sr. Benach, segur que no té el C de català. El segon i més preocupant, és la minsa capacitat reflexiva i teòrica que demostra. L'arguntari és tant fluix i mediocre, com l'expediente acadèmic a la URV del personatge, perdò, de la segona autoritat política del país. El que cal agrair-li, es que no hagi tingut cap pudor, en posar en blanc sobre negre, la limitació dels seus pensaments i el total desconeixement de l'abast i complexitat del problema de la immigració a Catalunya, així com de la limitada capacitat normativa que Catalunya té al respecte, aquest és un fet, que el President del Parlament no deuria mai oblidar, i el sr. Benach ho oblida al seu article. Almenys, hagués consultat prèviament al Sr. Amorós per tal d'informar-se. La mediocritat intel·lectual del senyor President del Parlament palesa, amb total evidencia, el grau de mediocritat de molts dels actual governants. Tenim el que em triat, ara sols cal triar millor.