Com diu la dita, les desgràcies mai no vénen soles, i en el cas de la llengua catalana sembla que les males notícies sempre arribin de tres en tres. L’última té a veure amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, arran dels recursos presentats per l’associació Convivència Cívica Catalana i el Partit Popular, ha suspès cautelarment els reglaments d’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, decisió que justifica sobre la base de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Queda clar, doncs, que l’ona expansiva d’aquesta malaurada sentència del Constitucional s’allarga en el temps, i em temo que el d’aquesta setmana en serà només un episodi més, però no pas l’últim.

Així, la llei del cinema sembla un dels pròxims objectius contra la llengua. Només cal que ens fixem en la denúncia que el Partit Popular hi ha interposat a Brussel·les perquè segons que diuen vulnera la lliure prestació de serveis. De moment, la Comissió Europea ja n’ha pres nota i ho investigarà.

I el tercer objectiu podria ser l’etiquetage en català. Com és que alguns partits critiquen les multes quan no s’etiqueta en català però en canvi no diuen ni piu quan se sanciona perquè no es fa en castellà?

Tot plegat és prou descoratjador, i més quan la defensora del poble (?) en funcions dóna suport explícit al director d’un diari quan critica durament el model lingüístic del nostre país. Tinc la sensació que aquesta setmana, d’una manera o d’una altra, ens han tornat a treure la llengua.

En tot cas, és important que no defallim i que explorem totes les vies que ens permetin preservar l’esforç de tantes generacions i de tantes persones que han defensat i estimat la nostra llengua i el nostre país, com l’apreciat Joan Solà. El trobarem a faltar.

 

 

 

Enllaç permanent: