'Vicenç Ferrer, l'heroi silenciós'

El poble català és savi, i exemples d’aquesta sapiència i erudició en tenim a diari i els podem veure sovint. Una petita mostra –però significativa– d’aquesta afirmació és el resultat de la votació a Català de l’Any 2008, que ha guanyat Vicenç Ferrer. Més de 52.000 catalans i catalanes van decantar-se a favor d’aquest heroi silenciós, referent internacional del treball humanitari i vertadera font d’on emanen els grans valors de la humanitat.

Ferrer és un exemple per a tothom i el millor mirall en el qual podem trobar reflectides les bondats de la persona. Home senzill i auster, viu amb felicitat repartint fins l’última moneda que rep la seva fundació entre els més pobres i indefensos. Vicenç Ferrer és un practicant convençut i enèrgic de la filosofia de l’acció, de les bones accions: menys teoritzar i més actuar. “Els diners que rebo em cremen les mans”, diu. I afegeix tot seguit: “És per això que de seguida els poso al banc a nom dels nens i de la gent. Els diners haurien de ser com l’aire i s’haurien de repartir entre tots els ciutadans”. I encara una altra: “La pobresa no està només per a ser entesa, sinó per a ser resolta”.

I amb aquest objectiu, tan clar com inabastable en la seva totalitat, fa 55 anys que pica pedra. La veritat és que quan el veus o sents actuar no deixa de sorprendre’t adonar-te com d’un cos tan fràgil (aviat ha de complir els 89 anys) poden emergir unes conviccions tan fortes i una ment tan sòlida i resistent.

La metodologia de treball que Vicenç Ferrer inculca des que va aterrar a l’Índia, una de les zones més pobres del planeta, es basa en la participació activa, en la confiança mútua, en l’organització dinàmica i creativa i en l’esforç col·lectiu. I després hi ha els valors: solidaritat, cooperació, humilitat, senzillesa, pau, generositat, igualtat... Mètode pràctic i valors universals: quina gran fórmula.

És una gran sort per a nosaltres i per al país poder comptar amb una personalitat com Vicenç Ferrer, que ha universalitzat l’ajuda als altres sense esperar res a canvi, d'una manera veritablement altruista, solidària, efectiva i beneficiosa tant materialment com espiritualment. Per això m’ha fet especial il·lusió que Vicenç Ferrer hagi rebut, precisament del poble, aquest reconeixement. Ell, que diu sovint que sense l’ajuda de la gent seria un paper al vent. Esperem que aquesta designació li aporti saba nova que l’ajudi a restablir la seva malmesa salut i, així, ens pugui seguir guiant amb el seu exemple.

2 d'abril de 2009