Que en trenta anys els polítics catalans no hàgim aconseguit posar-nos d’acord per elaborar una llei electoral pròpia per a Catalunya demostra que el repte que ens vam proposar el novembre no era senzill. Amb tot, és desolador veure com estem a punt de donar la raó als més escèptics. Que el desafiament és complicat? És cert. Que és impossible? És fals. I és fals, en primer lloc, perquè tenim un bon full de ruta: l’informe dels experts. Un document transversal que, sense ajustar-se totalment als interessos de cap dels partits, ofereix les claus de respecte territorial i augment de la proporcionalitat de població necessàries per fer una bona llei. Tenim, per tant, un text que, lluny de plantejar noves discrepàncies, ofereix solucions, i sobretot és un full de ruta.

I, en segon lloc, crec que és fals perquè els partits polítics catalans hem assumit els últims anys reptes tan complicats o més que la redacció d’una llei electoral pròpia. Vull recordar els dies previs al 30 de setembre de 2005, quan semblava que l’acord per assolir un nou estatut era impossible. En aquell moment, els partits catalanistes vam fer un gest de responsabilitat i vam demostrar que estàvem a l’alçada de les circumstàncies, i els ciutadans així ho van percebre.

La meva compareixença del novembre reclamant, entre altres coses, una llei electoral pròpia va ser feta en un context de desànim ciutadà i de creixent pessimisme cap a la política. Estàvem immergits en la polèmica pels casos Millet i Pretòria, però aquest sentiment ja existia prèviament i no ha desaparegut encara que ara no en parlem. Per tant, torno a reclamar un últim esforç de consens i de superació del càlcul partidista. És imprescindible apel·lar a la responsabilitat de tots, sense excepció, per tirar endavant aquesta llei, perquè, entre altres coses, està en joc la qualitat de la democràcia.

Prioritzar l’estratègia de partit en comptes del país és un error que els partits polítics hem comès massa vegades. Tenim l’oportunitat de capgirar l’ordre previsible dels esdeveniments. Per desgràcia, sovint, la política és massa previsible.

Enllaç permanent: