Isabel Báez

El Parlament Europeu va aprovar la setmana passada una resolució a través de la qual donava la seva opinió sobre el futur projecte de diplomàcia europea anomenat Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE).

En la reunió del Consell a Luxemburg s'aprova aquest projecte que pretén constituir-se en un dels pilars palpables del Tractat de Lisboa, com ho va ser la creació de la zona de lliure circulació (Schengen) i l'euro en el seu moment. Tal i com l'ha qualificat el Parlament, el SEAE serà un òrgan sui generis, com tot el que acaba envoltant la UE. L'expressió llatina resulta idònia per a donar nom a allò que és indefinible precisament per por a les definicions.

Sota el comandament d'un 'Alt Representant', que dependrà alhora de la Comissió i del Consell, el SEAE es dibuixa com un òrgan diplomàtic únic i independent, amb capacitat per a representar els interessos de la Unió Europea. Amb 130 ambaixades de la UE arreu del món i un cos de funcionaris procedents de la Comissió Europea, del Consell i de la resta d'Estats membres, el SEAE preveu convertir-se en l'organització diplomàtica més potent del món.

Aprofitarà la influència de França en el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, la presència d'Espanya a Amèrica Llatina, l'amenaça alemanya a Europa de l'est i la persuasió britànica a les seves antigues colònies. A més a més, s'espera que aquest "monstre" de la diplomàcia compti no només amb recursos civils propis del soft power [poder suau] europeu sinó amb mitjans militars que assentin la seva posició mundial (o que l'acabi per destruir).

Lluny d'aquest espectre ideal, es troba la dura lluita en el pla real. D'una banda, les dissidències entre les visions minimalistes dels anglesos i alguns països nòrdics, que volen que el SEAE es dediqui en exclusiva a les activitats diplomàtiques per excel·lència. De l'altra, les visions maximalistes d'Alemanya, Espanya o Itàlia, que consideren necessari que el SEAE s'encarregui també dels serveis consulars i dels afers pel desenvolupament.

A més a més, existeix una sòrdida i silenciosa batalla que s'està lliurant entre el funcionariat diplomàtic. La retribució que aquests obtindrien treballant pel SEAE és apreciablement superior a la que rebrien treballant pels serveis diplomàtics nacionals, ja per damunt de la mitjana. Tothom vol treballar per aquesta nova elit de funcionaris, els sous de la qual elevaran la dignitat del seu treball a cotes on potser no arribaran les seves capacitats.

Per a Catalunya, el SEAE no és més que la reafirmació llunyana d'un terreny inaccessible; no serà més que una extrapolació del nivell estatal a l'europeu. Sense vot ni veu, a Catalunya no li quedarà res més que emparar la seva acció exterior a les demandes espanyoles: negociar amb Madrid les competències internes que perd quan es negocien a Europa. De tant poder feble [soft power], ens quedem sense poder i, per tant, febles del tot. Sense rancúnies, però.

No es pot esperar que el SEAE representi el futur de les ànsies diplomàtiques de Catalunya en tant que catalans sinó com a europeus. Perquè el SEAE el conformaran gent del Consell i dels Estats membres: més que ningú, aferrats a la idea intergovernamentalista d'una Unió que es va conformant, abocada a la inèrcia de la globalització, en un cos d'objectius sinó comuns, almenys compartits.

Llegir més articles d'Isabel Báez

Compartir: