L’amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea és no és certa. Així ho demostra un estudi d’Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia que presentarà avui el Cercle d’Estudis Sobiranistes i Horitzó Europa i que recull el diari Avui. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc procés d’adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya degut al buit legal i l’absència de precedents.

Les butlletes de les consultes que s'estan fent especifiquen que el futur Estat català estaria “integrat a la UE”.Fan bé de fer-ho, ja que, segons Abat, “qualsevol nova normativa catalana” ha de deixar clar que Catalunya “assumeix la supremacia del dret comunitari” i té una “voluntat de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals”.

La Convenció de Viena, recorda l’estudi, preveu que si una regió s’independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat. Catalunya i la nova Espanya s’haurien de sotmetre a la Cort d’Arbitratge europea, que repartiria els deures i els drets i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu. Mentre la UE sigui només cosa dels Estats, la millor manera d’estar representat és tenir-ne un de propi.

L'informe conclou que amb Catalunya exclosa de la UE, no seria només Catalunya que perdria drets si no també la resta d’europeus es quedarien sense poder-los exercir al Principat. Apunta també que a set milions i mig de catalans no se'ls pot negar la llibertat de moviment de persones, béns i capitals, la possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l’euro.