Crònica.cat t'ofereix 'Adéu, Espanya?', el reportatge de TV3 sobre la viabilitat de la independència de Catalunya
Crònica.cat t'ofereix en online el reportatge emès dijous 3 de juny a TV3, 'Adéu, Espanya?, sobre la viabilitat de la independència de Catalunya. El documental compara la situació política de Grenlàndia, Escòcia, Quebec i Catalunya.
Segons Dolors Genovès, directora del reportatge Adéu Espanya, “amb la globalització i la democratització s'ha produït l'emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè no volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència”.
L'equip de Genovès assegura que “els Estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals”. Finalment es posa sobre la taula un dels arguments més rebatuts per part de l'Estat espanyol, que “la independència és un dret democràtic”. En el reportatge es mostra la mirada d'un entomòleg que estudia la viabilitat d'uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.
El reportatge s'emetrà aquest dijous 3 de juny en “prime time” a les 21.45 de la nit
"Adéu, Espanya?" és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula "Adéu, Espanya?" és: els processos d'independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d'una negociació?
Després de precisar el marc democràtic i les vies per accedir a la independència, el documental analitza els recursos econòmics de cada país i la seva viabilitat com a estats sobirans. I, finalment, examina el posicionament de la Unió Europea, l'oficial i l'extraoficial, davant la possibilitat de la secessió d'una part d'un estat membre i la seva incorporació immediata a la Unió.
Edu: no hi ha gent donant arguments en contra de la independència, perquè aquests arguments NO EXISTEIXEN. Au, bon vent!
Jordi
(Sant Joan Despí (ciutat dormitori)) -
07/06/2010 - 13:57 h
#16
No sóc catedràtic ni em considero una persona especialment culte. No he vist ni conec pas en món sencer, xò puc dir que he estat temporades curtes a Santander, Madrid, Granada, Logroño i algúna ciutat més d'Espanya. No hi he tingut massa problemes a part d'algún sòmines que buscava raons per passar l'estona. Tot i així, resulta que tant a Àmsterdam, Berlín o Budapest encara m'he sentit més integrat o més ben acollit del que he m'he sentit a l'estat espanyol, sobretot si ha sortit algún tema polítitc a les converses. Quan he vist algún algún espectacle flamenc a Granada m'ha agradat tant com les cantaires hongareses. Ara bé, enlloc m'he sentit tant bé com en una jornada castellera, un correfoc o un concert de folk. Amb això si que hi ha una cosa que em queda claríssima: la meva cultura no és l'espanyola. Havent-me'n adonat, poc més tinc a dir, i no em cal cap reportatge. Visca Catalunya!
miquel-àngel
(andalusia) -
06/06/2010 - 18:12 h
#15
Vaig néixer a Catalunya, fill d´andalusos, però des dels 2 anys (ara en tinc 37) he viscut a Andalusia. Ma família és espanyolista, he anat a col.legis espanyolistes d´andalusia, etc. i estic 100% a favor de la independència de Catalunya. Això demostra que l´independentisme és científic, res a veure amb rentaments de cervell.
Edu
(Barcelona) -
05/06/2010 - 23:49 h
#14
Los secesionistas os alegrais por lo que leo sobre este reportaje. Tratandolo desde un punto de vista estrictamente periodístico, este documental es muy malo. Y es muy malo pues es parcial y subjetivo, con ciertos tintes de adoctrinamiento. Y no os confundáis, me da igual que sea pro independencia o no, seria igual de criticable.
Nos vendieron este reportaje como algo neutral o objetivo, lo cual como hemos podido ver no ha sido asi, por poner un ejemplo, no han tenido ni la decencia de incluir entre los personajes gente en contra de la independencia.
Por otro lado, tratan con información sesgada y en algunos casos manipulada. En un régimen fiscal unitario, los territorios no tributan, sino sus ciudadanos y empresas, donde una hamburguesa de mc donalds comprada en Barcelona tributa en Madrid (Impuesto sobre Sociedades) o un SEAT comprado en Toledo tributa en Barcelona (Impuesto sobre Sociedades). En atención a esto y mucho más, sólo un adivino puede pronosticar balanzas fiscales y demás artimañas para decantar una corriente de opinión. Ya lo hemos visto con la crisis, lo adivinos que han sido estos economistas que tienen más de adivinos y de los malos, que de cientificos sociales.
David C.
(St Celoni) -
05/06/2010 - 16:50 h
#13
Sobre hàbits culturals, cadascú te les seves preferències i gustos, evidentment jo no comparteixo la gent que crida per crida o matar per diversió, i per això no vull que m'obliguin a pagar ni un euro, però no només és això!
En un grup d'amics sempre pot haver un penques, que mai convida i viu de gorra, viu sempre a la ultima, amb nou cotxe, etc.. i si mai veus que a més a més et robant sistemàticament la novia, et menteix i et fa la punyeta, seguiries sent amic seu? el que jo estic segur, és que com a mínim ja no compartiria pis amb ell!
El documental m'ha semblat molt suau, interessant sobretot per tota aquella gent que encara te por, doncs tots sabem que no tenim una democràcia consolidada. Però també tenim una edat que hem de saber tots, que la vida s'ha de viure amb dignitat i per tant amb valentia que dona la raó.
Marçal
(Barcelona) -
04/06/2010 - 16:10 h
#12
Juan, de mediocre a sabio, es curioso que hayas sido el primero en comentar y ha sido para atacar... La mejor defensa es un buen ataque, lo haces muy bién, tío!!!
Por cierto, dime: Por que debería pensar como tu? Tu pensamiento no ha sido "manipulado", verdad???
PD: T'ho escric en castellà per respecte. No facis servir la pantomima de que un catalanista ha de parlar en català... Tolerància per sobre de tot, nanu.
Juan
(Barcelona) -
04/06/2010 - 14:43 h
#11
Manel, por las cosas que dices pareces un indiscutible partidario de la separación de Cataluña de la malvada España. Entonces, ¿que haces escribiendo en castellano? ¡¡¡. Por cierto, sobre el Boadella ¿has leido su libro "Adios Catalaluña, cronica de amor y de guerra"?. No se porque me da que no, también me da que hablas por hablar: no ves TVE y te atreves a hablar de ella. En fin, no me sorprende que digas las cosas que dices y como las dices. Me confirma en aquello de que los separatistas son en su mayoría mediocres, gentes de poco alcance. Ah, en lo de presumir por el extranjero hablando castellano, de aspectos taurinos, en fin de ser español, una gozada tu. No veas que buenas sensaciones produce. En lo de bailar sevillanas, estoy en ello, todo se andará.
Marc
(Fondarella) -
04/06/2010 - 10:01 h
#10
...m'agradaria fer palès el que sembla ser el despertar a la maduresa social catalana que es va consolidant a mesura que deixem de mirar enrere, en tot allò que ens limita, i ho anem fent endavant, creient en les nostres possibilitats.
El potencial de qualsevol país té un dels seus fonaments en la fe en sí mateix, és a dir, l'autoestima.
Deixant d'invertir energia a lamentar-nos i enfocant-la a construir el nostre futur serem pròspers i preparats per emancipar-nos.
Núria
(Tremp) -
04/06/2010 - 08:39 h
#9
Felicitats al reportatge, i sobretot a la tasca periodística qye s'ha fet, un exemple més de la nostra Catalunya, que llliure i pròspera arribarà lluny, demanem Llibertat, Estat o condició del qui no és esclau, nosaltres som esclaus d'una pàtria que no es nostra, no ens estimem, i ja ni ens respecten, econòmicament som capaços, tenim totes les eines d'un país-estat, aquest és el problema, com va dir el president d'Escòcia, si els diners anessin de baix a dalt ningú ens voldria, és ben clar, ja han passat 300 anys, no funciona, busquem una altra opció, i qui vulgui ser espanyol cap problema, un cop feta la independència es podria pactar amb Espanya la doble nacionalitat, qui vulgui ser català, qui vulgui ser català i espanyol i qui vulgui ser espanyol, i tots viure en pau. El dret a decidir, el dret a l'autodeterminació, el dret a viure dignament essent un d'on vol ser, ser català, parlar català, i viure al País-Estat de Catalunya, no passa res.
Anna
(Niça) -
04/06/2010 - 00:17 h
#8
S'ha de subtitular el programa els més aviat possible en castellà, anglés i francés...i que se'n pugui fer una difusió màxima!
jordi
(BCN) -
04/06/2010 - 00:16 h
#7
molt bo el reportatge. ha estat molt exhaustiu. ha deixat per desmentides totes les mentides de l'unionisme, com que catalunya independent no és viable econòmicament. Molt bé també la comparació amb altres paisos. S'ha vist realment com els altres paisos reconeixent la realitat plurinacional de l'estat el qual formen, a diferència del que passa a españa, on el gobern central només reconeix la seva de nació. També han quedat retratrats amb la constitució española, la unica que amenaça amb l'exercit en cas de voler exercir el dret democratic d'autodeterminació. També és remarcable que no hi hagi ningú de madrid que hagi tingut la valentia de sortir a argumentar, com si que fan els politics anglesos, o del candada o danesos. una vegada mes es demostra que catalunya viu com una colonia, que no es mereix ni que els politics españols hi perdin el temps. En fi, que ha desterrat molts mites falsos, tabus i enganys. Felicitats a la sra GEnovès, un èxit. endavant doncs amb la catalunya independent ara que ja sabem que és viable.
Vicenç Ramoneda
(Sentmenat) -
03/06/2010 - 23:59 h
#6
Adéu Espanya?
Adéu Espanya!
Podem ser lliures? I tant!
Només cal que les persones que volem la llibertat de Catalunya i que siguem estat votem als partits que també vulguin la llibertat de Catalunya i que siguem Estat. Ves si es senzill !!
Visca la Constitució Catalana!
Visca la llibertat!
Visca Catalunya Estat!
Manel
(Londres) -
03/06/2010 - 23:04 h
#5
Para que no se me tildara de rácano catalán (ahora me da igual) he querido obviar el tema del déficit fiscal constante que sufrimos los catalanes que nos lleva a situaciones como que el 20% de las vías rápidas de españa sean de peaje frente al 67% de las vías rápidas de Catalunya. Y eso que muchas de estas vías rápidas españolas parecen desiertos...
Manel
(Londres) -
03/06/2010 - 22:36 h
#4
Al primer Juan.
Pardiez... He pensado en un principio ponerme a discutir extensamente tus "prestados" argumentos para defender al impío de Boadella. Casi.
Pero mi modesta inteligencia, que si bien sesgada por el transcurso de un largo día de trabajo, sigue luchando por mantener en guardia mi dignidad. Así, y salvando las distancias, me ha advertido que cuando un perro ladra no debo arrodillarme a ladrar con él.
Boadella es un gilipollas. Es más, me atrevo a decirte que por el bien de la lengua castiza, no vuelvas a banalizar de semejante forma el vocablo "ínclito", pues boadella tiene de ínclito lo que yo tengo de ministro de culto.
Por qué? Básicamente por el hecho de que Boadella trata de sacar rédito electoral no de virtud propia, sino de la pueril crítica que roza el sinsentido al movimiento nacionalista catalán y basco, obviando en todo momento al nacionalismo español.
Por qué? porque no hace mucho (concretamente en La Vanguardia, 13-06-2005), se atrevió públicamente (en un estado supuestamente Democrático y de Derecho) a advertir que "sería importante que quienes plantean estos desafíos (refiriéndose a catalan es y bascos) fueran conscientes de que los otros pueden sacar los tanques (refiriéndose a los españoles)"
Sin más que deseando que algún dia se me conozca en el extranjero por una persona amante del Principio de Subsidiariedad que habla catalán, le gustan los castellers, las sardanes y en su televisión pública no se emiten salsa rosas o diarios de patricia, en lugar del ciudadano español que admira los toros, habla castellano, y le gustan las sevillanas.
Sólo pedimos un ejercicio de democracia: decidir sobre nuestro futuro.
Manel
(Londres) -
03/06/2010 - 22:36 h
#3
Al primer Juan.
Pardiez... He pensado en un principio ponerme a discutir extensamente tus "prestados" argumentos para defender al impío de Boadella. Casi.
Pero mi modesta inteligencia, que si bien sesgada por el transcurso de un largo día de trabajo, sigue luchando por mantener en guardia mi dignidad. Así, y salvando las distancias, me ha advertido que cuando un perro ladra no debo arrodillarme a ladrar con él.
Boadella es un gilipollas. Es más, me atrevo a decirte que por el bien de la lengua castiza, no vuelvas a banalizar de semejante forma el vocablo "ínclito", pues boadella tiene de ínclito lo que yo tengo de ministro de culto.
Por qué? Básicamente por el hecho de que Boadella trata de sacar rédito electoral no de virtud propia, sino de la pueril crítica que roza el sinsentido al movimiento nacionalista catalán y basco, obviando en todo momento al nacionalismo español.
Por qué? porque no hace mucho (concretamente en La Vanguardia, 13-06-2005), se atrevió públicamente (en un estado supuestamente Democrático y de Derecho) a advertir que "sería importante que quienes plantean estos desafíos (refiriéndose a catalan es y bascos) fueran conscientes de que los otros pueden sacar los tanques (refiriéndose a los españoles)"
Sin más que deseando que algún dia se me conozca en el extranjero por una persona amante del Principio de Subsidiariedad que habla catalán, le gustan los castellers, las sardanes y en su televisión pública no se emiten salsa rosas o diarios de patricia, en lugar del ciudadano español que admira los toros, habla castellano, y le gustan las sevillanas.
Sólo pedimos un ejercicio de democracia: decidir sobre nuestro futuro.
Juan
(BCN) -
02/06/2010 - 15:30 h
#2
si realment vius a BCN, com dius, el teu comentari es neutralització i per tot el valor per si sol. és a dir, menteixes. podries dir quins són aquests mitjans de comunicació que esmentes? per cert, quins arguments dones tu? si vius a BCN els arguments per dir adeu españa, te'ls trobes només surti del porta de casa, no fa falta que llegeixis cap llibre de ficció com el del Boadella noi!!
Juan
(Barcelona) -
02/06/2010 - 10:52 h
#1
¡Adios España¡, ¡Adios Cataluña¡, son expresiones que están en la mente de los que desde su óptica ven en una o en otra aspectos que le desagradan. Supongo que si se les preguntase a cada uno de ellos deberían de tener razones objetivas para llegar a ese estado de desafección. Al respecto, me permito citar al ínclito Albert Boadella, persona controvertida donde las haya, pero de una inteligencia indiscutible, que en sú último libro "Adios Cataluña" (lectura muy recomendada por clarificadora) explica de forma amena sus variadas razones que le llevaron al momento desagradable de tener que renegar de su amada tierra. Dudo que los que, por el contrario, piensan en decir adios a España, tenga alguna razón suficientemente objetiva y fundamentada para ello, salvo las derivadas de un sentimentalismo subjetivo inducido por una catequización y por los medios creadores de opinión antiespañola.
Comenten