Catalunya no és l’únic territori que ha fet lleis del cinema per millorar la situació lingüística del cinema al país. La Llei del cinema del Quebec, que va entrar en vigor el 1983, va provocar que la quota de mercat de la indústria cinematogràfica autòctona augmentés d'un 4% a un 18%. “Al Quebec vam viure la mateixa situació per la que passa Catalunya amb la llei del cinema”, ha explicat Claude Fleury, director de l'oficina del Govern del Quebec per la Península Ibèrica, amb seu a Barcelona. “Al principi la nostra normativa va tenir les mateixes crítiques, que es destruirien llocs de treball, que no funcionaria, però l'experiència ha demostrat el contrari i ha portat al naixement d'una indústria cinematogràfica quebequesa important”.

Al Quebec, regió canadenca majoritàriament francòfona, la Llei del cinema va voler lluitar contra les “majors” nord-americanes i els permet exhibir una pel·lícula en anglès durant 45 dies, després la meitat de còpies han de ser en francès. Això va ajudar a la normalització lingüística en el setè art i va acostumar els quebequesos a consumir cinema en la seva llengua majoritària, el francès.

A Catalunya, l'oferta del cinema català és d'un 2,7% i la nova llei vol corregir aquesta desigualtat. Segons Fleury, als catalans els “cal temps” per acostumar-se a la nova normativa però ha assegurat que la nova Llei del cinema “ajudarà a la projecció internacional de la cultura catalana' i ha recordat que 'la producció autòctona interessa”.

Fleury també ha explicat que la normativa quebequesa preveia una ajuda especial al doblatge. Ha remarcat també que els films quebequesos competeixen al mercat i s’ha creat una indústria cinematogràfica que compta amb una quota de mercat del 18%. “I això importa”, hi ha afegit, perquè “dóna feina a molts actors” i altres professionals, ha afirmat.

Més informació:

Un estudi revela que la llei del cinema fins i tot podria fer pujar els ingressos

Compartir: