'Catalunya és una nació', afirmació que va caure de l'Estatut en la seva tramitació a Madrid i que la majoria de catalans tenen assumida, ha près importància i ressò internacional arran de fets com les consultes del 13D, el moviment antitaurí, Laporta i una selecció catalana capaç de vèncer l'Argentina de Maradona.
Alexandre Miquel
En un termini de temps molt reduït, Catalunya ha causat un impacte mediatic a nivell internacional que des dels Jocs Olímpics del 1992 no es produïa. A dia d'avui, si hom posa “Catalonia”, “Catalogne”, “Katalonien”, “Cataluña”, “Catalunha” o “Catalogna” al Google i fa una cerca avançada dels últims mesos es trobarà que la majoria d'entrades fan referència a la “questió nacional catalana” o el que és el mateix, el debat sobre si Catalunya ha de seguir sent o no part de l'Estat espanyol.
Aquest fet, que pot semblar anecdòtic, contrasta a nivell quantitatiu amb centenars de notícies que fan referència a Catalunya a publicacions de prestigi internacional com The Guardian, Le Monde, The New York Times, La Repubblica o El País. En tots aquests diaris, així com en nombroses altres publicacions i mitjans (premsa, ràdio, TV, Internet) d'arreu del món s'ha fet referència al “cas català”.
El sobiranisme ha crescut: no és casualitat i ara ja no es pot 'dissimular'
Res surt en els mitjans de comunicació internacionals per art de màgia. I si els mitjans internacionals s'estan fent ressò és perquè el debat social sobre què és Catalunya i cap a on ha d'anar existeix. Quina és la diferència amb fa 10 anys? Que els ciutadans catalans a favor que Catalunya sigui un Estat s'ha disparat.
El substrat és clarificador: anys d'anticatalanisme del PP, un govern amb un partit independentista com Esquerra gestionant importants àrees, un partit nacionalista com CiU liderant l'oposició i en un procés clar de sobiranització a nivell ideològic, un Estatut retallat pendent del Tribunal Constitucional, els constants incompliments del govern del PSOE de Zapatero amb Catalunya, un Departament d'Afers Exteriors amb una clara visió de país i l'afloriment de mitjans de comunicació digitals clarament sobiranistes.
La flama mediàtica la va encendre la consulta sobiranista d'Arenys de Munt
Tot plegat es va disparar un 13 de setembre de 2009 quan una població del Maresme, Arenys de Munt, es va convertir en el centre mediàtic català, espanyol i europeu. Arenys va ser el primer poble de Catalunya en celebrar una consulta popular per la independència del país, i el resultat va ser rotund: un 96% va votar-hi afirmativament.
A partir d'aquest moment, Catalunya no ha deixat d'aparèixer als mitjans internacionals: “Cruyff nou seleccionador de Catalunya”, “El president del Barça lidera el moviment independentista a Catalunya”, “El 94% dels catalans voten a favor de la independència en 166 municipis”, “Catalunya vol prohibir els toros”, “La Catalunya de Cruyff guanya l'Argentina de Maradona”.
Més informació:
Comenten