Després de la crida del president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, als diputats socialistes al Parlament perquè accelerin la Llei electoral per combatre, en part, la desafecció provocada pels casos de corrupció, els dos principals partits catalana, PSC i CiU, coincideixen en què la nova legislació electoral estableixi un sistema de votació doble: per una banda, es votarien els partits i, per altra, diputats de representació territorial d'elecció directa. Però la discussió s'encalla en les dimensions que han de tenir les circumscripcions territorials, és a dir, si son a nivell de barri, ciutat, comarca o vegueria, i també en el repartiment de diputats que se'n deriva.

Tant PSC com CiU parlen del sistema electoral alemany. Però cadascun dels partits en fa una interpretació pròpia de com hauria de traduir-se a Catalunya. És el que vindria a ser el model electoral alemany, o de representació proporcional personalitzada. D'una banda, s'escollirien els diputats representants del territori –un per comarca a elegir d'un llistat de candidats a proposta de cadascun dels partits on sortiria elegit el més votat- i d'altra banda s'elegirien les llistes dels partits a nivell nacional. Ambdós partits coincideixen en la votació doble, però s'allunyen en la dimensió de les circumscripcions i el sistema de proporcionalitat a l'hora de traduir-ho en la representativitat al Parlament.

CiU és partidària d'un sistema amb circumscripcions comarcals i districtes de Barcelona. El nombre de representants territorials tindran un escó assegurat al Parlament que no anirà en detriment del nombre de diputats que aconsegueixi cada partit en l'altra votació. Aquest sistema afavoreix els partits amb major implantació territorial en detriment dels que concentren la major part dels seus vots a les zones més poblades com l'àrea metropolitana.

En canvi el PSC parla també de votació doble, però en canvi defensen que els diputats uninominals elegits pel territori no s'afegeixin als diputats aconseguits pels partits, sinó que es restin. És a dir que la llista que estableix el percentatge de diputats que té un partit és la nacional, i els diputats territorials assolits per cada partit es resten del nombre total. Però si el nombre de diputats territorials aconseguits per un partit superés el nombre de diputats que li tocarien segons el percentatge de vot, s'ampliaria el nombre total d'escons al Parlament. Aquest sistema afavoreix les zones amb més concentració demogràfica en detriment del pes electoral dels territoris amb menys població.

Aquest, però, no és l'únic punt que dificulta el consens entre PSC i CiU sobre la nova Llei electoral, que ha de ser aprovada per dues terceres parts del Parlament. Si CiU parla obertament que cada comarca sigui una circumscripció electoral, el PSC no aclareix si aposta per districtes, ciutats, comarques o vegueries. El president de la Generalitat, José Montilla, no amaga les dificultats d'assolir aquests consensos perquè la nova llei pugui ser vigent ja en les pròximes eleccions del 2010, malgrat la crida que ha fet aquest dimecres als diputats socialistes perquè accelerin la normativa. Per això, ja ha deixat clar que a falta d'un consens total entorn a la llei, és partidari d'arribar a acords en els punts en què hi pot haver consens, com és el cas de la Sindicatura Electoral.

Compartir: