El Barça és un símbol de Catalunya, representa Catalunya. Això és una evidència que històricament ha anat consolidant-se en la cultura culé, i una mostra d‘això és la presència de la senyera a la samarreta, un símbol que ningú, ni des de l’afició ni des de la directiva, es planteja eliminar (en el disseny de la nova equipació encara guanya més protagonisme gràcies a un canvi d’orientació, ara es mostrarà de manera vertical).

La frase “El Barça és més que un club”, en part, el que vol expressar és aquesta idea, tot i que també vol recolzar el fet que el Barça és un club global. Un club que ha d’unir a poblacions diferents, amb ideals diferents, amb llengües diferents, però que tinguin un punt que els convida a remar a tots en una mateixa direcció, el Barça. Ja ho diu el nostre himne, “tant se val d’on venim, si del sud o del nord, però ara estem d’acord, estem d’acord, una bandera ens agermana...”. Més clar l’aigua.

Per aquest motiu, és bàsic no utilitzar el Barça per fer política. La política divideix i el Barça ha d’unir. Són dos conceptes antagònics, que no tenen cap punt d’unió, pel que intentar relacionar-los és perillós i explosiu. Ara mateix el club viu un dels seus millors moments esportius però, el funcionament de la junta que deixarà de presidir el club el proper 13 de juny, ha provocat un descens dels aficionats fora de Catalunya degut al seu comportament polític. S’han de veure samarretes i banderes de l’equip per tot arreu i mostrar amb orgull l’escut, on també hi són presents les quatre barres.

Tothom té assumida i acceptada la relació que hi ha entre el Barça i Catalunya, pel que no és necessari ressaltar-ho a cada moment, però el que no es pot fer és utilitzar aquesta relació per posar en un mateix sac el club i un ideari independentista. El Barça és global, i el millor pel club és que tingui afició per tots els racons d’Espanya, d’Europa i del món.

Qualsevol persona que estima el Barça coneix perfectament la seva història i el seu simbolisme intrínsec, però no oblidem que el nostre fundador va ser el senyor Gamper, un suís. Hem d’aconseguir mantenir les nostres fronteres obertes, o més ben dit, obrir-les de nou i no tornar a tancar-les més, per poder estendre els nostres colors i els nostres ideals per tot el món, sempre amb respecte i educació.

Artur Piquet