Vicenç Ramoneda (Sentmenat) - 27/02/2010 - 08:28 h

Encara estan amb l'"estatutet". Però si l'"estatutet" és part de la història antiga de Catalunya! Però si nungú ho vol a Catalunya. Això era de l'època on les "pelis" eren en blanc i negre! Estat bastant retresadets aquests que encara ho defensen.

Joan (Argentona) - 26/02/2010 - 13:00 h

Sr. Juan de Barcelona: Tot el cos juridic de l'epoca franquista, tambe la consideraven legal, però no per això era justa, malgrat que l'apliquesin els jutjes per la raho que voste parla de desitjar el millor pels judicats el tractament era de subdits no de ciutadans lliures. És precisament el tema de la qüestió: la llibertat i aqui ja es va expresar, malgrat no li agradi, en el referendum de l'Estatut. Per tant, cap tribunal te dret en democracia a immiscuir-si. Apa, adeu.

Marià (Sabadell) - 25/02/2010 - 22:33 h

Un estatut, com qualsevol consulta als ciutadans, que ha estat votada favorablement, TE PROUTA VALIDESA I LEGITIMITAT, DONCS ÉS SURREALISTA QUE UN TRIBUNAL "DECANTAT", HAGI DE DECIDIR SOBRE LA SEVA APLICACIÓ EN FORMA I FONS. Esta clar que el que ells en diuen democràcia és una disfressa cómica on uns quans ( molt pocs ), decideixen el futur, ja no nostre ùnicament, si no de la resta de l'estat.

Àngel (BCN) - 25/02/2010 - 15:26 h

Espanya una nació?. Una persona digué el que tothom sap fa temps i es que espanya no es una nació, sinó un estat. Els espanyols posaren el crit al cel, ¿com que no som una nació? Ho som perquè volem i perquè ho diu la (ferms!) "constitución" (descansin!) No ho entenc pas doncs si Catalunya, Euskadi i Galicia som nacions des de temps immemorials que passa? Els tres formem la nació espanyola? Unes nacions dins de les altres? Jo em pensava que una nació era una comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que els porta a voler dotar-se d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat, i que per ser-ho no necessitava pas de una/es altre/s nació/s, ans al contrari, oi? Aquí falla quelcom, aquí hi manca algú. Ai las! Ja està!. No serà que hi manca la nació castellana? Els números però no em quadren doncs n'hi ha massa nacions per formar-ne una dita la (ferms!) "nación española" (descansin!). Si Catalunya, Euskadi, Galícia, i Castella som nacions com por ésser que tots en formem una d'altre? És un contrasentit, oi? No serà que només n'hi pot haver-n'hi una de nació que predomini per damunt de les altres? No serà que Castella fa servir el (ferms! ) "real decreto ley de nueva planta" (descansin! ) que encara no han abolit? No serà que Castella es constituí en estat fa segles, negant-nos la nostre nacionalitat, independència i llibertat, i ens prengué el nostre d'estat? I els drets humans, que diu al respecte? Perquè segur que hi diu alguna cosa al respecta, oi? O es que als espanyols, o nació castellana, al ser la seva (ferms! ) "constitución" (descansin! ) intocable es pensen que no n'hi ha cap mes per damunt de ella? Les constitucions dels països capdavanters i democràtics es basen precisament en aquesta, la dels drets humans, la de ells també o encara no? Em penso que als espanyols o castellans, com ells vulguin dir-se'n, van cap endavant però es donaren mitja volta ja fa segles i avancen si però en direcció oposada a lo que ho fem la resta de nacions accidentals democràtiques, o voldríem fer i no ens deixen que és pitjor, i que és el reconèixer les nacions i la seva llibertat i anar en contra dels països colonitzadors i dictatorials. ¿Pot ésser que siguem tant afortunats que encara no ens hàgim adonat que hem de ésser espanyols o bé francesos tant si volem com si no i que tenim que retre'ls-hi homenatge i acatament la resta dels nostres dies?. No ho crec pas doncs d'això se'n diu servitud i tenim el deure i el dret a no retre'ls-hi a cap dels dos ni a ningú. A la Declaració Universal de Drets Humans l'Article 4 diu: Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: L'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. - No es una servitud el estar formant part de dos estats i el tenir un rei Borbó i un president de la República per la força de les armes? - La declaració dels drets humans l'Article 15 diu: 1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. - Els catalans sembla ésser que no tenim pas cap dret a tenir la nostra de nacionalitat, la catalana, doncs en tenim dues i per la força la espanyola i la francesa. - Mireu, Catalunya és una nació per història, perquè ho volgueren els nostres avantpassats i perquè tenim la voluntat de continuar essent-t'ho encara que la (ferms! ) "constitución española" (descansin! ) i el "documento nacional"? (mes aviat estatal) no ens ho reconegui. A veure quants anys més haurem d'esperar perquè algú ens reconegui com el que em sigut, som i volem continuar essent i que és ésser, senzillament catalans i prou. Que no és pas tant dolent, oi? Doncs apa! adéu-siau i passiu bé!.

anna (Vilassar de Mar) - 25/02/2010 - 14:55 h

Que no s'enteren ...!! només que al Parlament catalá dispongui de 69 vots a favor es pot declarar l'Independencia de Catalunya , a aquesta espanya que diu que es indevisible li falta un bon troç de cervell, i responen a Juan de Barcelona , tant si li agrada com si no Catalunya es un Pais , semnpra ho ha sigut i sempre ho será, als 300 anys d'invasiò han de acabar i ho acondseguirem dons es la voluntat d'un poble que n'esta fart de ser al sac de les peles per la resta d'un pais espanya en decadencia ...

Tomppa (Sabadell) - 25/02/2010 - 14:40 h

Qui necessita dictadors quan tens estatut que garanteix dictatorialment unitat d'Espanya.

Sílvia (Amer) - 25/02/2010 - 14:00 h

Que ens volen matar de pena i vergonya?

Juan (Barcelona) - 25/02/2010 - 13:45 h

Es lógico y razonable que personas sensatas, responsables y amantes de su país, como se supone son los miembros conservadores del TC, intenten cualquier esfuerzo para evitar su perjuicio. Para ellos, imagino, es más importante la establidad del País, que resistirse a aceptar terminos semánticos (el concepto de nación atribuida a Cataluña) claramente discutibles.