Primera setmana i primeres dues ponències de l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista

Més informació a la pàgina web de Tercer Congrés Catalanista i també al seu bloc oficial

L'àmbit de política del Tercer Congrés Catalanista ha començat a publicar les seves ponències aquesta setmana. Concretament, el passat dilluns dia 9 es penjava el text d'Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, “La via morta de l'autonomia”.

Posteriorment, dijous va ser el torn d'Agustí Bassols i Antoni Castella, que s'ocupen dels “Incompliments dels estatuts de 1979 i 2006. López Bofill afirmava, en la introducció de la ponència, que “després de trenta anys d’establiment d’un règim d’autonomia com a marc d’organització política per a Catalunya el balanç és extraordinàriament pobre en termes d’autogovern, de capacitat de decisió, de recursos financers i de reconeixement nacional.”

El ponent remarca que “la idea que Catalunya té 'competència exclusiva' en les matèries que es fixen en l’Estatut (primer a l’Estatut de 1979 i en l’actualitat en l’Estatut de 2006) queda desvirtuada per la constant invasió de l’Estat” i que “fins i tot, en casos en què el Tribunal Constitucional va censurar l’Estat per entendre que havia vulnerat competències de la Generalitat, el govern central ha desconegut els mandats de la jurisprudència constitucional”.

En matèria de finançament, López Bofill és contundent: “El resultat final de trenta anys d’autogovern és un dèficit fiscal, reconegut per l’Estat per l’any 2005, de 15 mil milions d’euros, i en realitat de més de 20 mil milions d’euros anuals.”

En resum, a la primera ponència publicada per l'àmbit polític s'assegura que “El camí de l’autonomia, doncs, només ens ha portat l’empobriment, al col·lapse social, a l’assimilació nacional espanyola i a unes institucions que ostenten més un poder virtual que real.”

Dels incompliments dels estatuts de 1979 i 2006 se n'han ocupat Agustí M. Bassols i Parés, jurista i exconseller de Justícia del Govern de Catalunya, i Antoni Castella i Riera, jurista també i exdirector general del Departament de Justícia del Govern de Catalunya. Els ponents destaquen l'elevada litigiositat que ha afectat l'exercici de les competències estatutàries i que xifren en 311 procediments davant el Tribunal Constitucional. Analitzen també diverses vies que l'Estat ha posat en pràctica per menystenir les competències estatutàries.

Els ponents ens recorden que “no obstant els quasi vint-i-set anys de vigència de l’expressat Estatut, un cop derogat, ha deixat pendents de traspàs una elevada xifra de serveis, béns, actes i drets”. D'aquests traspassos, i tenint en compte les restriccions que imposa una ponència, es limiten a comentar-ne una desena que afecten diverses matèries. Respecte de l'Estatut de 2006, assenyalen els únics vuit que se n'han efectuat i els contraposen als incompliments encara vigents en matèries com justícia, treball, cultura, educació, transports i finançament.

La conclusió, un cop recollides aquestes dades, ens la donen els autors d'una manera clara i concisa: “Així, Catalunya ja no pot continuar en el si de l’Estat espanyol.”