Sembla mentida, però han passat 5 anys. Quines decisions o debats creu que marcaran la pròxima legislatura que començarà a caminar a partir del 7 de juny?

Sens cap tipus de dubte els primers compassos de la legislatura del Parlament Europeu estaran marcats per la crisi econòmica i financera, i en concret en la posada en marxa de polítiques eficients per a millorar l’actual situació econòmica dels Estats membres. Però també hi hauran altres qüestions no menys importants com la futura ampliació, l’organització institucionals de la UE que va quedar aturada amb la Constitució Europea, així com l’establiment de polítiques comunes que vertebrin una Europa més cohesionada i integrada.

Fins a quin punt ha afectat el No d’Irlanda a la integració europea?

En la història de la Unió, aquests tipus d’entrebancs sempre han existit. És a dir, que donar una passa enrera per després donar-ne dues endavant és quelcom que forma part de la dinàmica de la integració europea. Per tant, no hi ha motiu d’excessiva alarma. De fet, després que el Parlament txec hagi aprovat el tractat, tot apunta a que a la tardor el nou referèndum irlandès donarà llum verda al tractat, després seguirà la ratificació per part de Polònia i tindrem una nova estructura institucional per a la Unió.

Per quan una Constitució Europea? Cal refer-la?

La Constitució Europea va ser un gran avenç en la construcció d’Europa, però malauradament es troba paralitzada. Aquesta paralització no significa que descartem un projecte tan ambiciós com el que suposava, sinó que és necessari temps per continuar treballant en la millora del text, que permeti que una gran majoria de ciutadans d’Europa es sentin identificats i puguin donar-li el seu suport.

Per què costa tant posar d’acord a tots els estats europeus?

Doncs perquè com en qualsevol gran família és complicat posar d’acord a tots els seus membres. Europa està formada per 27 països, cadascun amb les seves característiques, interessos i necessitats pròpies. Però per avançar cal que tots anem cedint en les nostres posicions per a la recerca d’un objectiu comú. La construcció europea no ha estat una tasca fàcil ni en la que tots els seus membres s’hagin pogut sentir còmodes, però cal continuar endavant.

Ara fa dues setmanes entrevistàvem Ramon Tremosa (CiU) i assegurava que el seu desig era que la construcció d’Europa evolucionés cap a un model com el d’Estats Units: un supraestat federal. Ho comparteix?

Com va dir el Sr. Tremosa això és un desig, i el que els ciutadans requereixen dels qui ens dediquem a l’activitat política és que siguem seriosos, toquem de peus a terra i treballen, allà on estiguem, per a la millora dels veritables problemes dels ciutadans. Europa ha de ser un instrument útil al servei dels ciutadans, i no un fòrum de discussió permanent del que som, i com ens organitzem. El Partit Popular sap molt bé que és Europa. Per nosaltres Europa és el que estat definit llargament en la successió de Tractats europeus, com una unió d’experts i ciutadans amb institucions, drets i polítiques comunes.

Estem en una situació econòmica complicada. Com hauria d’afrontar Europa aquest moment de recessió?

Els canvis no es fan d’un dia per l’altre i tampoc són senzills. Per això cal començar per l’educació que a Espanya es troba molt per sota d’Europa. I cal continuar per la despesa pública. Molts tenim la sensació que s’estan aprovant gran quantitat de paquets de mesures que costen molts milers de milions d’euros, que haurem de pagar tard o d’hora, i que no se sap de ben cert si serveixen per alguna cosa. Aquesta crisi requereix grans esforços per part de tothom, de treballar més, i intentar ser més competitius. Alliberar l’economia de càrregues administratives, d’intervencionisme estatal, de pressió fiscal, per tal que les empreses puguin competir amb els països emergents. A Europa vivim molt bé, però hi ha altres països que ens volen menjar el terreny i no podem dormir-nos.

Vostè és físic. I de segur que el debat de l’energia estarà sobre la taula: centrals nuclears sí?

Si, evidentment, combinant-les amb un aprofundiment en les energies renovables i en l’eficiència energètica. L’energia nuclear ofereix avantatges molt importants per a la Unió: no contribueix al canvi climàtic en no emetre CO2, tenim el subministrament de combustible garantit, donat que prové de països que podem considerar “amics” i és econòmicament competitiva.

D’altra banda, com veu Europa pel que fa la recerca? Tindrem mai un Massachussets Intitute of Technology?

A Europa hi ha molts centres capdavanters en recerca. A Catalunya tenim alguns especialment importants en biomedicina, però si que és cert que aquests projectes destaquen per ser pocs. Casi un Oasi en un desert. En això cal un canvi de mentalitat de les empreses, d’una major protecció de les patents i d’un major suport fiscal a l’I+D+i, al que cal afegir el problema de l’ensenyament. Respecte la segona pregunta l’embrió del MIT és l’Institut Europeu de Tecnologia.

Sànchez-Camacho assegura que vostè ha fet més per Catalunya que altres eurodiputats catalans. Ens podria dir que ha fet vostè per Catalunya des d’Europa?

He treballat especialment, sobre temes d’energia i el medi ambient, economia, l’ocupació i la crisi, la indústria, la protecció de dades, el transport per carretera, l’educació, els consumidors, multitud de temes que són problemes reals dels europeus i de vital importància per a Catalunya.

Vostè ha dit recentment que el tema del català a Europa és un tema menor. Si fos així, com s’explica que sigui tant difícil oficialitzar la llengua catalana a Europa? Per demografia i nombre de parlants, el català es parla més que d’altres llengües que són oficials com el gaèlic.

No és que sigui difícil d’oficialitzar; segons la normativa establerta, no es pot. Les llengües oficials a la Unió són les llengües oficials dels estats, no és una qüestió ni de demografia ni de nombre de parlants.

Altres candidats defensen la participació directa i plena de Catalunya en les institucions europees, sense passar per Madrid. Com ho veu? Això serà possible o Catalunya hauria de ser un Estat?

El que hem de treballar és per una participació més directa de la ciutadania en la construcció europea. Hem d’aconseguir que els ciutadans no donin l’esquena a Europa i això no ho solucionarà substituint una administració per un altre. Les polítiques europees afecten a tots els nivells de l’administració i en la seva definició hi ha mecanismes per la participació de Catalunya a través del Comitè de les Regions d’Europa.

Es vostè del Barça? Hi haurà triplet?

Sempre desitjo que guanyin els equips espanyols. Potser hi ha massa eufòria en aquest tema i al davant hi ha un rival molt fort que no hem de menystenir. Encara queden 90 minuts per jugar. Però confio en que guanyarem.