Decidim.cat és una plataforma transversal que agrupa regidors i regidores de diferents formacions polítiques a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació. De quanta gent estem parlant?

Ara som 1330 regidors i regidores, 165 alcaldes i alcaldesses repartits pel Principat, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya Nord. Encara hi ha molt camí per fer, volem seguir creixent, però el més important és que mai havia hagut un moviment municipalista estructurat amb l’objectiu d’exercir el dret de decidir com a poble.

La consulta d’Arenys de Munt ha catapultat el moviment municipalista a favor de la independència de Catalunya.

Va ser un dia molt positiu, una victòria de la societat civil d’Arenys, van ser molt valents. Demostren que és possible que encara que l’Estat espanyol negui el dret a l’autodeterminació, la ciutadania pot expressar la seva opinió mitjançant el vot.

Els que critiquen la consulta, diuen que va tenir una baixa participació.

Això no és cert. Precisament les consultes per la Constitució Europea o per l’Estatut d’Autonomia van tenir una participació més baixa. O sense anar més lluny, les consultes de caire municipal que ha fet Arenys de Munt tenen una participació que amb prou feines arriba a la meitat de la participació que va tenir la consulta del dia 13 de setembre.

Després d’Arenys, voleu dur la consulta a molts més municipis del país i aconseguir 100.000 vots favorables a la independència de Catalunya.

Algú va dir d’aconseguir 100.000 vots, però el més important és que la gent participi i sobretot que els ciutadans d’aquest país tinguin la possibilitat d’opinar sobre el futur que volen pel seu país. És contradictori que l’Estat espanyol – que ha firmat la carta de les Nacions Unides – es negui a reconèixer un dret, el d’autodeterminació dels pobles, recollit en aquesta declaració.

Quin sentit té fer consultes que no són vinculants?

Té un sentit molt clar, i és que per primera vegada aquest poble té la oportunitat d’expressar-se. És un element reivindicatiu per reclamar a l’Estat espanyol que aprofundeixi democràticament i reconegui el dret a l’autodeterminació.

Quan s’hagin realitzat totes les consultes municipals, quin serà el proper pas?

L’objectiu real és avançar cap el reconeixement i l’exercici de l’autodeterminació. A partir d’aquí caldrà fer les passes necessàries per exercir aquest dret.

Però l’Estat espanyol nega aquest dret i no sembla que hagi de canviar de parer.

El mecanisme és que hi hagi una majoria social i parlamentària a favor de la independència de Catalunya. Quan aquestes condicions es donin es podrà proclamar unilateralment la independència o bé, a través d’aquesta proclamació unilateral exercir el dret a l’autodeterminació.

Tindran el mateix ressò mediàtic la resta de consultes que es volen fer?

Si venen els de La Falange, tenim el ressò assegurat. Ara bé, no sé si tindrà el mateix ressò d’Arenys, hem de tenir en compte que Arenys era el primer cop. A més a més, la postura de l’Estat espanyol va ser molt forta: prohibir a la societat civil de realitzar una consulta. El més important és que es realitzi, i com més ajuntaments millor, i en poques setmanes seran 100 municipis.

Per què Decidim.cat només vol fer consultes en els municipis on el consistori hi hagi donat suport?

Nosaltres no ens oposem a res. Nosaltres només legitimem les consultes que rebin suport a través de l’acord municipal. Nosaltres som un moviment municipalista de regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses. Cal tenir en compte que el que ens legitima és que hem estat escollits democràticament per la ciutadania. I al mateix temps és la manera que a nivell català, espanyol i internacional no s’agafin les consultes com una broma, sinó que és una cosa seriosa.

El món municipalista s’està posant per davant del món parlamentari en aquesta qüestió?

Jo aniria més enllà, es tracta d’una societat civil que s’ha posat per davant dels partits polítics i de les administracions locals. I els partits polítics haurien de prendre nota de tot això. És molt significatiu el que està passant. I n’han de prendre nota, tant els que estan a favor, com els que estan en contra. També els partits que estan en contra de la independència haurien de jugar a favor del dret de decidir. Perquè aquesta és la millor manera de saber la opinió de la ciutadania. I si la majoria diu no a la independència, acatarem el resultat. Perquè som demòcrates.

Fa dues setmanes entrevistàvem el delegat del Quebec a Catalunya. I ens explicava que els quebequesos van celebrar dos referèndums i va guanyar el No. I van acatar sense rasgar-se les vestidures.

Exactament. El problema és que malauradament Espanya no és el Canadà.

Hi ha regidors del PSC o el PP a Decidim.cat?

Del Partit dels Socialistes de Catalunya n’hi ha diversos, fins i tot alcaldes. Sí, hi ha alcaldes del PSC a favor de la independència de Catalunya. Hi ha 3 ajuntaments governats pel PSC que hi han donat suport. En canvi del PP, per ara no n’hem detectat cap.

Aquesta setmana llegíem a la premsa que la Coordinadora Nacional de Consultes acusava els partits polítics de voler prendre el protagonisme a la societat civil.

No és cert que els partits vulguem prendre cap tipus de protagonisme. De fet, jo mateix no milito a cap partit, sóc el president de l’Entesa pel Progrés Municipal. Al contrari, creiem que ho ha d’organitzar la societat civil, amb el suport de qui faci falta, des de les plataformes sobiranistes del país, passant per les formacions polítiques i tot aquell que vulgui ajudar a tirar endavant aquest projecte. El que necessitem és anar a la una.

“Voldríem que Iniciativa apostés clarament per les consultes independentistes”

Vostè, com deia, és el president de l’Entesa del Progrés Municipal. Una plataforma municipal associada a Iniciativa per Catalunya-Verds. No us genera contradiccions el fet que ICV, a nivell nacional, no doni suport a les consultes sobiranistes d’arreu del país? La portaveu d’ICV va dir que “les consultes portarien a la frustració de la ciutadania”.

Ens respectem, com ho hem fet sempre. Iniciativa ens respecta i ha tingut una postura molt democràtica cap a nosaltres. Respecten la nostra decisió, i nosaltres la seva. Òbviament, ens agradaria que Iniciativa apostés clarament per les consultes per la independència. Hi ha regidors d’Iniciativa que les recolzen clarament.

L’alcalde d’El Prat de Llobregat, d’Iniciativa, hi va votar en contra.

Sí. En tot cas, ho respectem. I no ens ha generat cap mena de tensió amb Iniciativa.

Han parlat amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, per la Llei de Consultes Populars?

La veritat és que no. Però creiem que aquesta és una bona llei. Una llei que aquest país no havia tingut mai. Malauradament l’última paraula la seguirà tenint l’Estat espanyol.

Creu que alguna d’aquestes consultes que s’han de celebrar es perdrà?

A mi no em desagradaria que es perdés alguna consulta, perquè això voldria dir que hi hauria molta gent que aniria a votar. El més important és que la gent participi.

“La independència és una necessitat tant pels ciutadans de l’Àrea Metropolitana com pels ciutadans dels Pallars”

Pensa que després de les consultes hi haurà més gent que pensarà que la independència és possible?

En aquest país cometem dos errors molt importants: allà on hi ha 4 catalans sembla que som massa i ens hem de dividir un, un i un. Sobretot en el moviment sobiranista, i això s’ha d’evitar. Cal unitat. El camí cap a la independència és difícil i feixuc, i cal tenir paciència i anar junts. En segon lloc, cal fer pedagogia, perquè tenim un complex d’inferioritat molt gran. Si aquest poble vol, ho aconseguirem. La independència és una necessitat, tant pels ciutadans de l’àrea metropolitana com pels ciutadans d’El Pallars. I més en el context de crisi econòmica, perquè l’Estat espanyol no ens treurà de la crisi econòmica.

Canviant de tema, vostè com alcalde, com veu la qüestió del finançament local?

Els ajuntaments disposem del 13% dels recursos públics. La resta, fins arribar al 48%, el té la Generalitat. I la resta, el 52%, els té l’Estat. La pregunta és: quin serveis d’aquest 52% ens està prestant l’Estat? Molt pocs. En canvi, els ajuntaments, amb 13% estem prestant el 50% dels serveis públics. I això no lliga. El problema del finançament local és molt greu, i veig poques vies de solució. Caldrà fer economia d’escala.

Com valora el Pla-E?

Jo crec que hauria estat més efectiu destinar els diners directament als aturats, creant llocs de treball, en comptes de fer segons quines inversions en infraestructures. Nosaltres no podíem escollir, havia de ser una inversió.