La publicació de les balances fiscals han posat de relleu un argument de pes que fa temps que des de Catalunya diem: Catalunya té un dèficit històric respecte altres comunitats autònomes en relació a l’aportació que fa a l’Estat i precisament la solució a aquest dèficit històric és l’objectiu que s’ha de solucionar amb el nou sistema de finançament i amb l’aplicació de l’addicional tercera en els PGE que marca l’Estatut durant 7 anys. Catalunya necessita un nou sistema de finançament que sigui just i ajustat a les seves necessitats per tenir els instruments adequats per poder donar una bona educació, un bon sistema sanitari, per poder invertir en unes bones infraestructures i per poder fer avenços en temes mediambientals. En definitiva per poder donar una serveis socials de qualitat.

Entén la postura immobilista de Solbes en la negociació del nou finançament?

La postura de Solbes, del president Zapatero, del Govern al complet i del PSOE respon a una pràctica recentralitzadora que els socialistes han adoptat. Ens queda molt lluny el discurs de l’Espanya federal i plurinacional que feia Zapatero durant la primera legislatura. El que no entenc és que el Govern de Zapatero no assumeixi un calendari de desplegament de l’Estatut. És una qüestió de manca de voluntat política perquè el Govern català si que ha fet els deures doncs té posades en marxa més de 40 lleis que afecten directament al desplegament de l’Estatut de les quals 16 ja s’han aprovat en seu parlamentària, 9 més estan en el tràmit al Parlament de Catalunya i una quinzena seran aprovades aviat pel Govern i enviades a la cambra catalana.

Quina ha de ser la resposta catalana, política i civil, davant l'incompliment de l'Estatut en matèria de finançament?

La resposta ha de ser unitària i fermesa i és precisament la que estem donant des del Govern de Catalunya i els partits que donen suport al Govern. I si cal mobilitzar-nos tots els partits polítics catalans, juntament amb els actors socials de la societat catalana i sortir al carrer el pròxim 11 de setembre per reclamar que Catalunya necessita aquests instruments per poder donar als seus ciutadans i ciutadanes una qualitat de vida en serveis socials que fins ara ha estat insuficient. I això no significa que Catalunya hagi de deixar de ser solidària amb la resta de comunitats autònomes doncs això no ho hem dit mai. La fórmula? Una concentració, una manifestació, tant fa. L’important és que el Govern central vegi una resposta unitària des de Catalunya i una resposta ferma amb un missatge i es que ens cal un bon sistema de finançament que sigui just amb Catalunya i amb els catalans.