Mentre l'administració de George W. Bush negava el canvi climàtic, alguns Estats de la Unió començaven a legislar contra l’efecte hivernacle, en una mostra de com l’estructura federal dóna joc i ha impedit que el país quedés presoner d’una ideologia. El 7 de novembre de 2009 ha culminat un procés que va començar fa set anys. L’EPA (Environmental Protection Agency) ha declarat que els gasos causants de l’escalfament global amenacen la salut pública.

 

El 2002 Califòrnia va obrir el camí sota mandat del governador demòcrata Gray Davis, amb l’aprovació de la Pavley Warming Bill, una llei que obligava a reduir els nivells de les emissions procedents de vehicles, començant el 2009 i arribant a la disminució d’un 30% respecte al 2002 l’any 2016. Quan el republicà Arnold Schwarzenegger rellevà Davis l’octubre del 2003, el president Bush va exigir-li que retirés inmediatament la llei, però el nou governador va ignorar el requeriment i en aquell punt va començar el divorci entre els dos mandataris.

 

Per poder posar en marxa el procés dissenyat per l’agència californiana pel medi ambient calia que l’EPA s’inhibís a favor de l’Estat, és a dir manifestés la inexistència de legislació federal en la matèria. Un cop aconseguit això, altres membres de la federació van poder adoptar la norma de Califòrnia, i fins el 2007 així ho van fer Washington, Oregon, Arizona, New Mexico, Florida, Maryland, Pennsylvania, New Jersey, New York, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts, Vermont i Maine: un total de 14 Estats. A partir d’aquesta massa crítica, Massachusetts encapçalà la denúncia contra l’EPA per no legislar en la matèria, i el 2 d’abril de 2007 els denunciants van obtenir una sentència favorable a la Cort Suprema dels Estats Units.

 

Això sí, la sentència exigia que l’EPA mateixa verifiqués el canvi climàtic abans d’emprendre l’acció demanada. Aquest és el procés que ha culminat el passat novembre amb el reconeixement explícit de l’escalfament global.1 El juliol de 2008, quan Schwarzenegger va carregar contra l’administració Bush per no lluitar contra les emissions que escalfen el planeta, deia que, o bé simplement no creien en el canvi climàtic, o bé pensaven que no havien de fer res al respecte vist que ni la Xina ni l’Índia mostraven intencions d’adoptar cap mesura.

 

Això ens dóna una perspectiva per comprendre la darrera acció de Barack Obama a Copenhaguen. Fins i tot quan la Casa Blanca ha canviat de parer respecte al problema, la prioritat dels Estats Units continua sent no comprometre el seu creixement econòmic i la competitivitat  sense estar segurs que s’implicaran en la lluita les grans potències emergents i rivals comercials. Aquest és el rerefons del seu diàleg a cinc amb Xina, Índia, Brasil i Sudàfrica.

Schwarzenegger rematava les seves consideracions amb una reivindicació del paper pioner del seu Estat: “Estic orgullós que Califòrnia sigui a la avantguarda. Sóm ben actius. Ens hem compromès a tornar als nivells de 1990 pel que fa a les emissions de gasos amb efecte hivernacle... Nosaltres no esperem Washington”.2 A sis mesos de deixar la Casa Blanca, Bush era aleshores un “ànec coix”; és a dir, no tenia temps d’administrar una possible victòria judicial ni de canviar de política.

 

El nou president Obama ha fet aquest darrer pas i ha impulsat una llei federal contra el canvi climàtic, l’American Clean Energy and Security Act,3 aprovada el maig passat a la Cambra de Representants però que, en haver de superar encara el difícil trànsit pel Senat, impedeix que els Estats Units signin per ara cap tractat internacional vinculant. En qualsevol cas, la dinàmica interna ha estat un procés d’emulació en un context d’una competència concurrent, és a dir compartida entre la federació i els seus membres, i la iniciativa de Califòrnia, Massachussets i els altres Estats de les dues costes indica una directriu que difícilment quedarà anul·lada.

 

 

 

 

 

 

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0