De 3 a 7 punts percentuals, aquesta és la dada en la qual coincideixen bona part d'estudis americans a l'hora de valorar el grau d'influència de les campanyes de coordinació i mobilització de bases en uns comissis. Efectivament, de 3 a 7 punts podria augmentar la participació electoral el dia 28 de novembre si els partits catalans juguen bé les seves cartes amb una campanya enfocada a l'activisme. Ara bé, condicionaria significativament el futur d'un país com Catalunya la simple variació d'un percentatge inferior al 7%? La resposta és rotunda: sí.

Tenint en compte l'històric electoral del Parlament català, els índex de participació habituals es situen en valors pròxims al 55-60%. Aquesta xifra ha ubicat el llindar d'obtenció d'escons a la província de Barcelona al voltant dels 75.000 vots, fet que es podria reduir considerablement amb les previsions que es treballen actualment del 45-47% de participació, les quals suposarien més de 600.000 electors menys en total. En resum, la baixa mobilització electoral facilitaria molt l'entrada a les iniciatives polítiques sorgides recentment, les quals podrien assolir la representació parlamentaria per molt menys dels 80.000 vots que es necessitaven, per posar un exemple, l'any 1999 (amb un 59,2% de participació).

Aquest fet posa de rellevància dues consideracions crucials. La primera és que només 7 punts percentuals poden suposar el pas d'un parlament plural de 8 partits a un parlament segregat en més de 10 partits, arribant a superar fins i tot el nombre de partits representats al Congreso de los Diputados. La segona és que pot suposar una alteració important a l'aritmètica post-electoral, limitant una possible majoria absoluta de CiU, impedint la reedició del tripartit o simplement dificultant la consecució de pactes nacionals com els portats a terme en aquesta legislatura.

En definitiva, la lluita contra l'abstenció electoral posa en joc molt més que 600.000 vots i és avui un repte essencial d'aquesta campanya. Per aquest motiu, bona part de les estratègies dels principals partits catalans s'han destinat a mobilitzar les seves bases i ho han fet mitjançant el disseny intencionat de llocs webs la única funció dels quals és connectar, informar i coordinar tots els activistes que simpatitzen amb el respectiu projecte electoral.

La següent taula mostra una comparativa dels llocs web dels 3 partits més representats al Parlament català i que s'estructuren sota el nom que ha d'atorgar una única identitat a tots els seus activistes: cativistes, sociates i gent valenta. Les variables analitzades enumeren els elements més essencials que ha d'incloure una iniciativa destinada a l'organització dels activistes i s'indiquen quins dels portals incorporen aquests elements en la seva estructura.

Observant la taula es poden extreure dues conclusions:

1. Aquesta campanya no és únicament de candidat, sinó que partits polítics han destinat per primera ocasió importants recursos a destacar l'activitat de les seves bases.
2. Malgrat s'han destinat importants esforços a la interrelació i coordinació de l'activisme en línia, tots els partits han deixat de banda la coordinació de l'acció presencial. En aquest sentit, s'ha evolucionat en sentit contrari al principal referent de coordinació de l'activisme que va ser my.barackobama.com, ja que l'actual president americà prioritzà una puntera eina de coordinació de les trucades i el porta a porta, mentre que aquesta funció segueix essent inexistent, o invisible, en el cas dels partits catalans.

Més informació:

Per què votem com votem?