Tot i això, sí ha subratllat que un mínim de 50 regidors del PSM han mostrat un suport "absolut", segons ha apuntat el regidor, qui ha assegurat sentir-se "absolutament convençut" que la Plataforma tindrà un "ampli" suport d'altres formacions, com és el cas d'Esquerra. Al mateix temps, ha assegurat que des de la nova entitat "estarem encantats" que el Govern "ens rebi per explicar-li els nostres objectius".

Tal com consta en el manifest constitutiu de la la plataforma s'obrirà un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes municipals dels diferents territoris dels Països Catalans; abonarà les iniciatives que constitueixin "un avanç a l'exercici del dret a decidir", i ajudarà que internacionalment es conegui la reivindicació dels pobles de les Balears del dret a decidir.

En aquesta mateixa línia, l'entitat emplaçarà al Parlament, el Govern, els Consells Insulars i els Ajuntaments que portin a terme les iniciatives necessàries per reconèixer institucionalment el dret dels ciutadans a decidir lliurement el seu futur, mentre que reivindicarà un finançament "justa i equilibrada" per a totes les Administracions públiques de les illes, ja que sense aquesta "serà impossible" procurar que l'exercici d'autogovern "sigui efectiu".

El document indica que "els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com nacionalitat històrica integrant de la cultura catalana i europea, són titulars del dret a l'autodeterminació", i alhora denuncia, d'altra banda, "l'inacceptable i endèmic dèficit de la nostra balança fiscal amb l'Estat, conscients que el principi d'autonomia financera és requisit indispensable per poder exercir efectivament l'autogovern".

És per tot això i davant de la conjuntura històrica i social actual, "tres dècades després del restabliment de les llibertats democràtiques, ha arribat l'hora d'avançar amb fermesa cap al lliure exercici del dret a decidir".