'L'herència del montillisme: un país trencat', el nou article de Montserrat Candini (CiU)
'Del socialisme a l'autisme social , aquest és l?autèntic llegat de la presidència de José Montilla i com a resultat de tot plegat un país trencat, un país esmicolat amb dades esgarrifoses d'atur. Catalunya necessita més que mai d'un redreçament nacional, econòmic i d'un govern que dignifiqui la nostra pròpia història'
José Montilla i el tripartit, que sempre estan en altres debats, cal recordar-los-hi que l’herència que deixen és un 20% de gent que viu sota l’índex de pobresa, un 30% de fracàs escolar i un 40% d’atur juvenil. Ningú del Tripartit i molt menys el President Montilla pot estar orgullós. Els hi cal molta més modèstia, perquè Catalunya no es mereix dades com aquestes.
L’herència de la política de José Montilla és un País Trencat, un País sota mínims. No és veritat que més impostos vulgui dir més serveis públics; l’alternativa és més creació de riquesa per a tenir més benestar. Per a això no es pot ofegar la gent amb impostos, sinó que cal estimular l’activitat econòmica. Per a que hi hagi més serveis cal més creixement i gent que sàpiga redistribuir molt millor.
José Montilla i els socialistes es dediquen com a gairebé única activitat ha criticar permanentment a CIU, i lluny queda saber realment què son ells i què volen pel nostre País, de moment sabem el resultat d’allò que ha representat el Montillisme per pel nostre País.
Catalunya no fa massa anys era una de les principals Regions d’Europa en dinamisme econòmic ara estem en la posició 22 , o per exemple ser la Comunitat Autònoma més endeutada d’Espanya. Catalunya ha passat de ser la regió que passava de liderar les despeses en I-D a ser la tercera per darrera del País basc i Madrid i finalment Catalunya lidera la destrucció d’ocupació de l’Estat.
Del socialisme a l’autisme social , aquest és l’autèntic llegat de la presidència de José Montilla i com a resultat de tot plegat un País trencat, un país esmicolat amb dades esgarrifoses d’atur. Catalunya necessita més que mai d’un redreçament nacional, econòmic i d’un govern que dignifiqui la nostra pròpia història.
Quin gran nivell la Sra. Candini, amb nom de fanal però amb ben poca "llumenera". La radicalitat convergent (immens enigma ideològic però ben real, de poder ser radicalment indefinit!) no els deixa veure el bosc amb un discurs inconex ple d'adjectius rimbombants que no diuen res. A més, Pere, no tens raó, no tot el que diu és cert, ens vol fer combregar amb rodes de molí. M'explico: Un no pot escriure "no fa massa anys erem dels millors i ara som el 22", aviam Sra. Candini, fa quants anys erem quin número? Perquè en els darrers 20 anys la realitat és que no ens hem mogut gaire de lloc en referència a la resta d'Europa. O "Som la CA més endeutada..." i vostè és nacionalista? A mi se m'en fot si som la CA més nosequè o menys nosequantos, la comparació amb la Rioja, Melilla o Extremadura a vostè li hauria d'importar un rave! Finalment, la gran "boutade", el triple salt mortal de la demagògia assenyalant que el País Basc i Madrid inverteixen més que Catalunya.... Sra Candini: qui ha estat rebutjant sistemàticament durant 23 anys el concert econòmic? Qui va donar suport al Govern del PP que va començar a "inflar" Madrid afavorint-la financerament i en infraestructures? Va ser el President Montilla? va ser Esquerra (que sol ser l'ase de tots els cops)? Va ser Maragall o Puigcercós? No, és clar, van ser els "seus" Pujol, Mas i, sobretot, l'antiindependentista i ultraconservador (és a dir, carca) Duran-Lleida i tot el seu grup parlamentari a Madrid? Quina barra i, per cert, quin poc nivell d'article.
Astruch
(Gi) -
22/06/2010 - 00:48 h
#4
Si us plau, no em prengui el pél.
Marta
(Reus) -
21/06/2010 - 20:46 h
#3
Des de CiU, a l'igual que des del PSC no podeu aportar res a Catalunya. L'autonomisme i el regionalisme que representeu estan caducats. Visca l'Estat Català.
Pere
(Calella) -
21/06/2010 - 18:28 h
#2
Tot el que dius és cert, i ben cert, però malauradament ... què proposa CIU? alguna proposta realment trencadora que permeti alliberar-nos d'aquest espiral decadent? No, models conservadors i anar fent, ... recordant el "ara no toca" o "encara no estem madurs". Si us plau, no espereu que de poc madur passi a podrit.
Vicenç Ramoneda
(Sentmenat) -
21/06/2010 - 17:55 h
#1
El que Catalunya necessita és...
Visca la Constitució catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
Comenten