Artur Piquet

En una setmana que començaven treien pit afirmant coses com que tenien el millor entrenador possible, que Higuaín era de les poques coses que havia fet bé l’expresident Ramón Calderón i que, tot i que l’Alcorcón (que per cert, rima amb Lyon) els va eliminar de la Copa del Rei, farien doblet guanyant la Lliga i la Décima al Bernabéu.... hem viscut un Madricidi a la francesa.

A la tercera nit de la setmana, les coses han canviat molt, però molt, en l’entorn blanc. Ara es veu que han de fulminar a en Pellegrini, que no ha d’acabar la temporada de cap manera, que l’Higuaín, de sobte, és coix, i que si en Benzema hagués estat llest per jugar el partit les coses haurien acabat molt diferent, i fins i tot diuen que el problema és que el Madrid és un equip sense ànima i que el malefici dels vuitens és ja un entrebanc històric que costarà molt de superar...

El que no entenc és com pot ser que aquesta gent no n’aprengui, de debò. Com pot ser que els jugadors proclamin obertament que guanyaran 3 a 0 (un nou chorreo)? I a sobre, quan acaba el partit, es forma una batussa verbal camí dels vestidors perquè algun jugador de l’equip francès els recorda les seves prediccions pre-partit. No és que els jugadors de l’Olympique no sàpiguen guanyar, és que ells no saben callar!

El que crec que ha passat és que Don Floren estava acollonit pel regalet en forma de final de Champions al Bernabéu que li va deixar Don Ramón en el moment d’abandonar la presidència del club blanc. L’empresari madrileny ja sap que és perdre una final a casa (el famós Centenariazo), i és molt conscient que no aguantaria una altra decepció com aquesta, i menys en nom de la Décima. Aconseguir les dues xifres d’orelludes els costarà més del que es pensaven quan, aquell ja llunyà 15 de maig, van guanyar la novena al Hampden Park Stadium (a Glasgow) contra el Bayern de Munich.