Fa 15 anys que vius a Catalunya i ara coneixes plenament la realitat catalana. La coneixies abans d'arribar o va ser una sorpresa?

Quan vius fora no n'ets conscient, és un misteri. A Tànger arriben les cadenes de televisió espanyoles. I molta gent coneix això i té assumit i arriba aquí parlant castellà. Jo, per exemple, ja el parlava i, per això, poc a poc ho vaig anar coneixent i aprenent català.

Ets una persona implicada social i políticament al teu poble. Creus que aquest és un punt clau perquè coneguin la realitat que els envolta?

Això ja vé des d'allà. Ja quan vivia a Tànger estava implicat en associacions i esplais i, quan vaig arribar aquí vaig continuar implicant-m'hi. Crec que és un punt clau i que el teixit associatiu en el nostre col·lectiu és molt feble. És per això que, a Mataró, on visc, vam crear, per exemple, l'Associació d'Immigrants per la Convivència Cultural i Artística.

No sempre és fàcil, però, ja que no tothom és igual ni té les mateixes facilitats. Hi ha gent que pensa “jo vinc a treballar, no vinc aquí a aprendre”. A més a més a molts llocs oficials canvien el xip, quan hi entra un immigrant automàticament se li dirigeixen en castellà, encara que parli català.

La immigració ha de crear les seves pròpies entitats o cal que s'integri en les del país d'acollida?

El primer pas és crear les seves pròpies associacions. Aquestes, però, han de servir de pont perquè aquest col·lectiu s'acabi implicant a les que ja existeixen i formi part del teixit associatiu català. Aquest pot ser un gran vehicle per la integració. Cal que no es formin guettos i que passem a formar part d'un teixit molt ric que ja existeix: associacions de veïns, de comerciants o del que sigui segons els interessos i les preocupacions.

Cal que la immigració participi en associacions de veïns i fins i tot en partits. El col·lectiu immigrant ja és una part important de la població, un 17%, i, si no s'implica, no es té en compte a l'hora de legislar, ja que no és la realitat de molts polítics i molts cops no tenen en compte.

Creus que des de les entitats d'aquí se'ls facilita la integració o encara els ho posem més difícil?

No en totes. La maquinària encara no funciona del tot bé. No hi ha encara un model d'integració definit però se n'estan adonant i fent coses per canviar-ho. Cal acabar amb el mite que l'immigrant ho és de forma passatgera. Cal adonar-se que és gent que molts cops es quedarà al país i que tenen fills que ja han nascut aquí i que molt sovint no tenen cap altre país que aquest.

Tu et vas implicar en les consultes sobiranistes al teu poble i a la teva comarca. Com valores la implicació de la població immigrant?

Hem treballat molt en aquest sentit. Crec que ha estat molt important, tant a nivell pedagògic com d'integració. A nivell pedagògic perquè en les consulte, l'edat de votar s'ha avançat fins als 16 anys, una edat en que ja tenen responsabilitats però no els deixem votar. Aquest cop en canvi els vam deixar participar en tot el procés. I també a nivell d'integració ja que els immigrants, que no poden votar en eleccions ni municipals, ni autonòmiques ni generals, han pogut votar en aquestes consultes.

I com va anar la campanya per explicar-ho al col·lectiu immigrant?

Evidentment, vam fer campanyes cridant a la participació, independentment del sentit del vot, tot i que des de CDC es demanava el sí. Va ser una sorpresa, perquè nosaltres pensàvem: “com ho expliquem?” Ja que creiem que tindrien altres preocupacions i que, fins i tot, podrien ser-hi reticents. No ens van caldre més de cinc minuts. Els ho explicàvem i ells deien: “Això és bo per Catalunya que és el lloc on visc, doncs endavant”. Després podíem parlar d'altres temes i preocupacions. Ells van ser els protagonistes i, a més a més va servir per fomentar un ambient de convivència i apropament. Crear ponts entre els dos col·lectius.

A Arenys de Munt, els primers referèndums que es van fer, vam fer molta pedagogia, vam explicar-los tota la història de Catalunya. Dels 400 immigrants empadronats van votar 150, tenint en compte que aquesta xifra total inclou menors d'edat que no podien votar, la participació va ser prou alta.

Al-Jazeera, que va estar cobrint les consultes, va seguir durant tota la jornada una família àrab que participava en les consultes acompanyada d'un dirigent de CiU de la ciutat. Van dir que havia servit per crear punts de contacte que, fins llavors, no existien.

Com has dit, Al-Jazeera, així com altres mitjans internacionals, van estar cobrint les consultes. Creus que va millorar la visibilitat i el coneixement de la realitat catalana?

Al-Jazeera és una cadena que emet per tot el món àrab. Evidentment, no vé si no considera que el tema és important. En aquest cas ho era, ja que el fet que els immigrants tinguin dret a vot pot significar un canvi d'estatus, sobretot de cara als acords que s'estan fent amb el Marroc perquè els immigrants tinguin dret a vot de cara a les eleccions municipals del 2011. Ara per ara l'estat espanyol ha signat prop de 15 acords amb països d'Amèrica del Sud i, pel que fa al Marroc, ha obert un diàleg amb el govern que esperem que acabi en un acord.

Després de l'última onada de consultes, les del desembre passat, hi va haver alguns organitzadors que es van mostrar reticents a la participació dels immigrants dient que això havia fet baixar la participació. Hi estàs d'acord?

Crítiques i divergències sempre n'hi haurà. És impossible que tothom estigui d'acord, ni en el sí del mateix partit. L'important són els vincles de coneixença i respecte que s'han creat.

Com creus que han valorat els immigrants la possibilitat de poder votar i implicar-se en les consultes?

S'han obert nous horitzons d'implicació i participació. Han vist que se'ls demana l'opinió sobre un tema de país. Se'ls pregunta sobre la possible construcció d'un estat i això els fa pensar que, si s'arriba a produir, se'ls tindrà en compte. A més a més va ser un vot que va demostrar la maduresa dels electors, no va estar dirigit per ningú, com passa a vegades des dels països d'origen.

I, per acabar, aquests dies s'ha parlat molt d'immigració per un tema molt diferent. La polèmica sobre l'empadronament dels immigrants a Vic?

Nomes és pot entendre la polèmica de Vic dins d'un context d'enfrontament polític. Cal recordar que Vic és un model de convivència i integració, amb un percentatge molt important d'immigrants que parlen Català fruit dels esforços del consistori. Fins i tot puc dir que la polèmica ha servit per desmuntar el discurs de la plataforma del senyor Anglada i demostrar que aquest senyor no posseeix projecte de país. El pamflet del senyor Anglada resumeix el problemes del país en la immigració i proposa 10 punts per solucionar-los. El punt número 3 del pamflet deia exactament el que hem anat sentit aquest darrers dies. S'ha demostrat que la Plataforma per Catalunya no té projecte. Només parla d'immigració i amb mitges veritats . Què faria amb tots els altres problemes si governes? La crisi? La creació de llocs de treball? L'educació? Medi ambient ? Energia ? Seguretat?

Fer demagògia i populisme és molt fàcil, però l'Anglada ens ha de donar dades més clares sobre immigració: l'import de cotització en milions, el nombre de empreses creades per immigrants durant els últims 10 anys, a prop de 30000 que son un font de riquesa i generen llocs de treball. Gràcies a la immigració les pensions estan garantides fin el 2029, ja hem guanyat 9 anys.

Compartir: