Jesús Grau

Als premis Nobel, no gaire ben remunerats, se'ls reconeix que marquen l'excel·lència en les disciplines escollides. Però la pau no és una ciència, com la física, ni un art, com la literatura, sinó un ideal. I per això, el Nobel de la Pau sovint no es basa en fets objectius sinó en un "wishful thinking", és a dir, en una projecció d'allò que el jurat voldria que passés.

Un parell d'exemples poden servir per reflexionar sobre el guardó atorgat a Obama, que es va declarar aclaparat per una distinció tan primerenca. El 1990 el guanyador fou Mikhaïl Gorbatxev, lloat a Occident com a impulsor de la perestroika i criticat al seu país per haver debilitat l'Estat. Encara que només sigui a l'inici del seu mandat, Obama és ja una figura controvertida en el seu país i, en canvi, molt celebrada internacionalment. El 1994, van compartir el premi Yitzhak Rabin, Shimon Peres i Yàsser Arafat per uns acords d'Oslo que semblaven cimentar la pau entre Israel i Palestina però que no van ser sinó un miratge. En el cas d'Obama és de témer també un desencís. Com va dir un col·laborador de McCain, "a la vista del document del jurat, a menys que pugui caminar sobre les aigües, no podrà satisfer tantes expectatives".

Que es tracta d'un premi a unes expectatives i no a uns actes, ho ha sintetitzat Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU: "Estem entrant en una era de multilateralisme renovat, una nova era on els reptes que afronta la humanitat demanen una causa comuna global i un esforç global gens comú. Obama encarna el nou esperit de diàleg i compromís amb els problemes més greus del món: canvi climàtic, desarmament nuclear i un ampli ventall de reptes a la pau i a la seguretat".

Projectar aquesta imatge, no és ja un primer assoliment d'Obama? Segons la cancellera Angela Merkel, "en un breu període de temps ha establert un nou to, en crear una disposició al diàleg". I afegeix: "Tots hauríem de fer-li costat per fer la pau possible en aquest món". Aquest "tots" no es limita a l'àmbit dels aliats dels Estats Units, perquè, per la seva banda, el president rus Dimitri Medvedev ha celebrat la distinció al seu col·lega com a "prova d'una visió realista de les dinàmiques del desenvolupament global" i com un estímul per treballar plegats en pro "d'un nou clima en la política internacional". Després d'una etapa de tensió per l'escut anti-míssils que Bush pretenia instal·lar a Polònia i Txèquia, el 5 d'abril d'aquest any Obama parlava al castell de Praga de la marxa positiva de les negociacions russoamericanes per reduir l'arsenal nuclear i anunciava que els primers passos donats "posaran les bases per a retalls ulteriors" i que conjuntament "es buscarà d'incloure en aquesta empresa tots els estats amb armes nuclears".

A banda dels inclinats a col·laborar amb la nova administració americana, també s'han alçat veus procedents dels països ocupats o perjudicats per Estats Units. Ismail Haniyeh, líder de Hamas, ha estat contundent: "El que necessitem són accions, no paraules. Si no hi ha un canvi fonamental i autèntic en la política americana en relació amb el reconeixement dels drets del poble palestí, penso que aquest premi no ens farà moure ni cap endavant ni cap enrere".

Però no s'ha d'oblidar que la paraula també és acció, i més avui, amb la gran difusió que obtenen les proclames i anuncis dels actors principals en l'escena mundial. I entre les paraules/accions d'Obama que l'acrediten per al Premi Nobel de la Pau, destaquen les pronunciades a la Universitat d'El Caire: "He vingut aquí per buscar un nou començament entre els Estats Units i els musulmans de tot el món; basat en l'interès i el respecte mutus, i en la veritat que Amèrica i l'Islam no són excloents i no cal que entrin en competència".

Compartir: