El 10-J vam veure com un milió i mig de persones sortien al carrer per reivindicar la nació catalana i el seu dret de decidir. El crit majoritari d'aquesta gent va ser independència. Mires enrere i penses que això fa uns anys era impossible. Què ha passat?

Hi ha hagut canvis molt importants des de l'arribada d'Esquerra Republicana a les institucions de govern catalanes, tant municipals com a la Generalitat. Sobretot des de la formació del primer govern d'esquerres i catalanista entre PSC, ERC i ICV. Vaja, el canvi més important de l'independentisme és l'accés a les institucions. Tot parteix d'una sèrie de circumstàncies, bàsicament la pressió del govern espanyol del PP, que fa que al 2003 es generi un discurs més favorable a l'independentisme, quan assoleix per primera vegada 23 diputats amb Josep-Lluís Carod-Rovira. I des de llavors l'independentisme s'ha normalitzat, ser independentista ja no és 'freak'.

L'independentisme creix a les enquestes, però sorprenentment, els catalans pensen que no ho aconseguirem.

Són molts anys a dins de l'Estat espanyol, molts dels quals sota la repressió i pressió de Madrid. S'han viscut molt poques victòries d'ençà el 1714, és normal que la independència sembli una utopia, és el resultat de l'essència dels catalans. La independència és la terra promesa.

La independència és una utopia?

En absolut.

Però diuen que Esquerra baixarà...

El dilema més important és com fas compatible la quimera amb la praxis. Quan tens 21 diputats dins d'un govern de 70 pots aplicar mesures que et facin avançar cap a l'Estat, però no pots proclamar l'Estat perquè la majoria del govern no és independentista [ fent referència al PSC i ICV ]. Governar no és gens fàcil i potser hi ha part de la ciutadania que no ho percep. Però repeteixo que la independència és més a prop gràcies a l'accés d'ERC a les institucions. I l'aspecte més positiu és que s'ha normalitzat l'independentisme.

Llavors, han estat positius els dos governs tripartits per a l'independentisme?

Després de la formació del govern de Pasqual Maragall, l'expresident Jordi Pujol va assegurar que començava una etapa post-nacional per a Catalunya. Aquella visió catastrofista s'ha demostrat que no ha estat així. No ens enganyem, no hi hagués hagut un 10 de Juliol si no hi ha una entrada a les institucions de l'independentisme. Algú s'imaginava fa 4 anys que Montilla encapçalaria una manifestació on la majoria dels crits fossin a favor de la independència? El govern ha defensat inequívocament els interessos de Catalunya, segurament el PSC hagués tingut una reacció molt diferent no estigués al govern amb un partit independentista. Què hagués passat si el PSC hagués estat a l'oposició?

Les enquestes però, indiquen que el Tripartit no tornarà a sumar... i a més a més, tenim la irrupció d'altres formacions polítiques que aposten per la independència.

L'independentisme pateix transformacions i cal gestionar-les. L'independentisme és plural, és normal que apareguin noves formacions en un moment en que el moviment independentista s'està engreixant.

Però si no es tradueix en escons, potser els mitjans diran que l'independentisme ha baixat.

És que no podem oblidar que la gent no només vota pel fet de ser independentista. I caldrà veure quin resultat treuen aquests nous partits. Ara bé, no cal oblidar que hi ha votants del PSC, CiU i Iniciativa que declaren ser independentistes quan se'ls pregunta en una enquesta però després voten a partits que no aposten per aquesta via. Per què? Perquè tenen altres prioritats, potser l'ecologisme, potser el liberalisme, etc. I si no es té en compte això, no s'entén res. Perquè ens entenguem, l'independentisme s'estén més enllà dels partits independentistes. És per aquest motiu que no es pot aglutinar l'independentisme en una sola formació, un pal de paller no és possible.

I com s'arriba a la independència?

Ara toca construir un Estat. Però cal fer les coses bé. Alguns parlen de proclamació unilateral... i s'obliden que Kosovo tenia el suport dels Estats Units o que Eslovènia tenia el suport d'Alemanya. Necessites suports importants a nivell internacional per tirar endavant la teva independència. I nosaltres tot just acabem de començar a establir relacions internacionals a través de la Viceconselleria d'Exteriors de la Generalitat. Perquè la pregunta està en 'la proclamació de la independència és el final o l'inici del procés'? Al meu entendre ens calen més suports.

Espanya no ha reconegut Kosovo. Encara reconeixerà menys a Catalunya...

Haurem de negociar coses amb Espanya. Què passa amb les Illes? Què passa amb el País Valencià? Hi ha molts serrells per tancar. Hi ha moltes coses que encara cal pensar. Hem d'acotar què volem i com ho volem aconseguir. El que li cal a l'independentisme és seriositat. No es pot dir que proclamaràs la independència d'un dia per l'altre així com així. Hi ha d'haver hagut un treball previ. I ara per ara les institucions són el nostre autèntic laboratori.

Què li cal a l'independentisme per acabar de madurar?

Ens cal tenir independentistes a les Cambres de Comerç, a les Caixes, als Sindicats, òbviament al govern i unes relacions internacionals bilaterals amb països importants. No es pot obviar de cap manera que els processos d'alliberament nacional es fan des de les institucions de govern. Només es pot ser Estat des del Govern.

Esquerra ha estat al Govern durant 7 anys.

I mai s'havia parlat tant d'independència com en aquests últims anys. L'Institut Ramon Llull no s'hagués unificat sense Esquerra, la Llei del Cinema no hagués tirant endavant sense Esquerra, no hi hauria una estratègia de política exterior de la Generalitat sense Esquerra. No s'hagués passat de 3 a 20 seleccions esportives nacionals sense Esquerra. Però clar, estem a Espanya, no a Escòcia o al Québec. Els tories escocessos no qüestionen la selecció nacional d'Escòcia, tots els partits respecten els símbols nacionals. I el Canadà no qüestiona el model d'immersió lingüística del Québec.

Avançaran CiU i PSC cap a postures independentistes algun dia?

Els dos partits majoritaris de Catalunya no tenen un projecte nacional clar. Què volen el PSC i CiU? En realitat no ho acabem de saber. És per això que l'independentisme ha d'estirar de la corda per arrossegar a aquests partits cap a l'estratègia de construir un Estat propi. L'independentisme ha d'ocupar un espai de centralitat.

 

Enllaç permanent: