Com arribar a la independència

La gràcia del procés cap a la independència és que possiblement ja està engegat, tot i que la majoria de la gent no n’és conscient. Però un dia abans que saltés pels aires el Mur de Berlín ningú no hagués dit que això havia de passar!

Ara bé, per arribar a la independència algunes etapes són insubstituïbles:

1. Un diagnòstic clar. Cal que una minoria qualificada, no necessàriament activa en política, entengui que l’Estat de les Autonomies és un procés tancat, i tancat amb un sostre molt baix, que serà confirmat aviat per la Sentència del Tribunal Constitucional i l’acord de finançament. El projecte català, cultural, polític, social, econòmic, no hi cap, a Espanya.

2. Mobilització  “civil”. Cal que les plataformes i entitats, cadascuna en el seu àmbit, mantinguin la gent en tensió, alerta, emprenyats i decidits.

3. Cal una majoria social representada al Parlament que pugui prendre decisions dràstiques en relació a la dependència amb Espanya. Això comporta un canvi de posició dels partits catalanistes (els que no defensen un projecte espanyol) per tal de sortir de l’ambigüitat programàtica o pragmàtica.

4. Prèviament, és necessari internacionalitzar el cas català, de la mateixa manera que ha fet Escòcia amb el seu plet.

5. I és precís que tots plegats tinguem clar que l’alternativa és de cent anys més de catalanisme convencional, és a dir, negociació esgotadora amb Espanya per obtenir poc peix i poca estima.

Aquest país malgasta les millors energies a donar-se cops contra la paret 'espanyola'. Prou d’això, no?

Patricia Gabancho

A part de 'Crònica de la independència', Patrícia Gabancho és autora de diferents llibres com ara 'Despert entre adormits', 'Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona', 'Carta a la societat catalana sobre l'immigració', 'La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959)', 'Cultura rima amb confitura', 'La batalla de l'Estatut', 'El preu de ser catalans', 'El fil secret de la història'...

Compartir: