El Pati Descobert, integrat pels politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon, Sílvia Claveria, Marc Sanjaume i Marc Guinjoan ofereixen aquest anàlisi. Més informació al bloc 'El Pati Descobert'.    

D’una banda, detallarem els avantatges d’aquestes consultes:

Principi democràtic. En una democràcia representativa, les decisions es deleguen als polítics. Però en aquelles qüestions de base cal una consulta/referèndum, per saber allò que el poble demanda. Així s’exemplifica clarament que les decisions més efectives són aquelles que es decideixen més properes a la ciutadania.

Equitat en la defensa de la independència. Un dels àmbits que comprèn la participació política és la participació en grups polítics ( juntament amb la participació electoral, la protesta i la participació en el consum). Aquesta primera –col·laborar amb un partit polític o grup d’acció ciutadana- és la que agrupa a un percentatge més reduït de ciutadans en comparació amb els altres àmbits. Entre l’1 i el 7% de la població. Aquesta baixa participació en grups polítics es deu al cost de realitzar-la. És a dir, col·laborar en aquest tipus d’entitats representa un cost de temps, d’informació i de recursos econòmics important. Es produeix una escletxa entre gent amb recursos socioeconòmics, de gènere i d’educació i la gent que no en té. Amb la consulta es dóna la oportunitat de donar veu a aquella gent que en altres condicions té més difícil involucrar-se en aquests aspectes, per la falta de recursos.

Espiral d’independència. En aquelles municipalitats on es convoqui la consulta, la majoria de forces polítiques seran defensores de la independència. Per tant, s’esperaria que els ciutadans d’aquests municipis votessin en majoria a favor de la independència. Això crearia un clima optimista i esperançador sobre la sobirania de Catalunya, contagiant l’optimisme d’Arenys de Munt a la població Catalunya. Silenciant aquelles opinions que no serien tant favorables ( espiral del silenci).

Mesura de pressió. Aquesta bola de neu en forma de convocatòria de consulta d’independència –encara que sense resultats- pot pressionar en un sentit favorable la sentència del Tribunal Constitucional, la qual ha de sortir a la llum a la tardor. Poden esperar que donant una mica més de corda a Catalunya serà més fàcil mantenir la calma.

Situació ideal. Ens trobem en una conjuntura política ideal perquè aflorin sentiments independentistes. Propiciades per una sentència del Tribunal Constitucional poc legitimada, i per la poca resolució que ha tingut l’Estatut de Catalunya a l’hora d’articular Catalunya dins de l’entramat de l’Estat espanyol.

Però d’una altra banda, hi ha opinions que exposen que l’allau de consultes no farà més que anar en detriment de la independència. Seguidament comentarem algunes opinions que van en aquesta direcció:

Associació preponderant. Per celebrar aquesta consulta cal que una associació s’encarregui de les tasques organitzatives i logístiques de la mateixa. És escàs trobar associacions municipals que integrin la majoria de sensibilitats independentistes i que puguin agregar a la majoria dels ciutadans. Encara que amb la creació de la Coordinadora per la consulta sobre la independència aquesta tasca pot arribar a ser més senzilla.

Soscavar l’exemple d’Arenys de Munt. Sospitem que el sí guanyarà en gairebé totes les contrades on es realitzi la consulta. Tot i així, si no es donen una sèrie de condicionants que s’han produït a Arenys de Munt, la participació pot ser entorn el 20% ( percentatge que estipulen les enquestes) això restaria legitimitat a les consultes. A més, generaria que el cas d’Arenys de Munt quedés com un cas aïllat i inaudit.

Sofisticació de la resposta. Un cop s’hagin realitzat diverses consultes, el factor “novetat” quedarà diluït, i els partidaris de l’autodeterminació començaran a buscar respostes més sofisticades al “sí”. Així ho expressava Jaume Bosch, que argumentava que hi ha molta gent a favor de l’autodeterminació, però no necessàriament de la independència. Bosch considerava que primer s’hauria de fer una consulta gradual, on s’exposessin diferents escenaris polítics: confederació o federalisme asimètric entre d’altres.

Veiem que sobre aquest tema no hi ha un únic punt de vista. Tot i així, la possibilitat de celebrar la consulta pot fer visible una massa crítica, on s’aconsegueixi la primera espurna.

Web d 'El Pati Descobert'