Des la primera manifestació massiva que es produí a Febrer del 2006 l’independentisme està generant continus actes de força, de representació, de moviment que denoten el seu estat d’ebullició i creixement.

Les moltes plataformes independentistes que s’estan creant aquests últims anys lluny de ser valorades com una disgregació caldria valorar-les com l’engreixament de la màquina independentista. El resultat es la continua implicació i participació, a nivell del que seria societat civil, en la vida política per posar sobre la taula el missatge independentista; fet - cal ressaltar - que no passa en cap altre de les ideologies que hi ha sobre el ring polític català.

En aquest sentit es curiós la mala lectura – ¿intencionada potser ? – que es fa des de molt àmbits parlant de disgregació quan la majoria de la gent que les integra precisament son noves fornades fins ara no implicades, que s’estan incorporant a la vida política (que no partidista).

Les consultes sobiranistes son l’últim exemple d’aquesta ebullició continua de l’independentisme. Malgrat lectures esbiaixades les consultes impliquen que milers de voluntaris i milers de persones estan estenent com una taca d’oli el missatge polític del dret a decidir, en un acte més que vol trencar l’olla a pressió en que s’està coent el plat independentista.

De fet les estadístiques estant parlant, pel cap baix, d’un percentatge d’independentistes situat a l’entorn del 20%, una base que faria tremolar les actual forces i equidistàncies polítiques cas de veure’s representada en una força política.

Sobre aquesta base de continu creixement i capacitat d’incidència - que seria el punt fort de l’actual moviment independentista - seria bo, per a l’independentisme, que es pensés en fer un pas més. La capacitat d’influència a nivell de societat civil des d’organitzacions parapolítiques i associacions és limitada. Fer un pas més ha de significar la capacitat d’entrar amb aquest missatge en la vida parlamentaria; ja sigui des d’un o més partits actual o bé per la creació d’un nou partit que porti associades aquestes idees.

Fent un plantejament exclusivament de brainstorming – pluja d’idees – sobre quines bases haurien de plantejar-se aquestes passes mes enllà:

• Lideratge: es necessari la figura d’un líder capaç d’aglutinar les múltiples associacions organitzacions i tendències.

• Unificar el missatge: al igual que el punt anterior cal unificar el missatge per tal d’aglutinar el moviment en una sola direcció. En aquest sentit caldria un esforç de sacrifici de les múltiples tendències en bé de l’objectiu comú.

• Trencar l’eix esquerra / dreta per donar més pes a l’eix nacional. En aquest sentit seria bo aprofitar-se de la difusa línia divisòria sobre el que està situat l’actual eix esquerra / dreta - ¿n’hi ha?-.

• Incidir en la premsa majoritària: la capacitat d’influència actual de les tesis sobiranistes en la premsa majoritària és petita, si no nul·la, i fins i tot més aviat negativa.

• Massificació: entrar en la les classes populars metropolitanes, una de les classes més opaques al missatge, ha de ser una peça clau de l’estratègia.

Aquests punts de millora de l’independentisme haurien de ser els fonaments de l’entrada al Parlament de l’estratègia independentista com a força majoritària.