Dilluns al Parlament Europeu, coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora (8 de març), vàrem valorar la presentació divendres passat, per part de la Comissió Europea, de la Carta Europea de les Dones.

La Carta de les Dones de la Comissió Europea és una declaració molt necessària i molt ben intencionada a favor de la igualtat de gènere a Europa. Tanmateix, més enllà de les paraules i les bones intencions, allò que marcarà el rumb encertat seran sobre tot les accions de la Comissió en els propers mesos i anys.

Lamento, en aquest sentit, que la Comissió no hagi consultat el Parlament Europeu ni la societat civil en l'elaboració de la Carta. La Comissió ha de ser conscient que ens necessitarà a ambdós, Parlament i societat civil, si vol que les propostes es concretin i prosperin, especialment en la mesura en què aquestes propostes han d'esdevenir legislació reforçada i han d'establir objectius en termes d'igualtat que siguin obligatoris per a tota la UE.

 

I és que en temes d'igualtat correm un risc important del qual vull advertir: el risc no només de no avançar, sinó d'anar enrera. El crisi econòmica ha afectat desproporcionadament les dones i les diferències salarials que discriminen en funció del gènere s'han eixamplat en aquests darrers anys, malgrat la presència de legislació de la UE contra això. És inacceptable que l'any 2010 les dones europees cobrin de mitjana gairebé un 18% menys que els homes, per fer la mateixa feina o per assumir responsabilitats equivalents.

 

De la mateixa manera, és també un fet, més que lamentable, que en època de crisi augmenta notablement la violència de gènere. La Carta de les Dones de la Comissió reïx a reconèixer els desafiaments davant dels quals ens trobem, però ara toca veure si entre totes i tots som capaços de dotar-nos de les eines que ens han de permetre superar-los.

 

Compartir: Menéame   0 Comparteix   0 Comparteix   0