Reflexionem?

No hi ha cap principi moral que ens obligui a votar, elecció rere elecció, el mateix partit. Això ho sabem tots, però, després, resulta que la major de tots nosaltres actuem com si aquest principi existís i estigués ben incrustat en el nostre inconscient. L’índex de fidelitat als partits polítics és alt, molt alt. Molts ciutadans són d’un partit o d’un altre com si fossin del Barça o de l’Espanyol. El vot es converteix, d’aquesta manera, en quelcom irracional, més proper a la identitat que als interessos. Més o menys, això diu el gurú del progressisme nord-americà George Lakoff: si el vot coincideix amb els nostres interessos és, simplement, perquè aquests han coincidit amb la nostra identitat. I la identitat és qualitat lligada als sentiments, a les emocions, més que no pas a càlculs de cost-benefici. 

Així doncs, després del cap de setmana de les grans emocions, el del dissabte de la manifestació en contra de la sentència del TC, i el del diumenge de la victòria espanyola al Mundial de futbol, les properes eleccions catalanes poden requerir més d’una jornada de reflexió. Proposo fer-ne, almenys, quatre o cinc durant aquest mes estiuenc de vacances. Pot ser una bona ocasió per a pensar-hi una mica, ja que, no ho oblidem, el de ciutadà és el càrrec més important en una democràcia. O així hauria de ser.

Per tant, més val que ens preguem ben seriosament les nostres responsabilitats, essent conscients que les nostres decisions a les urnes sí que tenen conseqüències. I és que no s’enfronta de la mateixa manera a la crisi econòmica i social un tipus de govern que un altre, com tampoc intenten resoldre la qüestió catalano-espanyola unes sigles que unes altres.

Després ens queixarem de determinats impostos, de determinades maneres de gastar-se el diner públic o de determinades actituds polítiques, però ara és el moment de reflexionar perquè, almenys, després puguem queixar-nos amb la legitimitat que nosaltres no havíem votat això, que el nostre vot es fonamentava amb una reflexió i no pas amb la inèrcia de votar el que sempre hem votat o havien votat els nostres pares. Poder canviar de vot amb facilitat sigui aquest del color que sigui, fins i tot blanc, és senyal de bona salut democràtica.

Llegir més articles de Juan Milián