D'on sorgeix Barcelona Decideix?

Quan es va fer l'acte del fòrum de les consultes del 13 de desembre que, es va fer a Barcelona, tot i que la ciutat encara no estava al calendari va ser un acte mol emotiu, hi havia una sensació de moment històric. Èrem 3500 persones gaudint de la posada en marxa de les consultes que es va fer a 166 municipis i, en aquell moment, molta gent de la que estava allà va tenir la mateixa sensació que jo. Era un moment històric, un acte molt important es feia a Barcelona i Barcelona no hi participava? No tenim dret també a expressar la nostra opinió? Molta de la gent que estava allà era de Barcelona, donava suport a aquest procés i va tenir aquesta sensació i, a partir d'aquí, va néixer Barcelona Decideix. Ens vam reunir amb una sèrie d'entitats i poc a poc vam fer una bola de neu que es va fent més gran i anem reunint més gent.

Les consultes sobre la independència són iniciatives que sorgeixen a nivell local, a vegades en municipis molt petits, el més gran confirmat de moment és Girona. Creu que fer-la en una ciutat com Barcelona farà que sigui més representativa del que pensa la societat catalana?

Dit així, amb aquestes paraules, no necessàriament. La ciutat de Barcelona té dos factors diferencials. Un és la pròpia dimensió que ho fa molt més contundent des del punt de vista quantitatiu, l'altre és un aspecte simbòlic. Que la capital de Catalunya es manifesti sobre la independència pot ser un resultat definitiu, no és el mateix una consulta feta en un poble petit o en uns quants pobles que una consulta feta a la ciutat de Barcelona que que representa una proporció molt important de la població de Catalunya.

Creu que pot marcar un punt d'inflexió en tot el procés de els consultes el fet que es faci a Barcelona?

Ho esperem. Tot va començar a Arenys, va ser la punta de llança. Tota la resta de poblacions que s'hi van afegint van eixamplant aquesta esquerda que va iniciar Arenys i el punt final, definitiu, pot ser Barcelona.

Les dimensions de Barcelona són molt més grans. Quines dificultats afegides té, a nivell logístic i de pressupost, organitzar-la en una ciutat tan gran com Barcelona?

La dimensió que té Barcelona la fa diferent, en un poble potser és més senzill coordinar esforços i prendre decisions sobre quin dia e fa la consulta, on es va a votar. Barcelona és una gran maquinària que costa molt d'arrencar. Perquè funcioni l'hem de preparar bé, posar els esforços en la coordinació, la suma de totes les energies. Hi ha 10 districtes de dimensions descomunals, només a l'Eixample 240.000 persones que tenen dret a vot, i al més petit, Les Corts 84.000. Dins dels districtes encara trobem els barris, n'hi ha 73, i molts d'ells tenen més població que la ciutat de Vic per posar un exemple. És una barbaritat i cal posar en marxa una maquinària que faci funcionar això. És un mecanisme d'un rellotge amb unes rodes més grans, unes rodes més petites i tot cal que vagi en el mateix sentit i que funcioni d'una manera homogènia. En la primera assemblea del 23 de gener vam donar punt de sortida oficial, a partir d'aquell moment que vam aprovar una estructura organitzativa i vam posar en marxa els 10 districtes. Des d'aquella assemblea fins ara han començat a fer reunions i posar-se en marxa, el següent engranatge per sota, que són els barris, que també s'han de posar a funcionar. Hem de tornar a fer una segona assemblea en els propers dies per recapitular, avaluar els recursos. Necessitem molts voluntaris però també tenim la sort que comptem amb molta més gent, més entitats, més població. Tot és una mica proporcional, l'esforç que cal és de coordinació. Aquest és l'esforç addicional que ho complica i ho alenteix tot.

Barcelona té més recursos. Això li dona algun avantatge?

No sé si valorar-ho com avantatge. Si aquests recursos els apliquessis al meu poble seria un avantatge però s'han d'aplicar a Barcelona i aquesta ciutat té més dificultats que un poble. A part de la coordinació hi ha l'accés al ciutadà. No és el mateix l'accés de la informació a un poble on el porta a porta funciona d'una manera més àgil pots penjar una pancarta i arribes a tothom que la ciutat de Barcelona on no pots penjar ni un cartell sense demanar permís. No diria que és un avantatge és una dificultat afegida però mirarem de trobar les oportunitats i, en aquest cas, potencialment comptem amb molta més gent.

S'ha dit que per organitzar una consulta a Barcelona farien falta tants voluntaris com per uns Jocs Olímpics. Com tenen pensat fer-ho per mobilitzar tanta gent?

Per dues vies. Per una banda intentar que el projecte de la consulta sumi el màxim de gent possible. A la primera reunió van venir entitats de tot tipus: esportives, associacions de veïns, d'immigrants, religioses, polítiques, sindicats.. I això és el que volem, unir el màxim nombre de representats de la societat civil. Per altra banda, amb aquests tres nivells, sobretot als barris, buscar la proximitat amb el ciutadà i, a partir d'aquí, mirar de sumar els esforços del territori, per dir-ho d'alguna manera, o del barri en el cas de la ciutat de Barcelona.

Un dels avantatges de que el moviment per les consultes tingui una base local és la proximitat, que sovint fa més fàcil implicar-hi a la gent. Com s'ho faran per contactar amb tothom i establir aquestes relacions en una realitat tan extensa i complexa com Barcelona?

S'haurà de ser una mica creatiu i una mica audaç. Les fórmules màgiques no les trobarem i haurem de veure en cada cas quina és la millor manera d'apropar-nos al ciutadà, No hi ha una única fórmula, hem de treballar amb un tipus de vies diferents segons les característiques de cada tipus de barri. Potser en un barri funcionen molt bé les associacions de veïns, en un altre les associacions de comerciants, en altres bandes potser entitats educatives cal veure a cada lloc quina és la millor manera d'accedir a la gent. Això és una feina que haurà de fer l'àrea de d'extensió que haurà de mirar d'arribar a totes les persones i entitats de la ciutat de Barcelona.

Barcelona és una realitat complexa. No tots els barris són iguals, no és el mateix organitzar-ho a Nou Barris que a Gràcia, per exemple. Com ho plantegen?

Amb molta feina, el que caldrà és abocar més recursos als llocs on de motu propi no hi ha aquesta iniciativa. Gràcia es dinamitza pràcticament sol, a Nou Barris haurem de fer una feina més important. El que no farem és deixar cap barri de banda, intentarem abocar els mateixos recursos perquè, independentment del barri de Barcelona on visqui, tothom tingui dret a expressar la seva opinió mitjançant un vot.

Quin tipus de suports han rebut fins ara?

Hem rebut suport d'un munt d'entitats de la ciutat. També hi ha un suport polític, és innegable. S'hi han implicat entitats empresarials, com el Cercle Català de Negocis, sindicats, estudiants. Es tracta de buscar el màxim consens possible,. Ens agradaria també que ens donin suport els que volen votar que no, tot i que aquests evidentment no faran el primer pas. Volem el màxim consens davant de la possibilitat d'expressar una voluntat democràticament, independentment de la resposta que un vulgui donar a la pregunta que plantegem.

Us he plantejat alguna esdtrategia per mobilitzar aquest no que fins ara ha estat una mica reaci?

L'estratègia és intentar actuar com una administració electoral, sense fer campanya ni pel sí ni pel no, plantejant una pregunta i deixant que la gent es pugui expressar lliurement. Crec que actuant d'aquesta manera obtindrem el suport de tothom, implícit o explicit. No estem demanant a ningú que vingui a votar en un sentit o un altre.

Un dels altres punts pels que es critiquen les consultes és la participació. Han pensat en quina hauria de ser la xifra?

No ens hem plantejat cap xifra perquè no seria bo ni operatiu. Sembla que si no s'assoleix plenament és un fracàs i l'èxit de la consulta és que es pugui celebrar, que tothom que ho vulgui pugui expressar la seva voluntat a través del vot i nosaltres el que hem de procurar és posar els mitjans perquè tothom que ho vulgui pugui anar a votar. A partir d'aquí, si tenim aquesta capacitat de donar cobertura podrem obtenir un bon resultat.

En quin punt es troba ara mateix el procés per organitzar una consulta sobiranista a Barcelona?

A partir de la primera assemblea es va constituir formalment Barcelona Decideix. Es va aprovar una estructura organitzativa amb tres nivells de funcionament: ciutat, districte i barri. A partir d'aquell moment es van posar les bases per posar en marxa els districtes, que és el que s'està fent, n'hi ha quatre que al llarg d'aquesta setmana hauran de fer les seves primeres assemblees constitutives: Ciutat Vella, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. A partir d'aquí hi ha velocitats una mica diferents, i es posen en funcionament els barris, aquesta és la segona etapa en la que estem ara. D'aquí uns dies farem una recapitulació, una segona assemblea per veure com s'ha posat en marxa, en quin punt estem, amb quins suports comptem, quins recursos disposem i farem la valoració. Aquest és el punt en que estem posant la maquinaria en marxa.

S'ha pensat en alguna data?

La data evidentment que la tenim en ment, tots la tenim en ment. Estem treballant per fer la consulta en una data determinada, el que passa és que està determinada per diversos factors. Uns, no ens enganyem, són factors d'oportunitat política que no depenen de nosaltres si no del mateix entorn en el que estem. Hi ha també altres factors com ara els recursos dels que disposem, la nostra capacitat de dur a terme la consulta. Posar la data abans de saber de quins recursos disposem i quins suports tenim seria temerari. Tots volem fer-ho com abans millor però amb èxit i per això depenem dels mitjans això o sabrem a la propera assemblea.

Has parlat de condicionants externs, s'acosten èpoques electorals. És un inconvenient o un avantatge?

Depèn. Pot ser un avantatge, no ens enganyem. HI ha un condicionat que hi ha al mig que és l'estiu. A l'estiu oblida-te'n de fer consultes i just després de l'estiu quasi diria que també perquè cal mobilitzar molta gent i un u de setembre està clar que no pots fer una consulta. De totes maneres sabem que al novembre tenim les eleccions. O es fa la consulta en campanya electoral o just després de les eleccions. La campanya electoral ens marca aquestes fronters, o ho fem en precampanya electoral amb el que té de bo, perquè se'n parlarà i de dolent perquè se'ns pot utilitzar, cosa que no desitjaríem. L'altre punt és després de les eleccions, no gaire després perquè si no podríem arribar a ser anacrònics. Això són reflexions que faig jo personalment, no s'ha parlat a les reunions, el que hem parlat és que cal valorar els recursos abans de posar una data.

Ahir Xavier Trias deia que no es dóna el clima per fer una consulta sobiranista a Barcelona. Hi està d'acord?

Això és una apreciació personal seva. Jo no hi estic d'acord. Ell com a responsable polític de la ciutat és en part responsable del clima polític de la ciutat, respecte aquest tema i altres. Estic segur que ell podria fer moltes coses i espero que les faci perquè es faci una consulta popular a Barcelona.

Quin creu que seria el clima adequat?

El clima jo crec que el tenim perquè jo vaig estar en aquell acte al Fòrum, era un clam a favor de fer una consulta popular. Sempre hi ha un bon clima, estem en una societat democràtica sempre per tant sempre hi ha les condicions per fer una consulta sobre temes que puguin importar a la ciutadania. No hi ha cap núvol que pugui impedir fer aquestes consultes

En tot aquest procés han treballat conjuntament societat civil i polítics, dos sectors que no sempre tenen una relació fluïda. Quin creu que ha de ser el paper de cadascun d'ells?

La iniciativa és de la societat civil i no ho hem de perdre mai de vista. És qui ha de tenir el protagonisme, no ho hem de perdre mai de vista. Els partits polítics el que han de fer és donar suport, no tenir protagonisme. L'ideal seria que no es fessin les consultes, que hi hagués prou suport per fer-ho de manera oficial, que fossin els partits polítics mateixos que des de les institucions convoquessin els consultes. Si no ho fan, o no tenen el coratge de fer-ho, el que han de fer és permetre que la societat civil ho faci, no posar pals a les rodes. Aquells partits polítics que siguin favorables a que la gent pugui expressar la seva opinió democràticament hi donin suport.

Quin voldrien que fos a Barcelona Decideix?

A l'assemblea van venir representants d'ERC, CiU i altres formacions sense representació al consistori com les CUP i Reagrupament. M'agradaria que hi participessin tots, que fessin saber el seu punt de vista i el defensessin. M'agradaria que hi hagués aquest tipus d'implicació i que donessin a la consulta a Barcelona al ple. Que si 200 entitats estan donant suport a les consultes, el seu Ajuntament els permetés utilitzar les seves instal·lacions per fer les consultes, q l'Ajuntament, que es va gastar una molts diners per elaborar un programa informàtic per votar a la consulta de la reforma de la Diagonal permetés aprofitar aquesta infraestructura per la consulta sobiranista. M'agradaria que hi hagués aquest suport per part de tots els partits, però la realitat, o el clima, per fer servir les paraules de Trias, potser no és aquest.

Jordi Portabella ha parlat, precisament, de la possibilitat de cedir espais municipals per fer consultes ciutadanes de qualsevol tipus. Com ho valoreu?

Molt positivament. És aquest el tipus de suport i el paper que han de tenir els parits, mirar d'ajudar aquest col·lectiu tan important d'entitats que volen fer una consulta. Em sembla molt positiu que des d'un partit polític es facin ressò d'aquestes entitats.

Quin creu que és el principal valor que han tingut les consultes per la societat catalana?

El de despertar la ciutadana. Es deia la gent està cansada, desafectada. S'està demostrant que això no és cert, la gent no està desafectada de la política si no de les polítiques o dels polítics. La gent s'implica molt en el futur de la seva societat i està disposada a mobilitzar-se d'una manera positiva, no a mobilitzar-se per sortir al carrer a cremar autobusos, per posar una imatge de les revoltes populars que sovint semblen un desordre. La gent està disposada a sortir al carrer demanat ordre, llibertat democràcia. Això és la gran lliçó que s'està obtenint, aquest despertar cap a l'interes de la política en majúscules.

Ara s'acosta l'onada del 28 de febrer, després vindrà la del 25 d'abril, Barcelona quan sigui. I després?