El procés que portarà a un referèndum sobre la independència d’Escòcia ha començat amb un diàleg que ha desembocat en un llibre blanc sobre la independència. Creu que el diàleg és un punt clau per afrontar un procés d’aquesta importància?

Sí, crec que és molt important, tant a Escòcia com a Catalunya, que la gent sigui part del procés. No crec que pugui ser alguna cosa imposada. El que intentem fer és explicar a la gent perquè volem la independència, com beneficiarà als escocesos i com haurien d'involucrar-se al procés que durà a Escòcia cap a un referèndum. I, per descomptat, en qualsevol referèndum el més important és la pregunta que es fa i la manera com es fa, ja que es pot fer una pregunta que faci votar als electors a favor o en contra. Estem anant endavant, tres quartes parts dels escocesos volen més poder per Escòcia. El que passa és que la gent té por al canvi. Si recordem la caiguda del mur de Berlín, l'any 1989, les eleccions següents, part de la gent del Berlín est encara va votar pel partit comunista, el de l'Stasi, els espies, el culpable de donar-los un nivell de vida més baix que l'oest i tot i això encara els votaven perquè tenien por del canvi. Sempre hi haurà gent que tindrà por al canvi, i nosaltres els hem d'intentar que s'adonin que el que volem per Escòcia no és el final de la civilització. Aquesta és la dificultat. No hi ha ni un sol diari a Escòcia que recolzi la independència, tots, diaris, setmanals, recolzen el Regne Unit. Per tant l'única manera de comunicar-nos amb la gent és trucant portes, debatent a la ràdio i televisió i, ocasionalment, a la premsa.

La pregunta podria incloure diverses opcions que vagin de conservar les institucions actuals a més autonomia i fins la independència, mes enllà d’un simple sí o no. És fruit d’aquesta voluntat de diàleg i reflexió o d’apropar sensibilitats que no són del tot independentistes?

Sí. Crec que un dels punts claus del debat és que en la discussió sobre l'independentisme les posicions estan molt polaritzades. Hi estàs a favor o hi estàs en contra. Nosaltres, evidentment i estem a favor, i volem que la gent hi estigui a favor, però fins i tot si perdem el referèndum i hi ha molta gent que demana alguna cosa intermitja aconseguirem més poders per Escòcia. L'independència no ha de ser un esdeveniment, com la de Txecoslovàquia o Letònia i Lituània, pot ser un procés i hem de ser pacients. Ens va costar molts anys aconseguir un Parlament Escocès, i aquest és el següent pas. I creiem que els altres partits també oferiran alguna cosa “vosaltres ens doneu això, nosaltres us donem allò”

El llibre blanc que han elaborat té una gran voluntat de donar arguments raonats per la independència. Fer un esforç per explicar-se és clau perquè el projecte guanyi suports?

Evidentment. Independència és només una paraula, una paraula que inspira a molta gent però has d'explicar què vol dir independència. Que vol dir per la gent a nivell d'ocupació, salut, educació, medi ambient. Al meu discurs tractaré d'explicar-ho, no es tracta només de parlar d'independència, cal tenir un programa. El líder del Partit Conservador va parlar amb mi fa tres anys i em va dir que, encara que sabés que Escòcia seria més rica i tindria més èxit no donaria suport a la independència. I molta gent a Escòcia i aquí també tenen un lligam emocional amb el Regne Unit o Espanya i això no és il·lògic. Però no és només un argument emocional relacionat amb el fet de sentir que Escòcia és una nació, també tindríem més èxits econòmics.

El Parlament Escocès és una institució amb pocs anys d’història. La societat escocesa està prou madura per afrontar un referèndum per la independència?

Crec que els escocesos hem passat per moltes coses. Escòcia va ser el primer país en industrialitzar-se, la Revolució Industrial va començar a Escòcia, hem passat per dues guerres mundials, booms i recessions econòmiques. La societat escocesa és bastant madura. La majoria de primers ministres del Regne Unit han estat escocesos, per tant tenim molta experiència política. Una raó per la que molts escocesos se senten units al Regne Unit és perquè Escòcia va exercir un rol molt important en l'Imperi Britànic. Escòcia sempre ha tingut un alt percentatge de generals a l'exèrcit, doctors, polítics...Els escocesos han exercit un rol dominant al Regne Unit, no com Catalunya. Acostumem a dir que Anglaterra és governada per escocesos mentre que Escòcia és governada per anglesos, fins fa uns anys es deia això.

Quin suport social té l’opció independentista al seu país?

Per ser sincer, és més remarcable que a Catalunya, estaria a l'entorn del 50%. Però ho veurem quan comenci la campanya. Probablement retrocedirà perquè la crisi econòmica fa que la gent tingui por al canvi. Quan les coses van bé la gent és més partidària dels canvis, quan van malament hi és més reacia, més val el dimoni conegut que el que no coneixes com diem els anglesos. Els últims 20 anys hem intentat minimitzar l'impacte de la independència dient que no ens separarem de la Unió Europea, serà part de la ONU, no abolirem la monarquia, farem un referèndum, ja que alguna gent pot dir vull la independència però m'agrada la reina. Crec que la de Catalunya seria el mateix, no volem ser un petit racó a Europa, volem jugar el mateix paper que Dinamarca, Suïssa o altres països. Hi ha dotze països amb menys població i altres més petits geogràficament i Catalunya és un dels més pròspers, més que alguns d'Europa.

Segons algunes enquestes l’opció “devolution max”, que donaria al Parlament Escocès totes les competències menys seguretat i política exterior, tindria una acceptació majoritària. Estaria satisfet l’SNP?

No. Nosaltres som 47 membres al Parlament i cadascun vol la independència. No volem tenir més competències, ser com un land alemany, si no ser una nació independent i mai estarem satisfets amb menys que la independència. I jo no li diria “Devolution Max”. No tenim el control de defensa, ni de política exterior, macroeconomia, del gas que surt d'Escòcia. Vol dir tenir el poder de decisió sobre pistoles d'aire comprimit, però no les bales. Això és el que anomenen “Devolution Max”.

Com es plantegen el repte de convocar-lo tot i tenir només un diputat més que el partit laborista al parlament. Tenen els suports necessaris?

Sí, és molt difícil. En privat molts conservadors i donen suport. I els liberals han anat canviant, primer no volien més poders per Escòcia, després en volien alguns, més tard van donar suport al referèndum, després van canviar d'opinió i continuen canviant. Són oportunistes. Avui l'únic que dóna suport a un referèndum són els Verds, que tenen dos membres. Hem de persuadir-los, volem que el proper Parlament sigui més fort que aquest, i creiem els liberals donaran suport al referèndum. El més important per nosaltres és un referèndum sobre la independència. Ens aliaríem amb liberal-demòcrates o possiblement liberals, si es fa el referèndum. El problema a Catalunya és que hi ha dos partits CiU i ERC han de donar més prioritat a la independència. Nosaltres no necessitem organitzacions com Sobirania i Progrés perquè estem fent la nostra feina.

Aquí a Catalunya, el debat sobre l’independentisme està sortint de la societat civil. Com valora aquest iniciativa?

Creiem que és meravellós i impressionant. És molt sa que hi dediqui temps i esforços però crec que no hauria de ser necessari, els polítics ho haurien d'estar fent. Però dono suport a aquesta campanya, és fantàstica i qualsevol eina a favor de la independència és benvinguda i crec que com més fort sigui millor per Catalunya.

Quin paper creu que hi haurien de jugar els partits?

Els partits haurien d'estar liderant el procés, haurien d'adonar-se d'aquest sentiment per donar-li més força i anar endavant. Si jo fos un polític nacionalista català estaria avergonyit de veure el que està fent la gent i no estar avançant.

Degut a tot aquest procés s’està donant a conèixer a l’exterior. Ha millorat aquest coneixement?

Absolutament. Catalunya no surt mai a les noticies al meu país i a les consultes de desembre van sortir a les notícies. Mai es parla de política catalana, com a màxim de les eleccions de països com Alemanya o Estats Units. Va sortir als mitjans perquè era un esdeveniment únic, normalment les campanyes pels referèndums estan impulsades per partits polítics i aquí enlloc d'esperar a que els polítics ho fessin van fer-ho per ells mateixos. Això no passa a Escòcia però és perquè els polítics estem fent la nostra feina.

Això crearà vincles entre Catalunya i Esòcia?

Crec que ja ho ha fet, per això he estat convidat aquí. L'SNP sempre ha tingut relació amb ERC i CiU i nosaltres sempre hem mirat cap a Catalunya, sempre hem pensat que era un model a seguir. I podem aprendre els uns dels altres.

El dia després quina creu que serà la reacció del govern del Regne Unit?

Espanya i el Regne Unit són molt diferents. És profundament antidemocràtic que al segle XXI una nació tingui a la seva constitució alguna article que bloquegi la voluntat democràtica. Tothom hauria de tenir dret a decidir sobre el seu futur. No tenim aquest problema al Regne Unit, si Escòcia votés per la independència ho acceptarien. No tindríem el problema que Catalunya té amb Espanya per aquesta part tan antidemocràtica de la Constitució.

Aquest 2010 és un any electoral al Regne Unit i l’SNP podria tenir un paper important. Com es plantegen la seva implicació a Westmister?

Sí tenim la balança a Westminster ens assegurarem que Escòcia tingui més poders. Quan l'SNP treu bons resultats el Regne Unit reacciona donant-li caramels, més diners i poders pel Parlament Escocès. Intentarem utilitzar això. Si volen estar al poder, com va passar amb CiU i el PP, hauran de donar alguna cosa a Escòcia.

 

Enllaç permanent: