La veritat és que després de tibar tant la corda de la renovació d’en Pep, semblava que qualsevol dia se li acabaria la paciència i ens engegaria a tots a pastar fang. Però no, en Pep estima el Barça i és intel·ligent, i tot i tenir un president que només busca fer-se meritòries fotografies per entrar amb bon peu al món de la política, ell està per sobre d’això i fins i tot sap deixar a tothom al seu lloc amb elegància.

El dimecres passat tots aquests factors es van unir i va sorgir l’esperpèntica roda de premsa del compromís de renovació. Només veure entrar als protagonistes a la sala ja es podia apreciar que alguna cosa no anava del tot bé. En Laporta va entrar com si acabés de matar un elefant i estigués mostrant el marfil de les seves banyes, i en Guardiola semblava que esperava sentir, en qualsevol moment, alguna cosa que li faria xiular les orelles.

I no vam haver d’esperar gaire per veure que la sensació era correcte; quan li van preguntar a en Laporta si en Pep tenia assegurat un any d’indemnització si el futur president no volia renovar-li el contracte, ell va contestar molt segur que sí, mentre en Guardiola, després de fer una ganyota de no entendre la pregunta del periodista, mentre escoltava la resposta, va negar rotundament amb el cap.Una mica més tard, li van preguntar sobre la relació Guardiola – Txiki, i el president va assegurar que és fantàstica, ja que els dos parlen el mateix idioma, el del futbol. Llavors, la cara del gran Pep era tot un poema, i es feia creus del que estava sentint.

En Laporta no ha pogut passar per sobre d’en Guardiola i per voler tenir la seva fotografia encaixant les mans amb ell, ha fet, un cop més, el ridícul. Ara bé, d’això a veure com des de Madrid s’agafen a aquest “numeret” mediàtic per intentar desestabilitzar al club, realment, també em fa riure. En Guardiola es queda amb nosaltres i, com va dir l’Iniesta durant la celebració del triplet, aquesta és la clau perquè els èxits continuïn durant molts anys.