Durant la discussió del nou model de finançament autonòmic a l’Estat espanyol, molts vàrem rebre com a sorpresa agradable el fet que es tengués en compte el fet de tenir dues llengües oficials com a element rellevant en qüestions de finançament. Immediatament, es va despenjar la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Esperanza Aguirre, demanant la seua part alíquota de finançament per “bilingüisme”, tot definint la comunitat de Madrid com a bilingüe espanyol-anglès. La jugada em va agradar. Vaig pensar que la senyora Aguirre té colps amagats.

Certament, la capital de l’Estat espanyol hauria, com a mínim, d’aspirar a ser bilingüe espanyol-anglès. Com, de facto, ho són ja la majoria de grans capitals europees (llengua pròpia-anglès). Ara bé, no existeix cap paper oficial que en doni fe. La llengua anglesa no és oficial a la comunitat de Madrid, i hom pot exercir-hi de funcionari sense conèixer l’anglès. Ítem més, ni als jutjats, ni a la policia, ni a les diferents instàncies públiques, l’anglès no hi juga un paper gens ni mica rellevant. Per tant, es tractava d’una argúcia discursiva, però no anava més enllà.

Personalment, estic convençut que sí, que hauríem d’anar més enllà. En el cas de Catalunya, amb tres llengües oficials (català, espanyol i occità), no seria res fora de seny plantejar-nos l’oficialitat de l’anglès (potser per a la pròxima legislatura?). Estic convençut que un plantejament d’aquestes característiques facilitaria l’entrada per a algunes de les nostres reivindicacions en el procés de construcció europea: proposar l’oficialitat de l’anglès a Catalunya podria fer camí paral.lelament a la proposta de l’oficialitat del català a la Unió Europea.

A les Illes Balears, amb una població estival procedent de diversos llocs d’Europa, amb multitud de parlants de llengües europees molt rellevants, s’hauria de poder estudiar una oficialitat estacional. Què ho hauria d’impedir que l’italià fos oficial durant el juliol i l’agost a Formentera? O que l’anglès ho fos durant aquests mateixos mesos a Eivissa, Mallorca i Menorca? O que l’alemanya gaudís d’algun tipus de reconeixement a Mallorca, on els alemanys constitueixen la segona minoria nacional amb més volum demogràfic a l’illa?

Compartir: