Antisemitisme: cara de l'espanyolisme - Crònica.cat

Butlletí de titulars per correu electrònic Enviar

Divendres 30.07.2010 | 03:23

Antisemitisme: cara de l'espanyolisme

Bernat Joan - Secretari de Política Lingüística

27.01.2009

El nacionalisme excloent espanyol s’ha bastit sobre tota una sèrie de trets d’identitat que tenen una continuïtat a través de la Història. N’hi ha que es poden entendre, des d’una perspectiva estrictament racional, i n’hi ha que no. Es pot entendre, per exemple, la voluntat d’eliminar trets d’identitat diferenciadors de les nacions que no compten amb un estat propi i que es troben sota la mateixa corona. Que el nacionalisme espanyol ens presenti, entre els propis trets d’identitat, la voluntat d’anorrear (o de dialectalitzar, i en això li hem de donar la raó a Quim Monzó) el basc i el català (després d’haver-ho fet amb el gallec) entra dins la lògica dels fets. Certament, Espanya estaria molt més “unida” si aquestes noses lingüístiques no existissin, si tothom compartís una sola llengua com a llengua pròpia. Però, ai las!, la realitat desmenteix la teoria, i no se’n surten. També es pot entendre, per exemple, que un estat amb voluntat unitarista mantengui un puny de ferro (no sempre embolcallat amb un guant de seda) sobre la Justícia o les forces de seguretat.

Hi ha d’altres components del nacionalisme espanyol, emperò, que no resulten tan obvis. Per exemple, l’antisemitisme. Per què el nacionalisme espanyol, de tant en tant, es manifesta (i últimament ho ha fet d’una manera que, com a mínim, fa una mica de por) a través de l’antisemitisme? Intuïtivament, diria que aquesta manifestació té a veure amb els orígens de la construcció de l’Estat espanyol, amb els orígens de l’Espanya política. La primera institució panhispànica, la primera institució –a banda de la monarquia- que va abastar tots els territoris del que actualment és Espanya va ser la Inquisició. La Inquisició és, doncs, als fonaments de la identitat del nacionalisme espanyol (i n’hi ha molts trets que, convenientment suavitzats, perduren a l’Espanya actual). Una de les tasques fonamentals de la Inquisició era perseguir els jueus (i cremar-los, si convenia); i passar pròfugs d’un regne a un altre, sota l’acusació d’actuar contra la fe (també si convenia, a la Inquisició, clar). La corona hi va fer la seua col.laboració expulsant els jueus. Per tant, l’aliança entre la Corona i la Inquisició va ser d’allò més productiva a l’hora de liquidar una població sencera.

Avui, a l’any 2009, a les manifestacions en defensa de Hamàs (on es demana que es jutgin els governants israelians com a criminals de guerra, però es declina qualsevol comentari sobre els àrabs que usen escuts humans durant els xocs armats; i on s’obvia que prou més de la meitat dels palestins creuen que el principal problema que tenen és precisament aquest grup, que en el passat recent ha sembrat la guerra civil entre palestins), no sóc capaç de veure-hi més que espanyolisme. Potser no n’hi veuria tant si els “pacifistes” d’aquest país es preocupassin també pels morts de Txetxènia, pels de Darfur o pels del Congo. Potser aleshores aquest suposat pacifisme seria una micona més creïble. Però tenint només al punt de mira Israel i Amèrica, un servidor no pot evitar de veure-hi l’ultranacionalisme espanyol que es reivindica els orígens (o siga, la Inquisició) i que es llepa les ferides d’una derrota bèl.lica emblemàtica (la que, gràcies al suport dels Estats Units d’Amèrica, va acabar amb la dependència colonial de Cuba i les Filipines). Només hi sé veure espanyolisme. Potser sóc curt de vista. Em sap greu.

Compartir: Menéame 0 Comparteix 0 Comparteix 0

Comenten

Francesc (València) - 28/01/2009 - 18:49 h

(7)

Bernat, d'acord, amb gran part de l'article. Només una objecció, no dues: jo no m'he manifestat "a favor de Hamas", era ben conscient que em manifestava per la pau i l'altra que no s'organitzen manifestacions a favor de Txetènia, Darfur...no invalida les que es puguen fer per el "conflicte" palestino-israelià.

Golem (BCN) - 28/01/2009 - 13:30 h

(6)

Moltes gràcies, Sr. Joan! Començava a pensar que a Esquerra, excepte el sr. Carod i el sr. Renyer tothom s'havia begut l'enteniment!

Joan Llevi (Barcelona) - 28/01/2009 - 12:42 h

(5)

Definir genocidi o nació sembla que, malauradament, no és a l'abast de molts opinadors catalans. Les dues primeres opinions no toquen vores. Curiosament, un lector espanyol(ista) confirma exactament, i amb ínfules, el que diu Bernat Joan. Article centrat, adequat i necessari. Immillorable.

sionista (mataró) - 27/01/2009 - 22:39 h

(4)

Gran article del senyor Bernat. 100% d´acord. I enhorabona a Crònica per donar veu a aquells que no estan (estem) contra Israel, perquè la resta de la premsa catalana no ha fet més que seguir el camí que li obria la premsa espanyola, en el seu gihadisme radical. Amb articles com aquest, Crònica tindrà en mi sempre un fidel lector.

Juan (Barcelona) - 27/01/2009 - 21:09 h

(3)

Solo para precisar el término que el Sr. Joan utiliza como calificativo del nacionalismo españor, excluyente. Sr. Joan, todos los nacionalismos, por definición, son excluyentes. Respecto al tema de fondo, ya no caben más opiniones, los dos opinadores anteriores han agotado el cupo.

joan quetgles i veny (Ciutat de Mallorca) - 27/01/2009 - 20:24 h

(2)

Crec que val com a comentari l'escrit publicat a Balearweb per En Joan Quetgles i que fa així: Sionistes catalans. En Pere Bonnín s'equivoca. En Pere Bonnín a la seva columna a Ultima Hora, 19-01-2009, publica un article on pren part en la campanya dels sionistes i dels filo-israelians contra aquells que gosen condemnar el Govern d'Israel i la massacre dels palestins de Gaza. En Pere Bonnín s'erra al difamar a aquells que protesten per uns crims tan evidents. Els més destacats sionistes dels mitjans catalans? Pilar Rahola, Vicens Villatoro, Josep Cuní ? cometen el mateix error que En Bonnín. Aquest periodista desplega la teoria insultant, segons la qual la major part dels que participen en les manifestacions contra l'agressió israeliana són gent poc formada i més aviat superficial; afirmen que aquesta gent és fàcilment manipulable per una minoria malèvola, la qual té per objectiu la destrucció d'Israel i la derrota del imperialisme dels Estats Units (en aquest grup de malvats sembla que resten inclosos tots els suposats agents comunistes de diversa mena). En Bonnín s'equivoca ? i els seus comparses, igualment ? quan crea una relació asimètrica respecte als seus lectors. Ell es situa falsament en una situació de saber i d'intel·ligència superior a la dels seus suposats lectors. Fa com si ell tingués una informació privilegiada; però no és aquest el cas. Per molta informació sionista que agafi de la Xarxa, no pot anul·lar la informació primera i privilegiada que reben els lectors en general. En Bonnín s'atreveix a voler fer valer el testimoni d'un corromput expert egipci ? un periodista -, quan tothom sap que a Egipte hi ha una dictadura bestial, que no permet cap tipus de manifestació a favor dels palestins. Els sionistes del Principat i En Bonnín erren intel·lectualment al intentar fer prevaldre unes argumentacions, o unes teories, per sobre de la realitat de les imatges de la devastació i de la massacre (Podeu trobar un magnífic resum de la situació palestina a l'article d'En Miquel López Crespí, a la Xarxa, Gaza arrassada: crims de guerra). És una situació desequilibrada la d'aquests sionistes la qual cosa els obliga a pervertir el seu llenguatge. La gent s'ha mogut ? i commogut ? no pels informes dels experts, sinó pel torrent d'imatges que mostren els cruels nivells de patiment d'una població desvalguda. És un error pretendre invalidar el testimoni de les imatges i en lloc seu parlar d'unes suposades males intencions d'uns suposats antisemites. Que En Pere Bonnín reivindiqui la memòria històrica pels crims que es cometeren contra els jueus de Mallorca a l'Edat mitjana és just i culturalment necessari (aquests i tots els crims contra la humanitat que es mantenen ocults o desdibuixats). Que reivindiqui la memòria dels jueus conversos assassinats per l'Església catòlica, també es just i necessari (En moltes ocasions, vaig explicar als meus alumnes, el nivell de degenerescència moral i intel·lectual d'aquells frares de la Inquisició, el cap dels quals era el Papa de Roma. Els passava còpies d'algunes pàgines de La fe triumfante, del genocida En Francisco Garau). També puc entendre que En Bonnín - que es reconeix descendent dels jueus conversos ? se senti sentimentalment pròxim a Israel i faci públic el seu patriotisme. Però tot això no li dóna cap dret a justificar els crims dels governants d'Israel. Ni molt menys a desqualificar intel·lectualment a aquells que condemnen espontàniament el genocidi sionista. I encara pitjor desqualificar moralment als seus oponents. Un que reivindica la memòria històrica per a uns crims que han quedat impunes entra en incoherència al intentar fer valer la impunitat per a uns altres crims que es cometen ara. Tal vegada fora bo que En Pere Bonnín rectifiqués i demanés perdó per les ofenses que hagi pogut causar. No crec que ho faci. Salut.

Trencaclosques (bcn) - 27/01/2009 - 19:49 h

(1)

Malament Bernat, l'actuació de l'Estat d'Israel és injustificable, i la base del conflicte és de caire colonial. En aquesta història Israel juga el mateix paper que la Sudàfrica de l'apartheid. Una religió no és una nació!! Respecte a l'antisemitisme del nacionalisme espanyol, tampoc hi estic d'acord. Hi ha un antisemitisme històric que segurament respon a xenofòbia com podria ser a altres indrets europeus envers els jueus. El màxim arribà amb el franquisme i la seva creuda juedomaçònica. Ara, els temps han canviat i la dreta espanyola ha fet un canvi ràpid cap a posicions prosionistes i amb ella bona part del nacionalisme espanyol. Compte ERC perquè ens creièm alguns allò de q ERC no és un partit nacionalista sinó independentista. I Compte perquè allò en que coincideix lamentablement tant el nacionalisme espanyol com el català és en ser prosionistes. La dreta espanyola és profundament islamòfoba i antiàrab (comença a quedar lluny Franco). Tardà, Ridao han estat molt millor que alguns altres dirigents del partit en aquesta qüestió. No l'esgarreu pq Israel bé podria acabar com va acabar la Sudàfrica de l'Apartheid en un futur no necessàriament llunyà. Tampoc es pot comparar els crims de guerra de l'exèrcit israelià (defineixo crims de guerra com atacs contra la població civil, el Tsahal de fet a atacat a l'Onu en reiterades ocasions en aquesta ofensiva) amb els crims de guerra que cometin els ocupats. Perquè recordem q els palestins estan ocupats per un exèrcit invasor (legislació internacional i caràcter jurídic segons ONU). Tampoc cal passar per alt la neteja ètnica que han patit des del 49 per part d'Israel. Historiadors, isralians i jueus ho han denunciat com Pappé. No cal ser antisemita per reconèixer el paper galdós d'Israel en tota aquesta història.