Aquesta setmana s'ha encetat amb la publicació dels resultats d'una enquesta que dibuixaven un panorama francament desesperançador pel president dels Estats Units. Es revelava que tan sols el 45% dels adults aproven avui la tasca de govern d'Obama i que la seva popularitat ha baixat fins a un 17% entre les dues franges més joves d'edat. Les preguntes de per què baixa Obama i si era previsible aquesta davallada estan ara a la ment de molts dels analistes polítics i els primers arguments que apareixen sobre la taula són, fins el moment, la crisi econòmica, el conflicte amb l'Afganistan, la reforma sanitària i un llarg etcètera d'anècdotes conjunturals que defugen d'un anàlisi senzill però que s'apropa més a l'arrel: el seu electorat.

Significa això que hi ha electorats millors que d'altres? La resposta és òbviament que no, ja que en la democràcia americana tots els vots valen per igual, però sí que ens indica que ara i sempre hi haurà votants més fidels i conformistes que d'altres. Una de les causes que fa menguar la popularitat d'Obama avui, és precisament que durant la seva campanya l'actual president es va fonamentar en la mobilització del vot jove. No hi ha dubte que l'estratègia li va servir l'any 2008 per assolir el seu objectiu, però és ara quan el president americà pateix els primers efectes secundaris.

Els joves sempre han estat en la majoria de les tradicions democràtiques l'electorat més abstencionista, infidel, crític i ideològicament radicalitzat de tots. Per naturalesa, els electors més joves sempre reclamen canvis més notoris i significatius que la resta, són un públic format i amb grans expectatives de futur, un públic que vol ser complagut a curt termini i que la falta d'un hàbit de consum polític el fa molt més irregular que la resta. Els joves responen possiblement als millors atributs de cara a una campanya electoral, ja que són més els dinàmics, els més preparats pels nous mitjans i el punt de mira de totes les marques comercials; però a ulls d'un governant la cosa canvia per complet.

Segurament Obama agrairia avui basar bona part del seu suport en un electorat d'edat avançada. Un electorat el qual té molt més a perdre que a guanyar amb les polítiques proposades; un electorat que entén millor la dinàmica del joc polític i un electorat de difícil convenciment però d'alta fidelitat. Seria en aquest context amb el qual el president americà no requeriria tants recursos per mobilitzar el seu vot i li seria suficient en acontentar cada segment de població amb propostes concretes i adaptades. Seguiria amb la dinàmica clientelista que la democràcia americana porta temps arrossegant. Amb una manca clara de transformacions globals i traient profit d'un sistema en el qual el mínim nombre d'electors facilita la gestió pública. Obama no hauria de ser transgressor, no hauria de valent en els seus plantejaments, hauria de limitar-se a la figura d'un líder gris i evitar tots els escàndols públics. Obama hauria de ser el més semblant al seu predecessor i és per això que m'alegro que res d'això sigui així.

Reitero la idea que uns electorats no són mai millors que d'altres, però vull recordar que sovint els electorats més difícils poden fer més lloable la figura d'un governant. Potser quan entenguem això entendrem també perquè unes eleccions signifiquen molt més que una cursa per saber qui arriba primer; i entendrem també que res d'aquest escrit està realment pensat per parlar de la política dels Estats Units.

Bloc de Guillem López Bonafont

Compartir: