Poques vegades candidatures tant diferents havien estat tant iguals. Aquesta és la sensació que hom s’emporta de les darreres eleccions a Sud-àfrica. I dic diferents perquè certament els dos principals partits que es disputen el lideratge del país semblen, a simple vista, models contraposats.

S’enfronten un home negre contra una dona blanca; l’esperit guerrer i revolucionari contra la democràcia deliberativa; els colors groc, negre i verd contra el blau i el vermell; l’escut i la llança contra els camps i el sol naixent; el socialisme democràtic contra liberalisme de centreesquerra; un relat basat en el nacionalisme contra un basat en el rebuig a la xenofòbia; el moviment d’alliberació contra el progressisme anti-apartheid; el partit governant des del 1994 contra un partit de recent fundació. En resum, tot indica formes quasi antagòniques, però que a l’hora de les eleccions han coincidit tristament en un mateix punt: la incapacitat de crear un perfil propi.

Ambdós partits han renunciat a inventar tècniques de comunicació adaptades a la seva realitat socio-política, per copiar de forma flagrant la campanya de l‘actual president americà. En aquest sentit, el Democratic Alliance (DA) ha plagiat quasi integrament el logotip de l’afroamericà, ha utilitzat els mateixos colors, s’ha apropiat del missatge de canvi, ha imitat la campanya de grassroots (bases) i ha creat una pàgina web pràcticament idèntica a la de Barack Obama. D’altra banda, l’African National Congress (ANC) ha fet tres quarts del mateix. Ha optat per imitar l’eslògan i el missatge dels demòcrates (Working together we can do more), ha utilitzat un domini de la web similar al de l’americà (www.myanc.org) i ha pràcticament calcat, salvant les distàncies, l’apartat del “Get involved” que tant va caracteritzar el nou president dels Estats Units.

D’acord, són molts els que ja havien previst temps enrere que aquestes similituds són i seran constants al llarg dels comicis vinents. Tots els “obamòlegs” s’han preocupat prou de destacar durant mesos els beneficis que porta utilitzar les mateixes tècniques del president americà i és per això que tothom puja al carro. Però, després de tot, la pregunta que tot responsable de campanya té l’obligació de fer-se és: quin és el factor que em diferencia del rival?

En el cas sud-africà la resposta és clara. Malgrat la còpia que ha fet el DA de la campanya d’Obama és molt millor que la que ha fet l’ANC, aquest últim ha entès que la campanya del demòcrata tenia un suport que, tot i ser menys visible, era molt més important que tots els mitjans utilitzats: Un relat recolzat per uns referents clars. Com diu el teòric demòcrata George Lakoff, el més important a l’hora de difondre un missatge és fer que aquest sigui fàcilment assimilable pels marcs conceptuals instaurats entre la societat i una forma de facilitar que el nostre missatge entri més fàcilment és utilitzant uns referents clars. Aquests referents responen habitualment a importants figures socials d’un país que la població ja t’he identificades en un marc conceptual concret i que utilitzant-les funcionen com una porta d’entrada que atorguen via directa per inculcar el propi missatge. Això és el què va fer (i continua fent) Obama a partir de la figura de Lincoln o Luther King i el mateix que ha fet l’ANC amb la figura de Nelson Mandela. El DA, en canvi, ha pretès introduir el seu missatge a la força, sense un referent que li obri les portes i, per tant, amb una limitació important que li pot suposar perdre les eleccions. El cas sud-africà ens demostra que petites diferències en l’estratègia comunicativa poden ser determinants en el resultat final.

Bloc de Guillem López Bonafont

Compartir: