Aquesta darrera setmana de juliol finalitza la quarta temporada del programa Catalunya opina. Ha estat una temporada magnífica. El programa ha millorat molt tècnicament. També hem progressat en les tasques de producció, cosa que ens ha permès fer entrevistes interessants i incorporar tertulians nous de gran nivell. I el més important, el programa el segueix moltíssima gent. Cada cop més.
Ens han acusat de ser un programa “fatxa”. També de ser un programa proindependentista. Que si portem massa convidats del PP. Que si massa de CiU (hauríeu de conèixer de primera mà les dificultats que ens posen PSC, ERC i ICV per assistir al programa! I des del primer dia! Es veu que els que governen no poden suportar cap tipus de crítica. I menys de la gent normal i corrent que truca des del sofà de casa seva). Que portem massa sovint als “friquis” de Ciutadans. Que per què portem tantes vegades al racista de l’Anglada. Ara ens diran que som la plataforma de la Solidaritat Catalana del Laporta o qualsevol altra cosa. També hi va haver una època que ens deien que érem com el “Sálvame” de Tele 5. Senzillament som un programa d’entreteniment sense més pretenció que fer passar una bona estona als telespectadors. Un programa plural on cada dia s’expressen moltes opinions de tot tipus per a que cadascú es vagi formant la seva.
Han estat uns mesos intensos marcats per la crisi econòmica, la proximitat de les eleccions i l’agitació independentista. Els problemes generats per la crisi i la gestió del govern Zapatero i del govern Tripartit han ocupat moltes hores de debat. També la immigració, els nous partits polítics I la relació Catalunya-Espanya.
Les conclusions són força evidents. La sensació de la majoria de la població és que els polítics no saben què fer davant de la crisi. El PSOE mana a tot arreu. Sobretot a Catalunya, on ho governa pràcticament tot. La gent n’està “fatigada” dels polítics, però sobretot del PSOE, del Zapatero i del Tripartit. La propera temporada canviarà I perdran el poder de tot arreu. A Catalunya governarà CiU, a Barcelona el Trias i a Madrid el Rajoy. Pel que fa al tema de la independència, un dia la gran majoria de catalans som independentistes. El dia següent només una petita minoria d’exaltats. La realitat és que Catalunya no vol la independència. Però vol que la respectin. I si no ens respecten, al final si que serem majoria els que voldrem la independència. Els nous partits… res de res. L’Anglada no es menjarà ni una “rosquilleta”. La Nebrera no diu ni ase ni bèstia i el Laporta ha fet un salt a l’abisme que no el portarà enlloc. Ni a ell, ni a tots els independentistes que s’excitin amb el projecte i que ens diran que si no votem al Laporta és que no volem la plena sobirania del nostre país.
La temporada ha finalitzat amb l’abolició dels toros. Un debat que finalment no solucionarà la vida a ningú. En tot cas li complica encara més l’agònic final al nostre honorable president José Montilla. Els taurins l’odien i els antitaurins han quedat decebuts. Els seus socis voten a favor de l’abolició. I ell hi vota en contra.
El programa tornarà el dilluns 30 d’agost i tornarem a parlar dels temes de sempre. Intenteu flexibilitzar les vostres postures. A vegades podem estar equivocats i més val acceptar-ho i resituar-nos.
Comenten